“Al pavelló, ens han recollit a tots”
Un veí de Viladecans, que fa cinc anys que viu al carrer, és una de les 200 persones ateses a la instal·lació de Barcelona per poder fer el confinament
Hi ha distints espais i usuaris que fan de perruquers o donen classes de gimnàstica
En aquesta estranya desescalada, on les rutines tornen amb mascareta i distància social obligades, un dels dos pavellons de Montjuïc, ocupat des de l’abril passat per unes 200 persones sense llar, transmet una barreja de confinament amb caliu.
Dimecres, l’Ajuntament de Barcelona va permetre als periodistes parlar amb els usuaris, treballadors i voluntaris del centre, i Luis Vicente Barjollo, de 52 anys i veí de Viladecans, va compartir la seva experiència. Fa uns vuit anys que treballava a l’aeroport de mosso de càrrega, fins que la crisi a Spanair i l’empresa que va adquirir el personal el van deixar sense feina. Fa cinc anys que viu en un furgó, i la pandèmia de la Covid-19 el va enganxar al carrer. “Una dona em va dir que vingués a Barcelona, que obrien un espai. I al pavelló, ens han recollit a tots. Tot està bé”, assegura Barjollo, que forma part d’aquest 8% del miler de persones ateses sense llar que han vingut a la capital d’altres ciutats de l’àrea metropolitana, segons informava ahir el consistori. Al pavelló s’hi veuen homes de totes les edats, i força joves, que llogaven habitacions i que esperen recuperar aviat la feinatemporal a bars i restaurants o on sigui.
El diàfan i ampli pavelló ara està dividit per zones, dormitoris amb lliteres, zona de menjar, zona amb televisió i per a lectura, i el pati, amb una taula de ping-pong i delimitat amb tanques, s’ha trasllat a l’entrada principal, al costat de les fonts. El recinte, gestionat per uns 60 professionals i una desena de voluntaris de la Fundació Salut i Comunitat, té normes estrictes, fet que ha evitat massius contagis i que les disputes siguin ràpidament controlades. Els agents de seguretat són ben visibles, com el personal de neteja i els monitors. Fins aquesta setmana no han començat a sortir al carrer, com la majoria de barcelonins. En tornar-hi, se’l s pren la temperatura, se’ls dona roba neta, gestionada i recollida per una ONG de l’Hospitalet de Llobregat, i se’ls fa passar per les dutxes.
En aquest mes de convivència, en José, del Perú, s’ha convertit en un dels dos perruquers del pavelló: “Sense tisores, eh! Dec haver fet uns 50 talls de cabell”, explica, mentre que un altre usuari és el monitor de les classes d’esport.