Protesta per la inseguretat a les mines del Bages

Tres accidents a la mina en l’últim mes i mig. Dos dels quals, mortals. Per aquest motiu, els miners de la mina de Vilafruns es van manifestar ahir des de Sallent fins a Manresa, on es van guardar dos minuts de silenci davant de l’ajuntament, en memòria dels dos companys morts en les últimes setmanes.

La protesta i la jornada de vaga dels miners del Bages van ser simbòliques, perquè les extraccions a les instal·lacions de Sallent estan paralitzades des del 25 de juny, arran del segon accident mortal.

“No més morts a les mines”, “Pels que ja no hi són”, “Visca els miners”... Amb aquestes proclames, més de 350 treballadors de Vilafruns es van manifestar per Manresa. Denuncien que fa temps que Iberpotash, l’empresa que gestiona les mines de Súria i Sallent, no inverteix en seguretat a la de Vilafruns. Per això, reclamen que, tot i que l’aposta d’Iberpotash sigui a Súria, no es descuidi la seguretat a Sallent. En aquest sentit, es queixen que la producció a Sallent es manté en 400.000 tones anuals d’extracció de potassa, però que, en canvi, han de treballar amb màquines que ja han quedat obsoletes.

Els treballadors van rebre l’escalf de la gent asseguda a les terrasses dels bars i dels veïns dels carrers per on passaven. La protesta va acabar davant l’ajuntament, on van ser rebuts per l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, investit recentment, i l’alcalde de Sallent, Oriol Ribalta.

El moment més emotiu van ser els dos minuts de silenci que van dedicar al Pau i a l’Àngel, els dos miners morts recentment a Vilafruns. Un tercer miner va resultar ferit en una altra caiguda de pedres. Els miners de Súria no es van adherir a la protesta, que era el segon cop que es convocava. La primera no va arribar a fer-se, perquè un acord entre el comitè d’empresa i ICL per millorar la seguretat ho va evitar. Però el segon accident i l’aturada de la producció l’han acabat provocant. En alguns moments, els miners no van respectar les distàncies de seguretat per la Covid-19.

A Vilafruns, hi treballen unes 500 persones, més de la meitat de les quals són subcontractades. És el cas de Santi Calvo: “Treballem a la mina i coneixem el risc, però no podem assumir que caigui una pedra i ens enterri”, lamentava ahir durant la protesta. Des de l’accident, la mina està tancada indefinidament fins que el comitè d’experts n’avaluï la seguretat i si cal fer-hi alguna actuació. Tot i això, una cinquantena de treballadors hi van cada dia a fer-hi el manteniment. L’empresa ICL va emetre ahir un comunicat en què assegura que va decidir el mateix dia de l’accident aturar de manera indefinida l’activitat productiva d’aquest centre per tal de reavaluar-ne les mesures de seguretat i acordar les accions futures.