L’alcalde Carbassó contra l’avorriment

Ales cases de Sant Miquel de Campmajor, aquests dies hi ha mainada mirant els vídeos de Youtube d’un pallasso anomenat Carbassó, que els entreté a còpia d’històries i propostes d’activitats creatives. Rere el nas vermell, la capa de maquillatge i els vestits de colors cridaners d’en Carbassó hi ha Oriol Serrà, l’alcalde. Aquest vessant de la primera autoritat local no és una novetat per als qui el coneixen, però per a la resta ha estat una sorpresa. Tenia el personatge mig aparcat des de feia temps, però anys enrere Serrà havia actuat sovint en festes interpretant en Carbassó. “Tot va començar fa prop de trenta anys –rememora–, quan treballava de monitor en una casa de colònies d’aquí Sant Miquel; un dia em vaig disfressar per entretenir una colla, va agradar i em vaig animar a continuar. Després, amb el pas del temps i la feina ho vaig anar deixant.”

En Carbassó d’aquests dies tan estranys de confinament suggereix a les nenes i els nens que ajudin a posar ordre a la casa i a fer pastissos, que observin a través de la finestra les meravelles que ofereix la natura, que llegeixin contes... i que li enviïn preguntes i vídeos del que fan a casa. Alguns ja l’han respost, diu Serrà amb satisfacció. Una activitat especialment significativa que els ha proposat consisteix a preparar una dansa –senzilla, a l’abast de tothom– que preveuen ballar el dia que es pugui celebrar al poble la fi del confinament.

Evidentment, entretenir els petits no és l’única feina que aquests dies té l’alcalde, ja que ell i la resta de regidors van controlant les necessitats de la seva comunitat, de tan sols 230 veïns. Si bé l’ajuntament està tancat i l’auxiliar administrativa treballa des de casa, tothom del poble té els telèfons i les adreces electròniques de la gent del consistori, per si hi ha alguna emergència. A més, l’equip de voluntaris local –creat recentment– aquests dies està assistint la gent més gran, que a Sant Miquel de Campmajor suposa un percentatge molt elevat de la població. Sortosament –explica l’alcalde– no hi ha avis que no es valguin per ells mateixos i visquin sols. Quant al risc de contagi, sembla que aquí estan més segurs que als pobles grans. Ser un municipi molt dispers –no hi ha un nucli, pròpiament dit– té molts inconvenients, però en aquest cas hi ha l’avantatge que les cases estan aïllades i ni tan sols hi ha comerços on es pugui concentrar la gent.