MÍRIAM PAEZ
EDUCADORA SOCIAL DEL SERVEI D’INTERVENCIÓ EDUCATIVA (SIE) DE CÀRITAS A BEGUR I PALS
“A les famílies, els agrada sentir que seguim vinculats als seus fills”
Creu que el confinament està sent una gran oportunitat perquè les famílies coneguin millor els seus fills, i treballa per evitar que l’escletxa de la desigualtat s’eixampli
Quina és la feina del Servei d’Intervenció Educativa de Càritas en temps de pandèmia?
Estar en contacte directe amb les famílies amb qui treballem habitualment, a partir de trucades o missatges de WhatsApp i buscar les necessitats reals que tenen i les que com a tècnics podem ajudar a cobrir.
Pot concretar?
Tenim un grup de WhatsApp per cada SIE i els enviem reptes i activitats setmanals perquè els nens hi puguin participar i sentin que el SIE no s’ha acabat. A més, hi ha una coordinació (també setmanal) amb altres serveis, com ara els centres educatius i serveis socials. S’intenta cobrir tot allò que les famílies necessiten i fer una intervenció en la mateixa línia.
La resposta és positiva?
En la majoria dels casos hem aconseguit connectar amb les famílies. Tot i que de vegades no es compleix amb les expectatives, no trobem un bon feedback, però sí que hi ha molta participació de les famílies quant a demanar ajuda i suport en temes que elles ara mateix no poden o no saben gestionar. A les famílies, els agrada sentir que com a servei seguim vinculats amb els seus fills i la resposta és molt bona en aquest aspecte. Saben que des de Càritas hi som i ho aprofiten. Com comentava, s’han estat enviant activitats i reptes setmanalment perquè els nens puguin sentir que hi som, per seguir treballant, per ajudar-los a fer activitats durant la setmana. També s’ha optat per fer videotrucades o trucades dedicades a aclarir dubtes acadèmics. Aquestes trucades també tenen l’objectiu de parlar amb els nens, saber com estan i mantenir el contacte directe amb ells. Pensem que han estat molt productives i de gran ajuda per a les dues parts.
Per tant el balanç és positiu?
Som un suport molt important per a les famílies. Hi ha pares i mares que no poden tenir en compte les necessitats emocionals i afectives dels nens o que no s’involucren prou en les tasques que els seus fills fan durant el dia. Ara fins i tot els fan de professors! És molt positiu haver donat, en certa manera, aquesta responsabilitat als pares i mares i seria bo que, en la mesura del possible, aquest fet perduri quan la situació es normalitzi.
Una oportunitat per conèixer millor els fills?
Moltes famílies no coneixen prou els seus fills i passar aquests dies junts està fent que la relació millori. Les famílies, sobretot en les primeres setmanes, demanaven ajuda de com passar el temps, quines activitats fer i com apropar-se a ells, i ara ens truquen per explicar-nos allò que han fet o com s’ho estan passant de bé junts fent una activitat que se’ls ha acudit. Fins i tot hem rebut trucades de mares que expliquen que comencen a entendre “el món interior” del seu fill o filla. O que, fent servir alguna tècnica de la qual s’ha parlat en alguna entrevista al SIE, han aconseguit asseure’s per fer deures tots dos junts. Tot això és emocionant! Rebre aquests missatges per part de les famílies no té preu!
No tot serà camí de roses?
Tenim dificultats, evidentment. En ser nens de primària no tenen telèfon mòbil i de vegades els pares, pel motiu que sigui, no deixen el seu telèfon als fills. La comunicació directa no és fàcil, cal esperar que siguin ells qui ens truquin quan puguin. Cal tenir en compte que el 50% dels infants que atenem a Càritas no tenen ordinador ni accés a internet a casa. Això els crea frustració, els fa sentir diferents i, per tant, exclosos. S’ha parlat amb l’escola i se’ls ha buscat altres opcions però necessiten el telèfon mòbil. D’altra banda, els centres educatius no ens han informat de com estan treballant ara i això ens provoca doble feina, ja que les famílies ens demanen ajuda per accedir als deures, però no tenim prou informació. Hem de parlar amb el centre, que ens expliquin com ho estan fent i tornar-ho a traspassar a les famílies.
Aprendrem alguna cosa de cara al futur?
Penso que la feina feta ha de servir per empoderar les famílies, donar-los una empenta per atrevir-se a conèixer els seus fills, a cobrir les necessitats afectives. El confinament ha d’ajudar-nos a seguir treballant i enfortir la relació entre pares, mares, fills i germans i seguir vinculats a la família perquè comprenguin que anar al SIE no és només una feina per als nens. Seguir vetllant per aconseguir igualar les condicions i que no hi hagi discriminació. D’aquesta manera també aconseguirem augmentar l’autoestima d’aquests i repercutir en la relació cap als altres. La idea és que, a partir de les setmanes vinents, es farà videotrucada setmanal (amb horari pactat amb les famílies) per a dubtes acadèmics i tots aquells dubtes o qüestions que els nens necessitin i també per als pares i mares que hi vulguin participar.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.