Educació

ASSUMPTA DURAN I OLLER

MESTRA I MEMBRE DEL SECRETARIAT DE L'ESCOLA RURAL

«Cal tota la tribu per educar un nen»

Assumpta Duran i Oller és mestra d'escola rural des de l'any 1982, directora de la ZER Berguedà Centre des del 2003 i de l'escola de Borredà des del 2000
Dels 1.200.000 alumnes que es van matricular a Catalunya aquest curs, tan sols el 2% estudia en escoles rurals. Tot i això, l'escola rural està de moda. Estudis realitzats des de l'àmbit universitari demostren que la qualitat de l'ensenyament rural i els resultats que obtenen els alumnes són molt bons, cosa que ha despertat l' interès dels pares i de la comunitat educativa. Vostès, però, es queixen de ser la Ventafocs de l'educació. Per què?
–«Anem per parts. Hi ha un estudi de la Universitat de Lleida que conclou l'alta qualitat de l'escola rural i sembla que les dades generals dels resultats de les proves de CB ho confirmen, però crec que, de moment, ens movem en el marge de l'apreciació. L'estudi de la universitat s'ha basat en entrevistes a mestres, directius i pares. No sé s'hi ha treballat sobre resultats perquè només en tinc referència per la premsa. L'opinió del secretariat d'Escola Rural i de l'Oberc (Observatori d'Educació Rural Catalana) és que l'escola rural està prenent interès per la seva potencialitat i possible extrapolació a d'altres àmbits.
»L'administració educativa ha apostat de manera decidida per l'escola rural i ha creat les ZER (zones escolars rurals que agrupen diversos municipis), que ja han complert 20 anys. Aquesta estructura, que no és només organitzativa, té una potencialitat molt gran tant a nivell pedagògic, organitzatiu i de gestió de recursos com de cohesió i arrelament al medi, que no voldríem veure disminuïda amb la situació actual de retallada a l'educació. La resolució de plantilles que s'aplicarà el curs vinent preveu la implantació de la sisena hora a totes les escoles rurals i la reducció del personal assignat a les ZER. No entenem com un model que funciona tan bé i té tan bona premsa, veu retallada la seva potencialitat amb aquestes reduccions. És per això que no volem ser la Ventafocs de l'educació. La justificació és econòmica. No hi ha valoracions pedagògiques al darrere. Crec que no han parat gaire atenció a les conseqüències que tindrà una actuació com aquesta en els aspectes pedagògics.»
–Quins són els trets que diferencien l'escola rural de la «urbana»?
–«A nosaltres ens agrada explicar que som l'escola de les tres P (pública, petita i de poble). Ens agradarà que ens confirmin que, a més, som un model educatiu a seguir, tal i com ha ressaltat el conseller Maragall en més d'una ocasió. Per això la Generalitat va concedir al Secretariat d'Escola Rural la Creu de Sant Jordi el 2008.»
–Sovint parlen de poble educador. Què volen dir amb això?
–«Aquesta és una de les derivacions d'aquest potencial que et deia abans. La idea de poble educador és conseqüència d'una conscienciació que l'educació s'exerceix sempre i que els espais, les institucions, els territoris, també eduquen. Quan enfoquem la mirada a l'espai rural aquest concepte el concretem com a poble educador. Hi ha experiències molt potents que caldria conèixer i difondre. Tal com diu un proverbi africà, cal tota la tribu per educar un infant.»
–Va canviar Mataró per Borredà (Berguedà) el 1982 i s'hi ha quedat fins ara. L'escola rural és una etapa curta per a la majoria de mestres o bé els que ho proven s'hi queden?
–«Jo conec molts mestres que s'hi han quedat i que no eren de poble. Hi ha de tot. L'escola rural és molt potent, però també ho és l'escola urbana. Crec que depèn molt de com arribes i com et pots arrelar a l'entorn. El poble pot ser molt agraït o pot ser una trampa de la qual n'has de fugir.»
–L'alumne sense gaires companys de la mateix edat és un problema o un avantatge?
–«És un fet que cal saber fer jugar a favor de l'alumne. Pots fer un ensenyament més personalitzat, pots ajudar-lo justament allà on ho necessita, pots facilitar-li la relació amb companys de diferents edats. A la vida no ens ajuntem amb els de la nostra edat. No es fa enlloc més que a l'escola.
–El mestre rural conserva alguna cosa d'aquells mestres de poble antics, una autoritat en la població?
–«En general sí. No és com abans que el que deia el mestre anava a missa, però la teva veu es fa sentir. Tens arguments, ets pròxim a la gent, pots parlar amb tothom, no hi ha distàncies. I el temps es pot estirar tant com vulguis. Sempre tens temps per parlar amb qui ho necessita.»


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia