L’Estartit
La NASA ‘fitxa’ el meteoròleg Josep Pascual
Una divisió de l’agència espacial dels Estats Units cita la importància de les dades recopilades per Pascual en les darreres dècades per il·lustrar els efectes del canvi climàtic sobre l’escalfament dels oceans i la pujada del nivell del mar
Molts petits passos per a l’home podrien ser molts grans passos per a la humanitat. Manllevant, amb permís de la distorsió, Neil Armstrong, l’objectiu era destacar la constància de l’estartidenc Josep Pascual, que, quan si fa o no fa el primer astronauta de la NASA trepitjava la Lluna, ja mesurava la temperatura del mar al voltant de les Medes. És l’artífex d’un tou històric de registres que van servir a l’Institut de Ciències del Mar (ICM) per alertar que el nivell del mar Mediterrani s’havia elevat mig pam des del 1980, prenent com a referència l’històric dels seus amidaments. De tot plegat, amb les observacions meteorològiques des d’aquell 1969 lunar, i de les dades marítimes setmanals des del 1973, Jordi Salat, científic de l’ICM va publicar un estudi que ara destaca un dels ens associats a la NASA americana, el Centre d’Arxivament Actiu Distribuït d’Oceanografia Física (PO.DAAC).
L’organisme va compartir dimecres a la xarxa Twitter un comunicat en què desgrana la recerca i destaca la vàlua de les observacions de Pascual , que “fa de l’Estartit la sèrie temporal de dades més llarga i ininterrompuda, com a mínim setmanal, des del 1973”. En resum, 47 anys de dades de temperatura en diferents profunditats del mar i l’evolució creixent del nivell del mar en les darreres tres dècades, entre Begur i l’Estartit, com recordava Pascual ahir.
Sea Change: Why Long Records of Coastal Climate Matter - A Monitoring Station off the Coast of Spain Is Giving Scientists a Front-Row Seat to Understanding the Region’s Long-Term Climate Change. https://t.co/46auGfUntv pic.twitter.com/CCfmk4Fv53
— JPL PO.DAAC - No longer an active account (@podaac) June 24, 2020
El meteoròleg, aficionat i compaginant les observacions amb la feina, admetia ahir que Salat l’havia avisat de la publicació dimarts a la nit, en plena revetlla de Sant Joan, i no s’estava de recordar el pòsit i la curiositat amb què va començar, com a fill d’una família de pescadors que havia après a observar el cel com a necessitat i que va desenvolupar a partir dels primers pronòstics de la televisió estatal, amb Mariano Medina, fins a l’aprenentatge autodidacte, la col·laboració amb l’Instituto Nacional de Meteorología i, posteriorment, el Servei Meteorològic de Catalunya.