Les entitats clamen que l’ajuda arribi a més col·lectius
Alerten que s’exclou les persones en situació irregular i els joves
Reclamen que es faciliti l’empadronament
Les entitats socials feia anys que reclamaven una renda mínima estatal que alleugés la situació extrema en què viuen centenars de milers de famílies. Des de la Taula del Tercer Sector aplaudeixen la decisió de reforçar els sistemes de garantia social, que s’acosta a la mitjana pel que fa als ingressos mínims. Càritas destaca que és una bona notícia que el temps de durada de la prestació vagi lligat a la situació de necessitat de la persona, i que es mantingui mentre no millori la seva situació.
Les entitats, però, també hi veuen mancances i alerten que es deixa fora col·lectius vulnerables, com ara la població que no té regularitzada la seva situació, les persones sense llar i els joves. S’alerta que moltes famílies immigrades poden caure en la irregularitat sobrevinguda, quan en perdre la feina no podran renovar l’autorització de residència. El fet que no es pugui accedir a l’IMV des dels 18 anys també preocupa especialment per tots aquells que surten del sistema de protecció de menors que no hi tenen dret. Un dels requisits de la prestació, més enllà dels pocs recursos econòmics, és haver viscut de manera independent durant tres anys, una condició que avui dia és pràcticament impossible de complir pel jovent que s’hi pot acollir a partir dels 23 anys.
Per sol·licitar la prestació és imprescindible l’empadronament i és per això que reclamen als municipis que hi posin facilitats. Un altre dels límits és que en un mateix domicili només poden constar dues unitats de convivència quan la realitat per les dificultats per accedir a l’habitatge obliga moltes famílies a compartir la llar. També en queden excloses aquelles persones que resideixen en projectes d’inclusió d’espais residencials que disposen de finançament públic i que en serien destinataris clars.
LA XIFRA
El complement per l’habitatge
Les entitats insisteixen que ara és el millor moment per implementar un complement per l’habitatge per a les llars més vulnerables. Donen per fet que la Generalitat mantindrà la inversió que ara destina a la renda garantida de ciutadana (36 milions d’euros) i que es podrà ampliar la cobertura a altres col·lectius, però reclamen que el ministeri i la Generalitat es coordinin per estudiar ajudes als habitatges.
L’últim informe Foessa situava en un 28% les persones en situació d’exclusió residencial a Catalunya i sense aquest complement la renda mínima serà insuficient per a moltes famílies.