MOHAMED CHRIYAA
EX PRESIDENT DE NOU SOL, FUNDADOR DE MAGRIBINS SENSE FRONTERES
“Pel ramadà no cal prendre riscos, sinó aplicar el sentit comú”
La pandèmia obliga Nou Sol a treballar de manera telemàtica en els projectes de cooperació, i ell, com a musulmà, reconeix que el confinament sotraga les relacions de la comunitat durant el mes de dejuni
Vostè va fundar Magribins Sense Fronteres i va ser president de Nou Sol. Parli’m de la segona entitat.
Nou Sol és una associació socioeducativa que treballa per aconseguir els objectius de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, un pla d’acció de l’ONU per enfortir la pau i l’accés a la justícia, a favor de les persones i la prosperitat.
Mitjançant?
Valorem el voluntariat com a motor de canvi social, organitzem camps de treball voluntari i viatges ètics i responsables. La nostra meta és anar cap a un món més just i solidari, i per aconseguir-ho tant hem fet campanyes de sensibilització sobre les desigualtats existents i les seves causes com hem promogut les transformacions personals i socials necessàries per llimar les desigualtats, ja sigui involucrant els catalans d’altres orígens en les problemàtiques existents als seus països o a través de programes socioeducatius destinats a la inclusió, la formació i l’apoderament per al desenvolupament personal i comunitari de col·lectius en situació de vulnerabilitat, marginació o exclusió social.
També fan cooperació?
Una de les potes de la nostra entitat és la cooperació internacional i d’ajuda humanitària per al desenvolupament. En aquest aspecte, no tan sols intentem que els nostres programes siguin sostenibles econòmicament, socialment i ambientalment, sinó que, a través d’una actuació ètica i transparent, impulsem el multiculturalisme i lluitem perquè els estats reflecteixin la pluralitat de cultures existent. A més, i amb l’objectiu de plasmar el que fem amb els ulls de la gent del territori, cada iniciativa que engeguem va acompanyada d’un documental.
Quins projectes han impulsat?
A part dels que es desenvolupen a Catalunya, destinats essencialment als infants i les classes més desfavorides, tenim projectes a Burkina Faso, a Tailàndia, a Guinea Bissau, a Papua Nova Guinea i al Marroc.
Com viuen la crisi de la Covid?
La nostra presència encara hi és, però sobre el terreny continuen funcionant les entitats de la contrapart, amb les quals estem treballant telemàticament a través de les xarxes. A Burkina hem hagut de tancar el centre de dia de nens i joves sense sostre i ara hi queda una cooperant gironina; a Tailàndia, la casa d’acollida i orfenat continua funcionant al cent per cent, i a Guelmim, al Marroc, la contrapart es manté sobre el terreny i impulsa accions per combatre la Covid-19.
Allà, al sud del Marroc, a banda del confinament, divendres hi va començar el ramadà.
Al Marroc, la població viu la crisi de la Covid-19 amb preocupació. Per ara, i gràcies a la família, a la responsabilitat dels habitants i als consells que es donen a través de les xarxes, la crisi s’està portant bé, però massa vegades costa respectar les indicacions de les autoritats. A les zones rurals es viu d’una manera particular, i encara que es recomana que la gent es quedi a casa, la realitat és que a vegades costa. Es diu que les autoritats estan fent la seva feina, però si vas al fons de la qüestió trobes que molta gent es queixa de les maneres: massa vegades, més que un exercici de sensibilització, és una mena de maltractament a la societat. Hi ha alguns funcionaris que abusen del poder que se’ls dona i l’utilitzen d’una manera autoritària contra la societat.
Saltant del Marroc cap aquí, com es viu l’inici del ramadà entre les comunitats musulmanes al nostre país?
És un mes sagrat per a bona part de la societat musulmana. No estem parlant tan sols de marroquins, sinó també dels musulmans originaris del Magrib, de l’Àfrica subsahariana, d’Àsia i d’altres parts del món, que integren una comunitat que es trobarà amb un canvi obligatori. Res serà igual que en les celebracions anteriors. No es podrà fer en grup l’oració nocturna del Tarawih, i encara que això sigui un gran sacrifici, s’ha d’entendre que no es podria garantir una pregària en condicions de seguretat –si venen centenars de persones, no en podem deixar entrar vint i deixar les altres a la porta–, que la mesquita estarà tancara i que l’única sortida possible és que cadascú resi a casa seva, i així, en ple confinament, es poden complir amb les obligacions religioses.
Tothom ho veu igual?
Hi ha una part que no. Hi ha persones que estan molt arrelades a les tradicions, que no volen cedir, i això ha aixecat algunes protestes. Jo, personalment, faria una crida a la paciència, que s’entengui que aquest any ha d’anar així. Encara que les famílies trobaran a faltar el trencament del dejuni amb la sopa harira, l’anada a la mesquita, la reunió dels parents i el caliu de les relacions humanes, que és l’ambient que fa el ramadà, no cal prendre riscos. Hem d’aplicar el sentit comú i protegir les persones. Crec que la salut és el més important.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.