Un model més «obert i flexible»

A l'IES Ramon Berenguer IV d'Amposta, que enguany enviarà 54 alumnes a les proves de selectivitat, valoraven positivament els canvis introduïts a les PAU. «És un model més obert i flexible, perquè els alumnes poden examinar-se fins i tot de matèries no cursades», apuntava la seua directora, Lucrècia Bernaltes, tot assenyalant que els canvis introduïts «són positius». En aquest centre de secundària han reduït les hores de castellà i català, que han passat de 3 a 2 hores setmanals per cadascuna d'aquestes matèries. D'altra banda, els alumnes més afectats per aquests canvis han estat els que volen entrar a Psicologia o INEF ja que, si volien assegurar-se l'admissió universitària, per pujar nota s'havien d'examinar de Ciències de la Salut.

L'equip directiu de l'institut Jaume Huguet pensa que la nova selectivitat és del tot favorable als alumnes perquè els permet fer millorar la nota voluntàriament amb les anomenades proves de modalitat. Aquest centre és conegut especialment en l'àmbit català per la seva formació professional i l'ús pioner de les TIC, i 48 dels 56 alumnes que hi han cursat el batxillerat estan inscrits per fer la selectivitat, però no tots aniran a la Universitat: «Alguns ja ens han dit que s'hi presenten, però que tenen pensat fer un cicle formatiu de grau superior», assegura el director, Jordi Tuset. Entre les especialitats que s'hi poden estudiar, hi ha administració i finances, administració de sistemes informàtics en xarxa, disseny en fabricació mecànica o manteniment d'equips industrials.

El canvi en les proves de selectivitat hauria de permetre que els alumnes milloressin la nota mitjana. Així ho creu la secretària de l'institut de Deltebre i correctora de les proves d'accés a la universitat Anna Bertomeu, que admet també que en ser el primer any no saben com funcionarà. «Anem una mica perduts», ha dit Bertomeu. Tot i que els estudiants només estan obligats a presentar-se d'una assignatura de la seua modalitat de batxillerat, en el cas de Deltebre tots han optat per matricular-se d'un parell de matèries més per pujar la nota. És per això que el mètode que ha seguit el centre per orientar els alumnes és el mateix que els altres anys i es preparen totes les assignatures. Bertomeu destaca també que el retard en la suficiència fa que menys alumnes es puguen presentar al juny a la selectivitat.

A l'institut Martí l'Humà de Montblanc els canvis de la selectivitat s'han notat relativament. La majoria de l'alumnat, segons explica la cap d'estudis, Imma Bueso, «han optat per examinar-se de tots els exercicis que poden per tal de fer pujar la nota» pel que fa a la prova específica que s'ha introduït. Ha estat la primera experiència per als estudiants en les proves d'accés a la universitat, però també per al professorat, que, en aquest primer any i en aquest cas concret del centre montblanquí, assegura Bueso, «ha anat perdut». Serà a partir de l'any vinent quan realment «els alumnes podran decidir si val la pena realitzar les matèries específiques de la part optativa, per augmentar-hi la nota». A part de la prova comuna, diu la cap d'estudis, «el que sí que s'ha fet al centre és assessorar els alumnes perquè s'examinin de la prova específica per poder fer pujar la nota i tenir més possibilitat de triar els estudis que volen».

Uns vuitanta alumnes de l'institut Salvador Vilaseca de Reus s'estan acabant de preparar per a les proves de selectivitat. El coordinador pedagògic del centre, Joan Carles Ferrater, no sabia valorar del tot si els canvis en els exàmens serien positius o no per als alumnes: «Crec que ni els facilita ni els complica l'accés a la universitat», va dir, i per això, en certa manera, no entén per què s'han d'aplicar aquestes modificacions, que d'altra banda també canvien la manera d'estructurar les matèries de cara a l'any que ve: «No veig que el sistema actual fos tan injust o problemàtic, deu ser per justificar el salari d'algú», va afirmar Ferrater. En els exàmens de llengua, per exemple, es fa demostrar als alumnes el domini oral que tenen, però, per contra, ara només tenen dues hores setmanals de classe, quan abans en tenien tres: «Des del punt de vista competencial el canvi està bé», va afirmar, tot i que Ferrater considera que només servirà per demanar l'entrada a les universitats «que tenen més demanda que oferta» i, segons la ponderació de les notes que es faci a cada universitat, l'alumne tindrà una nota global diferent en cada facultat.

A l'institut Ponç d'Icart no han activat cap pla excepcional per ajudar els seus alumnes, i per això, segons el cap d'estudis, Juan Carlos Elijas, s'estan «preparant amb exàmens antics» perquè els han dit que «potser el nivell serà més baix que en anys anteriors». Tot i això, el centre tarragoní ofereix assessorament bastant proper, tant als estudiants com a les seves famílies, i a mesura que s'apropen les proves l'interès creix i molts pares i mares tracten d'aclarir dubtes. «Em diuen que el meu fill vol fer informàtica. Què ha de fer?», recordava el docent, en al·lusió a la confusió que sí que pot regnar, però que se soluciona gràcies a la informació que tenen els docents. Actualment, al Ponç d'Icart hi ha prop de 100 alumnes, integrats en tres línies diferents de batxillerat, tot i que es preveu que només la meitat faran la selectivitat.

Els alumnes de l'Institut de l'Ebre –amb un índex d'aprovats del 96%, un dels més alts de Catalunya– són els últims que faran la selectivitat al centre. A partir del curs que ve, s'especialitzarà en formació professional i els estudis de batxillerat quedaran integrats en el tercer institut de Tortosa. De fet, el director del nou centre, Josep Ramon Subirats, ja ha coordinat enguany la preparació de la selectivitat, a què es presentaran una vintena d'alumnes. «La nova fórmula ha provocat un cert desgavell, ja que els alumnes no tenen les mateixes opcions que en anys anteriors», va explicar. Subirats va detallar que els orientadors han hagut de treballar més, i que la majoria dels alumnes faran totes les proves, les de la fase general i també les de la fase específica.

Els canvis a la selectivitat suposen, segons la cap d'estudis de l'IES Andreu Nin, Montse Jaén, «un canvi de regles un cop ja ha començat el joc» que des del centre s'ha hagut de compensar reforçant les tutories personalitzades, per tal d'orientar cada alumne a l'hora de decidir les matèries de què s'examinarà. «Cada alumne és un món, i hem hagut de fer moltes trobades en hores de pati o a la tarda per tal d'orientar-los correctament en cada cas», relata el coordinador del batxillerat al centre, Jordi Font. Tot i que al centre lamenten que hi ha hagut molts canvis que s'han publicat abans d'informar els instituts, consideren que han tingut temps d'organitzar-se tot i els «pedaços» que hi ha anat afegint la Generalitat per evitar conflictes per les opcions de modalitat ja escollides pels estudiants. De cara al curs vinent, el centre ja ha preparat una altra reorganització de les matèries de modalitat adaptades als canvis.