Els alcaldes afectats per Iqoxe reclamen la revisió dels protocols informatius

Els alcaldes dels municipis afectats, directament o indirectament, per l’explosió del 14 de gener passat a l’empresa Iqoxe de la Canonja, que va causar tres morts, van coincidir ahir, en la seva compareixença telemàtica davant la comissió d’estudi de la Seguretat del Sector de la Petroquímica al Parlament, a denunciar mancances de coordinació i errors en la gestió de la comunicació tant vers els ajuntaments com vers la població, que només van fer augmentar el desconcert i la incertesa entre els veïns. Aquell dia les sirenes que avisen d’un accident químic no van sonar, i fins més de mitja hora després de l’explosió no es va saber quina indústria i quins gasos havien estat afectats, alhora que algunes piulades de Protecció Civil serien contradictòries, ja que durant uns minuts es va convidar a confinar algunes àrees properes i d’altres no. “Era un desori, un descontrol... Les persones que hi havia al capdavant de l’emergència no ho tenien per la mà”, resumia ahir l’alcalde canongí, Roc Muñoz. “Cal prendre noves mesures i aplicar nous protocols immediatament”, insistia el tarragoní Pau Ricomà, que demanava, per exemple, que davant d’un accident “les sirenes s’activin de manera immediata i s’insti al confinament”, responsabilitat que pertoca a la Generalitat.

Ricomà constatava “l’impacte psicològic” que l’accident ha tingut a la ciutat i el seu voltant, i els batlles lamentaven que la ciutadania aquell dia va perdre la confiança en la seguretat de la química, que ara costarà recuperar, però també en el funcionament dels sistemes d’informació. “Cal millorar els canals comunicatius”, resumia Eloi Calbet, alcalde del Morell. Per això reclamen una revisió del model, que pugui servir d’exemple fins i tot internacional, que impliqui una major inversió en tecnologia –la Generalitat ha proposat enviar missatges SMS a la població– i una major formació de la població, que ja s’havia fet però que s’ha perdut en els últims anys. “Falta més transparència, i entrenar els veïns”, argumentava Óscar Sánchez, de Constantí. Pel seu cantó, el vila-secà Pere Segura proposava que la informació “no ha de ser propietat de les empreses, sinó que ha de ser transversal, transparent i pública, i l’ha de tenir l’òrgan competent que ha de gestionar la situació de crisi”. A més, reclama potenciar la Taula de la Qualitat de l’Aire com a “plataforma concertada en què poden pivotar moltes de les qüestions”.

A preguntes dels diputats, els alcaldes no van exigir explícitament que les emergències es gestionin des del territori, però sí que van demanar una major coordinació amb ells, que són els que més bé el coneixen, a l’hora de prendre decisions. En general troben bé la inversió de vora cent milions en quatre anys anunciada pel govern per millorar la seguretat amb el nou Plaseqta presentat al març, tot i que Ricomà els veu insuficients per fer el canvi de paradigma que proposa, per exemple en un àmbit tecnològic. L’alcalde tarragoní, que va demanar que es deixi als ajuntaments impulsar els seus propis estudis sobre la qualitat de l’aire, va convidar els diputats que “vagin fins al final” en la investigació, i que “legislin a favor de la seguretat”.