Lloret de Mar

Els turistes arriben a Lloret amb autocar. L'estació –on dimecres passat un avi va morir atropellat per un autocar que reculava– va renovar-se fa poc, i ara hi ha una pantalla lluminosa de lletres vermelles en què les destinacions previsibles, Barcelona, Girona o Tossa, conviuen amb destinacions com Water World o Go Karts.

Sortint de l'estació et trobes a l'avinguda de la riera, amb palmeres a cada costat, i el primer que veus és l'entrada de la discoteca Tròpics, amb l'escultura de l'Estàtua de la Llibertat, aquesta llibertat que ofereix Lloret i que és fruit de la idea esplèndida d'un punt de trobada internacional pels que volen divertir-se i celebrar la vida. L'avinguda, que desemboca en una platja d'aigua neta i lluminosa, és un espectacle meravellós d'hedonisme: nois i noies espectaculars, de dies en banyador i de nits mudats, discoteques, cases de joc, bars i restaurants barats (paella + sangria, 9,95), pizzeries, hamburgueseries, creperies, botigues de bijuteria, tatuatges i pírcings, d'entrepans, d'alcohol, de records. Have it your way, anuncia Burger King; Happy day, es diu una casa de joc; Love Moby's disco, posa a dintre un cor rosat. Amor i vacances a preus populars, felicitat regalada.

Per l'avinguda, noies molt atractives, somrients i realment simpàtiques t'ofereixen entrades de discoteca rebaixades. Per l'asfalt passen cotxes amb la finestra avall i la música a tot volum. Si exceptuem els quatre avis de l'Inserso que ara, amb l'estiu, s'aniran retirant, la mitjana d'edat no deu superar els vint anys. Això es veu clar a la platja, on els joves es passen el dia estirats en colles, torrant-se i remullant-se, dormint i cridant d'alegria. El Voramar Beach Bar deu regalar barrets, perquè molts d'ells en porten, amb una franja estreta amb el nom del bar. Hi ha turistes que se'ls decoren amb flors de plàstic de colors vistosos. També n'hi ha que duen collarets de flors a l'estil de Hawai, sobre el pit nu. El barret mexicà ha anat molt de baixa.

Al passeig de davant de mar, una grua s'endú un cotxe francès mal aparcat. L'operació no dura ni un minut i així i tot hi ha temps perquè s'hi aturin deu persones a mirar, i un noi tiri fotos. Els hotels d'aquest passeig a davant de la platja, amb palmeres i terrasses, tenen noms com Vistamar, Marsol o Miramar. A l'habitació 110 d'aquest hotel, fa un mes, una dona va ofegar dos fills seus mentre dormien, un nen d'11 mesos i una nena de 5 anys, la nena es va despertar amb la bossa al cap i va lluitar amb la mare, per res; ara els cossos es conserven congelats a l'Institut de Medicina Legal de Girona; abans dels fets, la mare va enviar una carta al seu país, Gran Bretanya, dient que havia volgut donar als seus fills les «millors vacances» abans de morir; per demostrar-ho, al mateix sobre hi va posar unes fotos dels dos nens i d'ella mateixa rient feliços a la platja, al parc i en aquest mateix passeig, com un parèntesi a l'infern que devien viure, i va afegir-hi unes postals de Lloret: com puc escriure'n jo res, com pot dir-se'n res, d'una tragèdia així?

Al passeig hi ha l'ajuntament i una botiga del Barça, i pels carrers de darrere s'arriba a l'església gòtica, revestida de ceràmica modernista de colors brillants. La música de les botigues és alegre i fàcil. Hi ha un negoci de llaminadures que es diu Sweet Lloret, hi venen gominoles i torrons, i al costat hi ha una gelateria italiana que per 1,7 euros tens un cucurutxo deliciós de maduixa i estracciatella.