MANEL ALBIAC
PRESIDENT DEL CONSELL DE L’ADVOCACIA CATALANA
“Cal activar el teletreball en tots els àmbits judicials”
“Hem accelerat l’administració de justícia i l’hem sotmesa a un estrès de mitjans telemàtics: alguns són molt bons i s’han de quedar perquè donen més agilitat, i d’altres han de ser complementaris, com ara la videoconferència amb detinguts”
“Els advocats han demostrat que estan al peu del canó en l’assistència a detinguts i víctimes”
“Soc un gestor.”
Així es defineix Manel Albiac (Tarragona, 1971), degà del Col·legi d’Advocats de Tarragona des del 2013 i president de l’Advocacia Catalana des del novembre passat. Albiac sosté: “Faig d’advocat i no soc advocat”, per expressar que no té complexos a l’hora de fer altres activitats: “Els caps de setmana faig de pagès a l’hípica familiar.” Una de les seves passions també és el tennis.
El president del Consell de l’Advocacia Catalana, que aglutina 40.000 col·legiats, i degà del Col·legi d’Advocats de Tarragona, Manel Albiac, fa balanç de la tasca de la professió en complir-se un mes del confinament decretat per combatre el coronavirus i dels canvis viscuts a l’administració de Justícia, totalment aturada, excepte els serveis essencials i amb un major ús del sistema telemàtic.
Com a president de l’Advocacia Catalana participa en les comissions de seguiment del TSJC pels efectes de la Covid-19 als jutjats. Hi ha hagut problemes o falta de funcionaris presencials en jutjats essencials a Catalunya, com denunciava en genèric el CGPJ?
Segur que hi ha hagut alguna disfunció puntual perquè la situació és nova i d’una alta complexitat, però en un àmbit general no em consten problemes en aquest sentit. Sí que, en canvi, hem rebut algunes queixes d’advocats perquè la implementació de plataformes telemàtiques era molt lenta i genera molts dubtes. Hem sotmès l’administració de justícia a un estrès de mitjans telemàtics, que en alguns casos són molt bons, com ara l’agilitat de tràmits i l’estalvi de recursos, però que en altres casos o no són tan bons o els hem d’entendre com a complementaris, com és el cas de les videoconferències des de les comissaries amb detinguts.
Tots els col·legis han pogut mantenir el servei del torn d’ofici a detinguts i a víctimes?
Durant aquests dies s’ha confirmat que el torn d’ofici és un servei essencial: sense els professionals de l’advocacia no es podria assistir els detinguts ni víctimes. Tots els col·legis, sense excepció, han continuat prestant aquest servei públic i d’altres, com ara el Servei d’Orientació Jurídica o el Penitenciari. El confinament ha reduït el nombre de persones detingudes, totes han estat ateses i representen un 30% de les actuacions en comparació amb un període normal.
Van demanar que l’assistència al detingut es realitzés via telemàtica per evitar contagis.
L’Advocacia Catalana des del primer moment ha estat en contacte amb el Departament de Justícia, el TSJC i el Ministeri de Justícia per activar tot el que afectava les plataformes digitals per actualitzar les videoconferències. Aquestes plataformes ja existien i es feien servir habitualment als jutjats, però mai s’havien coordinat amb els advocats; per tant, la seva evolució ha estat diferent en tot el territori, ja que no hi ha la mateixa cobertura en banda ampla. La gran novetat ha estat la seva implantació a les comissaries dels Mossos, feta pel Departament de Justícia, i ha estat un gran avenç, però ens hem trobat que, novament, la seva implantació no és uniforme. A més, la capacitat jurisdiccional de decidir si es fa o no la videoconferència la té el jutge d’instrucció. Per tot això, vam demanar que s’establissin uns acords marc entre totes les parts per tenir una major coordinació i dotar el sistema de més agilitat i eficiència. I hem de tenir en compte altres factors, com ara que no tots els delictes tenen la mateixa gravetat ni tots els detinguts volen ser atesos per videoconferència.
No veure la persona detinguda presencialment pot minvar el seu dret de defensa?
Aquest és un aspecte essencial. L’assistència al detingut ha de girar sobre el principi de seguretat jurídica. Això és sagrat. I és precisament per això que no podem prendre mesures idèntiques per a tots els casos. Cal que els mitjans telemàtics siguin molt precisos per poder fer les assistències amb totes les garanties –d’imatge i de veu– envers els detinguts, ja que aquesta és l’essència de la nostra professió. Els advocats no podem defugir les nostres obligacions deontològiques i professionals. He fet assistències per videoconferències i en un cas a un detingut a comissaria se li va respectar la seva privacitat, però admeto que no li vaig fer totes les preguntes que li hauria fet presencialment.
El confinament ha provocat vulneració de drets als ciutadans?
El que ens preocupa especialment aquests dies és el repunt de casos de violència de gènere. Les dones maltractades són les víctimes ocultes d’aquesta pandèmia. Aquí la resposta ha de ser contundent per activar tots els mecanismes de protecció a les víctimes, i ho estem fent. En general, estem en una situació excepcional i penso honestament que la ciutadania és prou responsable i madura per entendre la necessitat de determinades restriccions, que són contundents. La clau està en l’equilibri entre preservar la salut pública i garantir aquests drets fonamentals, tant en l’àmbit individual com en el col·lectiu.
El CGPJ ha presentat un pla de xoc amb mesures als jutjats per quan s’aixequi l’estat d’alarma. Hi estan d’acord?
Hi ha mesures no del tot encertades. L’administració de justícia ja està sobrecarregada i, per tant, l’increment de l’activitat en l’àmbit del dret laboral i social pot tensar encara més l’estructura judicial. Proposem potenciar més els mitjans telemàtics. S’ha de dotar la justícia de recursos. Algunes de les propostes del CGPJ són oportunistes i cal que siguin consensuades amb tots els operadors jurídics. Des de l’Advocacia Catalana estem treballant per millorar-les i estem en contra que s’habiliti el mes d’agost. Amb la pròrroga de l’estat d’alarma el que demanem ara és que es faci teletreball a l’administració de justícia en tots els àmbits, no només en els serveis essencials.
Són suficients les ajudes dels governs per als advocats?
No. El decret d’ajudes de la Generalitat només inclou els autònoms que cotitzen a la Seguretat Social, però hi impedeix l’accés als autònoms mutualistes, que són una gran part dels advocats i advocades. Això és injust, ja que els mutualistes també contribueixen al sistema públic amb el pagament d’ impostos.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.