Tradicions, gegants i música antivírics

Per si hi ha algú que no entén per què un ball tradicional, uns gegants o qualsevol element de la cultura popular emociona els veïns del municipi al qual representen, hi ha un munt d’exemples aquests dies de múltiples iniciatives fruit de la creativitat estimulada. Les xarxes en són testimoni, més enllà del petit grup de veïns privilegiats que en gaudeixen en directe.

A Olot, els gegants són un d’aquests símbols. Cada dia a dos quarts de dotze del migdia, el músic i director de l’Escola de Música Xavier Montsalvatge, Xevi Pallàs, toca un parell o tres de peces i el ball dels gegants és obligada i més després que el seu fill Grau s’hi ha afegit a ballar el gegantó que reprodueix l’emblemàtica figura de l’original de Miquel Blay. Pallàs interpreta les peces amb acordió, gralla o sac de gemecs per variar. Sigui com sigui, cada dia té la concurrència dels veïns del bloc que agraeixen passar una bona estona i fer comunitat. A vegades, els petits d’altres pisos de l’edifici s’hi afegeixen amb capgrossos. I, des de fa poc, el seu pare, exdirector de la cobla La Principal d’Olot hi dialoga des d’un edifici proper amb un saxo. També a Olot, la família Bancells del barri de Sant Francesc surt al balcó i interpreta música d’arrel tradicional, entre d’altres, el ball de la Cabreta del Cornamusam.

A Campdevànol, la Gala és l’element que identifica totes les veïnes i veïns del pobles. És una dansa documentada ja al segle XV que commemora el triomf del poble sobre els mals usos feudals. Ara, s’utilitza per animar les veïnes i veïns durant el seu confinament a casa. Ningú no surt al carrer, sinó al balcó per cantar la Gala i, fins i tot, ballar-la qui el té prou dimensionat. L’emissora local l’emet.