Dos anys de presó per a un inspector dels Mossos pel 15-M
L’Audiència de Barcelona considera que Jordi Arasa va colpejar quatre ciutadans “sense cap justificació”
L’Audiència de Barcelona ha condemnat a dos anys i quatre mesos de presó i d’inhabilitació l’inspector dels Mossos Jordi Arasa, perquè el considera autor de dos delictes de lesions a dos ciutadans que “en situació pacífica” eren asseguts als voltants de la plaça de Catalunya de Barcelona el 27 de maig del 2011, durant l’operació de neteja de la plaça, on eren acampats des del 15-M amb el moviment dels indignats. A Arasa, que era el cap de l’operació per part de la unitat ARRO dels Mossos, li apliquen l’atenuant de dilacions indegudes, i també és condemnat a dues faltes de lesions a dues persones més, ja prescrites. Ha d’indemnitzar tots quatre afectats amb 1.560 euros. La resolució no és ferma i s’hi pot presentar recurs.
En la sentència, el tribunal –format per les magistrades Myriam Linage, María Carmen Martínez i Yolanda Rueda, que n’és la ponent– exposa que els Mossos van autoritzar l’ús de la força als agents, sempre proporcional, quan es van veure situacions agressives, però que aquest no és pas el moment en què va actuar el llavors sotsinspector Arasa, ben d’hora al matí i quan les persones “estaven amb les mans aixecades”. En un dels casos, s’hi relata que a una noia que era asseguda a terra i d’esquena davant d’un cordó policial, quan arriba Arasa “l’agafa pels cabells i la colpeja al cap i a la cama amb la porra”. El tribunal clou: “No hem vist cap situació de risc que justifiqués colpejar els ciutadans.” La comissió penal 15-M valora que “és una sentència contra la impunitat que ha de suposar canvis en el control dels antidisturbis”.
El Sindicat de Comandaments de Mossos d’Esquadra (Sicme) va reaccionar amb “indignació” contra la sentència. En un comunicat, Sicme va defensar que Arasa és “un excel·lent professional de reconegut prestigi” dins del cos. El sindicat també critica la “lentitud processal inexplicable” i lamenta que hagin passat nou anys abans de rebre un “càstig immerescut”.