“Qui no fa exercici acaba omplint ambulatoris i serveis d’urgències”

El primer és la salut, i per tant és molt important que qui surti ho faci de manera individual i mantenint la distància de seguretat amb altres corredors. Els esportistes són majoritàriament gent jove que no té tants riscos com la gent gran, i em sembla bé que es pugui començar a sortir. Tots necessitem les endorfines que genera l’exercici físic, però durant molt de temps la nostra prioritat ha de ser mantenir les mesures de prevenció evitar un rebrot del coronavirus.

Un dels principals problemes és la disminució de la mobilitat de les articulacions. I això està passant en aquests moments tant a gent jove com a gran. En les classes que ara fem via telemàtica hi ha persones de totes les edats, i m’estic trobant que tothom està encarcarat i adolorit. Un altre problema, en aquest cas associat a la gent a partir dels 60 anys, és la sarcopènia: la pèrdua de força i massa muscular que acaba provocant caigudes. Si el confinament hagués durat quinze dies, no ens n’hauríem adonat, però com que ja fa setmanes que estem tancats a casa, segur que quan acabi tot això haurà disminuït la massa muscular de moltes persones. A més, la disminució de la mobilitat de les articulacions i la sarcopènia tenen com conseqüència el dolor. I a qui en tingui causat per l’artrosi, li augmentarà més. Tot això sense oblidar els problemes circulatoris i respiratoris que provoca la immobilitat.

Contractures, dolors, rigideses articulars... Ha aparegut dolor en persones que no en tenien. Els problemes que provoca el teletreball són deguts a la mala postura. Et poses a treballar a l’ordinador, no te n’adones i passes hores amb el cos immòbil a la cadira. Això és molt dolent. Com a mínim t’has d’aixecar cada hora. Cal una educació postural perquè tothom tingui clar com s’ha d’asseure davant de la pantalla, i si treballes a casa s’ha de disposar d’un bon seient ergonòmic. No n’hi ha prou amb qualsevol cadira.

Amb tota aquesta crisi jo crec que augmentarà el teletreball perquè ens hem adonat que no cal anar a treballar a l’oficina, que molta cosa es pot fer a casa. Per això les patologies i els mals de treballar davant de la pantalla augmentaran.

En alguns oficis et pots passar molts anys assegut davant d’una pantalla, i el nostre cos no està dissenyat per a això. El cos humà té moltes articulacions perquè està fet per córrer, per saltar, en definitiva per moure’s. Si no fos així tindríem quatre articulacions. Hem d’entendre el moviment com una teràpia i tenir clar que qui no fa exercici perd qualitat de vida i acabarà omplint ambulatoris i serveis d’urgències.

N’hi ha per a cada edat. S’ha de caminar més, encara que sigui fent un circuit a l’interior de l’habitatge. Ha de ser un repte personal fer cada dia més passos. També és bo pujar i baixar escales, ballar, fer bicicleta estàtica. Així mateix, almenys dues vegades a la setmana, cal fer exercicis de força utilitzant el pes del propi cos i, si no es disposa de pesos, amb objectes com ara ampolles d’aigua. També s’han de fer exercicis de flexibilitat que ens ajudaran a reduir les molèsties musculars, a millorar l’equilibri postural i la coordinació muscular. En definitiva, s’ha de treballar la força, la mobilitat articular, l’estirament, el sistema cardiovascular i, sobretot també, el centre de cos, el core. Això és aplicable a totes les edats. Per a mi és la bíblia.

El taitxí és meravellós, és totalment recomanable perquè treballa d’una manera suau tota la mobilitat articular. El ioga també és fantàstic però, com el pilates, requereix supervisió d’un tècnic que et faci correccions.

Hi ha exercicis indicats per a cada situació. Fins i tot màquines petites com ara el pedaler, que permet treballar braços i cames. En el cas dels pacients d’artrosi, hem preparat amb el Dr. Vergés dos protocols amb exercicis, uns per fer-los a peu dret i a terra, i altres, asseguts o amb caminador. Aquestes rutines ja es poden trobar al web de la Fundació Internacional de l’Artrosi (OAFI). Quan s’acabi el confinament farem un programa de dotze setmanes d’exercicis amb classes presencials. N’hi haurà de força, motricitat, coordinació i ball. El fet de ballar té unes accions terapèutiques espectaculars. Ballar activa moltíssimes parts del cos que no ho fan altres activitats.