Sánchez mira al 5 de juliol o al 28 de juny tibat per ERC i Cs
L’última pròrroga de l’estat d’alarma, d’almenys un mes i gradual, tensa la negociació com mai
Rufián parteix del no i exigeix una cogestió sense comandament únic per saltar a l’abstenció
Arrimadas vol quinze dies i prou per repetir el sí
Una nova obsessió per una llunyana data límit, el 5 de juliol, o –com a premi de consolació– el 28 de juny, i una vella incertesa per quins seran els seus aliats. En aquesta equació es mou Pedro Sánchez, que avui aprovarà en el Consell de Ministres l’horitzó de la cinquena i última pròrroga de l’estat d’alarma, que ara ja no vol que sigui de quinze dies, sinó d’un mes, la qual cosa li complica la recerca d’aliats a dreta i a esquerra. Com si es trobés atrapat al mig del popular joc basc de la sokatira –en què l’única variable segura és el sí del PNB ara que Iñigo Urkullu ja té les eleccions basques el dia que les volia, el 12 de juliol–, el president espanyol viu tibat per ERC perquè el comandament únic deixi pas a la cogestió real amb la Generalitat si vol que abandoni el no i salti a l’abstenció, i alhora tibat per Ciutadans per oblidar els trenta dies i aprovar una pròrroga de l’estat d’alarma de quinze dies com ha fet fins ara si vol el seu imprescindible vot a favor. I tot, a 24 hores que el Congrés voti demà la pròrroga que ha de guiar la desescalada fins al final.
La gestió de la Covid-19 que ha fet Sánchez s’ha plasmat en el marcador del Congrés: d’una gràcia inicial de no tenir cap vot en contra en la primera pròrroga, ha passat a haver d’inventar-se una inèdita majoria antinatura amb la dreta espanyolista de Cs i la dreta nacionalista basca del PNB com a via in extremis per salvar la quarta pròrroga. Però Sánchez i el PSOE sospiten que el socors patriòtic de Cs expirarà amb el coronavirus i anhelen rescatar ERC del bàndol del vot en contra –en què hi ha ara tot l’independentisme– pensant en la travessia de la legislatura. El salt d’ERC del no a l’abstenció és numèricament estèril en la votació de demà si Sánchez reté el sí del PNB, Cs i Coalició Canària, però és qualitativament útil per a ell com a presagi de la futura singladura fins al 2023. I això és el que ha motivat la reactivació dels negociadors de la investidura –Gabriel Rufián, Marta Vilalta i Josep Maria Jové, per ERC; Adriana Lastra, José Luis Ábalos i Salvador Illa, pels socialistes–, que han mantingut tres reunions telemàtiques en l’última setmana i que continuen negociant fins a l’últim moment amb ERC, ara per ara partint del no.
Amb Barcelona i el Baix Montseny en la fase 0,5 i la resta de Catalunya vivint ja en la fase 1, la pròrroga final que negocia Sánchez incorpora la novetat que l’estat d’alarma sigui ara gradual i adaptat en tot moment als territoris, fins al punt que pugui expirar abans a Tarragona o a Girona que a Barcelona, per exemple. Però ERC lluita per retornar a la Generalitat el poder de guiar la desescalada, perquè es modifiquin lleis com ara la de salut pública per no haver d’aplicar més l’estat d’alarma en cas de rebrots, i perquè s’incorporin ajudes a la conciliació. “Mantenim el no i traslladem al PSOE les peticions perquè les atengui, i, si és el cas, replantejarem el vot. Si no ho fa, no ens quedarà alternativa”, advertia ahir Vilalta. ERC espera a tenir avui la literalitat del text que aprovi el Consell de Ministres per saber si ha de revisar el vot o no.
Pel ministre de Transports, José Luis Ábalos, que sigui l’última vegada mereix repensar el vot: “Esperem que es tracti de l’últim estat d’alarma que sol·licitem. Som en una fase final que hauria de suscitar el màxim consens entre els grups.” Quant al PSOE, ahir una reunió del consell territorial afermava el seu autonomisme. “No dubto que en un moment donat el govern accedeixi que les comunitats adoptin algunes decisions en la fase final de la desescalada”, deia el baró extremeny Guillermo Fernández Vara.
ERC i JxCat, però, no van a l’uníson, ja que Laura Borràs imposa reconèixer Quim Torra com a única autoritat competent en detriment del ministre Salvador Illa. “No era necessari aplicar l’article 116 com si fos el 155. Nosaltres volem sortir d’Espanya, vostès no respecten ni l’Espanya de les autonomies”, va etzibar Borràs a la vicepresidenta Carmen Calvo ahir al Congrés quan ella compareixia davant la comissió constitucional. Calvo va amagar ahir els seus asos negociadors i va citar indistintament tant “finals de juny” com “principis de juliol” com a horitzó de l’estat d’alarma.
Des de Cs, després de beneir la quarta pròrroga, Inés Arrimadas eleva el preu del seu vot favorable i ara es fa valer davant el PSOE. “Per començar a parlar de les condicions concretes en què es podria votar, és imprescindible que el president deixi clar que no demanarà una pròrroga de trenta dies, sinó per un termini raonable”, exigia el portaveu de Cs al Congrés, Edmundo Bal, que aclaria que “raonable” vol dir de “quinze dies”. L’única certesa és que Vox repetirà el no i el PP estrenarà el vot en contra. “El no a la pròrroga de l’estat d’alarma que dona un poder absolut a Sánchez quan el govern demostra incompetència absoluta és un sí a Espanya”, sosté el secretari general del PP, Teodoro García Egea. Des de Vox, Jorge Buxadé diu que ja es viu en un “estat d’excepció”.