“A Òmnium ens ha tocat de prop”

A les tres de la tarda de dilluns, Marina Llansana tornava a la seu nacional d’Òmnium, al carrer Diputació de Barcelona, després de tres mesos. La darrera reunió presencial que l’executiva de l’entitat va realitzar abans del confinament va ser el 9 de març. El dia 12 les escoles d’Igualada ja estaven tancades, a partir de la mitjanit s’ordenava el tancament perimetral de la conca d’Òdena –Igualada, Santa Margarida Montbui, Vilanova del Camí i Òdena– i Llansana quedava confinada a la capital de l’Anoia.

L’àrea de comunicació de l’entitat pregunta si, a més del redactor del diari, assistirà algú més al retrobament presencial de Llansana, vicepresidenta segona d’Òmnium, amb el vicepresident Marcel Mauri. Tenint en compte que l’entitat va arribar a patir amenaces de bomba de l’extrema dreta espanyolista pel seu protagonisme en la tardor del 2017, la visita a la seu requereix des d’aleshores omplir un formulari d’identificació. Ens anuncien que trobarem la porta tancada, que haurem de trucar al timbre i que, a més del formulari, haurem de portar mascareta i rentar-nos les mans al rebedor. La porta del carrer es manté tancada per evitar l’entrada continuada de gent sense preavís i com a protocol preventiu pensant en la resta de veïns de l’escala. El personal directiu i laboral de l’entitat utilitza mascareta quan es mou per l’interior de la seu i només se la treu un cop instal·lats a la seva taula.

Mauri rep Llansana al despatx del president empresonat, Jordi Cuixart, en part perquè és la sala més gran disponible –la més àmplia que tenia la seu i es destinava a presentacions públiques avui és una oficina plena d’ordinadors per a desenes de treballadors. Tot i que ara n’hi ha pocs perquè prioritzen el teletreball i fan torns d’assistència presencial, al carrer Diputació n’hi treballen una seixantena –Òmnium té avui al voltant de cent treballadors arreu del país per poder respondre a l’atenció, serveis i activitats que suposen l’augment de socis viscut amb la presó de Cuixart.

Amb mascareta grisa, Mauri rep Llansana, que la du negra. Se saluden contents, Llansana fa rient l’obligat comentari que no es poden tocar i la broma mostra la seva cara seriosa quan se saluden amb els colzes. Mauri explica que divendres s’havia retrobat amb els pares. Sa cunyada feia 50 anys i son pare n’havia fet 80 durant el confinament, i ho van celebrar en família. “Nosaltres ho farem diumenge. Els germans no ens hem vist. Hem fusionat tots els aniversaris de germans i nebots. Celebrarem quatre aniversaris i dos sants”, explica Llansana. Tot i que pares i germans de Mauri viuen al mateix barri de Badalona, Dalt de la Vila, no s’havien trobat per prevenció: “Els meus pares són col·lectiu de risc, però, a més, la meva cunyada és infermera.” Diumenge, Mauri també es va retrobar amb la família política. Sa sogra va estar ingressada a l’UCI però no per Covid-19. D’origen marroquí, es comunica malament en castellà i Mauri i el seu home han hagut de portar la interlocució amb els metges enmig del confinament. “Han estat mesos molt estranys. A mi se m’ha mort el sogre, a finals de març. No hem pogut enterrar-lo”, explica Llansana, un exemple de la tragèdia que ha representat la pandèmia per a moltes famílies. El seu sogre, ingressat en una residència, va ser contagiat per una interna que havia estat operada del fèmur a l’hospital d’Igualada i en va tornar infectada de Covid-19. Quan va morir, el sogre va ser enterrat al cementiri més proper a la residència, que, tot i ser propera a Igualada, pertanyia a l’Alt Penedès. Com que el cementiri formava part d’una regió sanitària diferent a la de l’Anoia, no és fins ara que poden anar a visitar la seva tomba: “Tot plegat ha sigut bastant estrambòtic.” Quan li comentem que deu haver estat dur el cas de la conca d’Òdena respon, resignada, amb les xifres: “Un cas en cada família. 500 morts en una comarca de 100.000 habitants. És un percentatge de mortalitat molt alt.” S’ho agafa per l’única part positiva possible: “Com que vam ser els primers d’afrontar-ho, també hem estat els primers de sortir-ne i ja no hi ha casos a l’hospital.” Mauri explica que Òmnium té, regularment, deu baixes mensuals per defunció de socis de la tercera edat. Aquest abril i maig n’han tingut més de 70. Les dades ho diuen tot.

També hi ha hagut alguna defunció per Covid-19 entre membres de juntes territorials com la del barri barceloní d’Horta i diversos membres amb familiars ingressats que se n’han acabat sortint. “Ens ha tocat de prop”, sentencia Llansana.