TESTIMONIS, PROPOSTES I ENTRETENIMENTS
Per quedar-se a casa
El Punt Avui ofereix dues planes diàries amb testimonis ciutadans sobre com passen aquests dies de confinament
Cuineres, escriptores, músics, professors...diferents ciutadans de Catalunya desfilaran cada dia en la nova secció d’El Punt Avui per explicar com afronten el confinament i cm els ha alterat el dia a dia.
“Reunions, videoconferències... i, entremig, exercici i algun aperitiu a la terrassa”
“Als pocs dies de confinar-me, el 13 de març, van començar a aparèixer els símptomes de la Covid-19, el que em va obligar a estar aïllat dues setmanes. En cap moment vaig deixar de teletreballar; el quadre mèdic lleu m’ho va permetre. Jornades maratonianes, videoconferències, mil trucades, reunions virtuals, comissions i plenaris telemàtics de l’Ajuntament de Barcelona. Un no parar! I entremig, pausa per fer exercici a casa i algun aperitiu a la terrassa. I ara que ja estic recuperat, sortides amb la meva gosseta Frida.”
“La incertesa del confinament ens dona una sensibilitat especial”
“Ho porto bé amb la tranquil·litat de saber que tots estem en el mateix vaixell. Tinc més temps per assajar i crear i a casa hi estic còmode perquè sempre hi he treballat. Crec que la incertesa del confinament ens dona una sensibilitat especial. L’estat d’alarma em va deixar amb un curs de màgia que estava impartint a mitges i el vam acabar de manera telemàtica. He après a gravar vídeos i a fer moltes coses noves. Veig la part positiva de tot plegat. Això ens ha de servir a tots per aprendre.”
“Teletreballar té la gràcia de poder viure en samarreta”
“El somni etern de teletreballar té la gràcia de poder viure en samarreta, però també implica una perversió moral perillosa, no desconnectes mai i sempre hi ha aquell rau-rau que et fa tornar a mirar on, per prescripció sindical, no hauries de mirar fins l’endemà. Com que escriure ja és viure oblidat en un forat i només sortir de tant en tant per atacar la nevera, la vida manté una certa placidesa. A més, com que no em cobren el gimnàs, estic com sempre però estalviant. Ves que no m’apunti a la secta dels confinats.”
“Hi haurà bones històries per llegir i, segur, també per viure”
“Somio molt. Quan em desperto, sovint he de fer un esforç per recordar que estem confinats. Un cop per setmana vaig al mercat. Em fan sentir bé les converses sobre si el pollastre a quarts o sencer, o si avui m’he d’endur maduixes, que estan boníssimes. La feina editorial continua des de casa, més reunions virtuals que trucades, més whatsapps que correus. Penso en els llibres que vindran i en els que ens esperen a les llibreries i em dic que sempre hi haurà bones històries per llegir. I, segur, també per viure.”
“He fet un màster casolà d’enregistrar vídeos”
“Pensava dedicar-me de ple a promocionar la novel·la No sabràs el teu nom, així que m’ha quedat molt temps lliure. Però no sé posar-me a omplir fulls d’ara per ara, sense madurar els projectes, així que no he escrit ni una ratlla. Però, entre clubs de lectura virtualitzats, presentacions en YouTube, classes del taller d’escriptura des de casa i propostes diverses, he fet un màster casolà d’enregistrar vídeos. I, doncs, no he pogut anar en xandall tant com voldria. Si més no, de cintura en amunt.”