La cultura popular es prepara per a un any de transició
Les diferents federacions no creuen que es torni a la normalitat aquesta temporada
Han hagut d’anul·lar milers d’actuacions des del març
Han elaborat protocols específics mentre esperen ajuts de les administracions
Les diferents federacions que formen la cultura popular a casa nostra no s’han aturat del tot ni en plena pandèmia: reunions virtuals, activitats mitjançant les xarxes socials i preparar, depenent del cas, músiques, coreografies i dissenys de puntaires de cara al retorn. Però el fet diferencial de la cultura popular, la presència al carrer, ha desaparegut durant mesos. I cap dels responsables de les diferents federacions consultats creu que la normalitat torni abans d’un any, encara que tots treballen per poder tornar a fer activitats, encara que siguin adaptades a les circumstàncies, entre aquest estiu i finals d’any.
La cultura popular és una expressió eminent ment amateur, en què la majoria dels membres no només no cobren, sinó que s’hi deixen part del sou. Per aquest motiu, no es pot posar una xifra de pèrdues com fan altres sectors culturals. Però les xifres d’actuacions perdudes ho diuen tot: el president de l’ Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya , Mateu Tres, explica que han deixat de fer més de mil activitats; en la mateixa xifra es trobaria la Confederació Sardanista de Catalunya , unes 950 activitats suspeses entre el 13 de març i el 30 de juny, segons el seu president, Xavier Tresserras; l ’Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya quantifica en 69 les trobades i activitats cancel·lades entre el 13 de març i finals de maig... I així una entitat rere l’altra. A l’amateurisme de les entitats de cultura popular hi ha una excepció: les cobles, aquestes sí professionals. Tresseras quantifica en 1.350.000 euros les pèrdues en aquest període de temps.
La presidenta de l ’Ens de l’Associacionisme Cultural Català (ENS), una confederació formada per 31 federacions de cultura popular, Rosa Maria Provencio, assegura que “com en totes les crisis, hi ha una part positiva i és que els grups estan treballant per reinventar-se, per sortir de la seva zona de confort”. Provencio es refereix a l’esforç de modernització que han fet les entitats amb la presència a internet i a les xarxes socials. Tresseras, per exemple, explica que han aprofitat aquest període per “refer la plana web de la Confederació Sardanista de dalt a baix i fer cinc vídeos d’anàlisi de sardanes”, el darrer just ara per Sant Joan, a càrrec d’Arnau Tordera, d’Obeses , que han estat un èxit al canal de Youtube.
Provencio admet que hi ha grups que ho estan passant malament, ja que han de pagar lloguers o hipoteques de locals o han hagut de fer ERTO de personal, però defensa que a l’altre costat hi ha també experiències “molt boniques, com ara les puntaires, que s’han dedicat a resoldre aspectes concrets i han alliberat dissenys, o els membres de grups de teatre, que han pogut assajar textos nous”. A més, hi afegeix, un col·lectiu ha estat una excepció: els pessebristes, que treballen sols a casa i que mostraran les seves obres a finals d’any.
Retorn a l’activitat
Pel que fa al retorn a l’activitat, es fa molt a poc a poc i tots els responsables consultats asseguren que ha de ser així “perquè la salut està per davant de tot”. Joan Puigserver, president dels geganters, afirma: “Tots tenim moltes ganes de fer ballar gegants, però, en aquests moments, cal avaluar els riscos i, per exemple, fer cercaviles amb grups que venen de diferents ciutats o amb gegants compartits per diferents portadors és un risc per a la salut.” Tot i això, són optimistes i preveuen poder fer el concurs de balls de gegants a Moià l’11 d’octubre i trobades abans d’acabar l’any.
En la mateixa línia es manifesta Tres. El president del bestiari festiu explica: “La nostra temporada comença per Sant Jordi; després, venen les festes de maig, les festes majors de primavera, Corpus, Sant Joan i, aleshores, el gros fort de les festes majors d’estiu. La primera part ja és perduda del tot i en la segona creiem que farem alguna cosa, però no com es feia. Aquest serà un any de transició, ja que no creiem que abans d’un any es pugui fer l’activitat normal; s’hauran de fer actuacions molt reduïdes i controlades.” Per aquesta raó, des d’aquesta federació, que té 220 entitats associades, es treballa en tres o quatre escenaris per a cada una de les activitats. Tres admet que “és una feinada, però no hi ha altra manera”.
Els que, de fet, ja han començat a fer coses, però no ballades, són els sardanistes. Aquest cap de setmana, van tenir concerts a Camprodon i a les Borges Blanques. A Camprodon, a l’espai 1 d’Octubre, hi va fer un concert la cobla La Selvatana amb motiu de la festa de Sant Patllari.
Des del Departament de Cultura, un cop consultades les diferents entitats, s’ha fet arribar una proposta de protocol per a les festes de cultura popular al Procicat, però, segons confirmen des d’aquest ens, aquest no ha estat encara aprovat. A banda, hi ha entitats que han fet arribar als seus associats recomanacions concretes o d’altres, com ara la confederació sardanista, que ha elevat al Procicat el seu propi protocol. En aquest cas, Tresserras defensa que si els l’aproven, “aquest estiu hi podria haver sardanes sense problemes arreu”. I què diu el protocol? La proposta és que en les ballades de sardanes només podrien participar 20 persones, que es ballaria amb mascareta i respectant el metre i mig de distància entre balladors, “cosa que ja passa habitualment”, i que, entre sardana i sardana, els balladors es rentarien les mans amb gel hidroalcohòlic.
En aquesta mateixa línia, la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) ha distribuït un document entre les seves entitats amb consells per tornar a treballar als locals d’assaig després del confinament. Treball en grups de 40 persones com a molt i fer castells sense pinya en un temps màxim de cinc minuts són els ítems bàsics d’un protocol que també ha de rebre l’aval de la Generalitat.
De fet, Sant Joan és una de les dates marcades per a molts dels col·lectius de cultura popular. Un exemple, Valls, que viu aquests dies una festa major atípica. El coronavirus ha fet que la gran majoria dels actes no se celebrin i el moment àlgid de la nostàlgia serà avui al migdia, quan, en condicions normals, les dues colles de la ciutat, la Vella dels Xiquets de Valls i la Joves Xiquets de Valls, haurien d’actuar en el que suposa l’inici tradicional de la temporada castellera. “Serà una sensació molt estranya”, apunta Jaume Martí, cap de colla de la Joves a l’ACN. “Tant de bo no es repeteixi mai més. No es pot aguantar!”, hi afegeix Albert Martínez, cap de colla de la Vella. Tots dos donen la temporada gairebé per perduda.
Subvencions diferents
Una de les grans preocupacions de les diferents entitats era deixar de cobrar les subvencions que reben de les administracions, ja que, habitualment, estan lligades a les activitats que desenvolupen; és a dir, que per poder-les cobrar s’han de justificar una sèrie d’actuacions que, òbviament, aquest any no hauran pogut fer. En aquest sentit, les entitats valoren positivament que tant la Generalitat, com la Diputació de Barcelona com l’Ajuntament de Barcelona els “estan ajudant” amb convocatòries extraordinàries que poden servir tant per pagar les despeses ordinàries, el lloguer o els sous dels pocs empleats que tenen les federacions, com per cobrir les generades per activitats que s’estaven preparant i que, finalment, no s’han desenvolupat.
En aquesta línia, el director de cultura popular de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), Francesc Fabregat, després de recordar que l’aposta de l’Ajuntament de Barcelona ha estat no suspendre actes ni festes populars, sinó reconvertir-les, com es va fer amb les festes de Sant Josep Oriol i el mateix Corpus, explica: “Nosaltres mantindrem els convenis i les subvencions per a l’any 2020, independentment de si s’han fet les actuacions o no.”. I posa d’exemple les vuit colles castelleres que hi ha a la ciutat: “Només dues tenen local municipal, mentre que les altres sis o paguen lloguer o hipoteca i això ho han de fer encara que estan aturades del tot.” A més, l’ICUB ha tret una línia extraordinària de subvencions, que suma 1,3 milions, i en què també s’inclouen les entitats de cultura popular afectades per l’aturada.
Pel que fa a les subvencions, però, sí que hi ha crítiques de les federacions, i aquestes són cap als ajuntaments, “que van córrer, el mes de març, a suspendre festes majors de juliol i agost, sense saber ben bé què podria passar”, argumenta Tres. Des de l’ENS i altres federacions, com ara la sardanista, no són tan contundents, però sí que deixen clar que hi ha hagut ajuntaments que s’han desentès de la cultura popular.