L’Estat, territori d’alt risc

Si es pogués escollir un país del món on passar, sanitàriament i econòmicament, amb més garanties la crisi sanitària seria Alemanya. I això que la primera economia europea a hores d’ara és el quart estat més afectat del món, amb 4.862 morts, 95.200 recuperats i 147.065 diagnosticats. A l’altre extrem d’on passar la pandèmia, i el que ens espera quan s’aixequi l’actual període d’alerta, l’Estat espanyol. És el segon país amb més morts del planeta (21.282), i amb un nombre de recuperats (82.514) i diagnosticats (204.178) oficialment similar a Alemanya. El fet que en quadrupliqui de llarg les víctimes mortals és una factura política que de moment encara no s’ha cobrat, i en espera de si hi ha altres raons científiques l’Estat espanyol rep un suspens, quasi absolut, en l’anàlisi efectuada per Deep Knowledge Ventures (DKV) entre 200 països. L’Estat espanyol és a la cua en seguretat sanitària entre els 33 països de la zona euro; ni tan sols apareix en la llista de 40 països més segurs d’arreu del planeta.

Aquest consorci amb seu a Hong Kong i oficines a diverses ciutats arreu del món es dedica a la recerca en diversos camps i ha elaborat un informe a partir de l’anàlisi combinant dades estadístiques amb informació sobre una setantena de variables. Entre altres, el seguiment de les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut que els estats han aplicat, la durada del confinament o el material sanitari de què han disposat els hospitals i els professionals sanitaris per fer front a la malaltia. Un equip d’experts les ha ordenat i ha fet diverses llistes en les quals se situen els països respecte a la gestió i incidència mundial de la pandèmia, que ja supera els dos milions d’afectats.

Un dels rànquings principals elaborats per DKV és la seguretat sanitària. Per atorgar a cada país la seva puntuació s’han avaluat 24 paràmetres, organitzats en quatre categories: l’eficiència de la quarantena, la detecció i seguiment del virus, la gestió eficient del govern i l’eficàcia dels tractaments d’emergències, segons explica la revista Forbes. I tenint en compte tot això i atenent sols la perillositat del virus, en el número u de la seguretat se situa un dels països més inestables de l’Orient Mitjà i segurament del món, Israel. En segon lloc, se situa un de més previsible, Alemanya. I el tercer indret més segur per passar la crisi és justament un dels que més la van patir, però que totes les autoritats científiques assenyalen que se n’ha sortit amb més èxit i ja és un cas d’estudi per part de la comunitat científica: Corea del Sud. Aquesta llista dels més segurs d’arreu del planeta la tanquen aleatòriament amb la posició 40, que correspon a Eslovènia. L’Estat espanyol ni tan sols hi figura. Sí que ho fa en el rànquing de països de la zona euro, que els experts de DKV ordenen en tres trams de seguretat: alta, mitjana i baixa. L’alta la torna a encapçalar Alemanya, seguida de Suïssa. La franja de seguretat mitjana l’estrena Mònaco; i en el nivell de seguretat més baix se situa Lituània, i la segueixen deu països més. Fins al final del rànquing de tota la zona euro, que tanca l’Estat espanyol. És a dir, que se situa en el pitjor lloc on viure de tot Europa.

Aquesta anàlisi multifactorial també valora, de forma estadística, el grau de suport que han ofert els governs durant la pandèmia. Per arribar a elaborar aquesta llista de 15 països, s’han tingut en compte el gruix, la diversitat i l’efectivitat de les polítiques i mesures de suport econòmic: condonació o ajornament d’impostos, subsidis i préstecs d’emergència a ciutadans, emprenedors i empreses. Un cop més, Alemanya se situa en el número u, amb una cancellera Merkel que abans d’acabar el març i en arribar la pandèmia al seu país va injectar 750.000 milions per lluitar contra la Covid-19. En segon lloc, els Estats Units d’un Donald Trump que va autoritzar un paquet de dos bilions de dòlars per ajudar l’economia, tot i que segurament quedarà molt curt. És en aquest apartat d’escala mundial on l’Estat espanyol encara salva els mobles, i se situa en el catorzè lloc entre quinze, al davant de Finlàndia.