Barcelona prohibeix el burca als espais municipals amb el pretext de la seguretat

La intenció del govern municipal encapçalat per Jordi Hereu, i compartida per bona part de la resta de grups municipals, ha estat no mediatitzar el debat sobre el burca i el nicab. Per aquest motiu tota la discussió política s'ha canalitzat a través de la comissió per la Immigració, un òrgan on hi ha representats tots els partits i que ahir es va reunir per debatre la qüestió. Sobre la taula tenien el dictamen elaborat pels serveis jurídics del consistori, el qual arriba a dues conclusions centrals. Per una banda, que l'Ajuntament no pot regular l'ús del vel integral al carrer, ja que aquesta matèria clarament depassa la seva competència. Per contra, sí que pot fer-ho en el cas dels equipaments municipals, sempre que es faci des d'una perspectiva més global. És a dir, el debat legal no es pot centrar en el burca o el nicab, ja que s'entraria en un terreny pantanós, sinó en tota la indumentària que amagui el rostre i impedeixi la identificació personal.

I aquest és el clau al qual s'ha aferrat el consistori. L'alcalde, Jordi Hereu, va anunciar ahir que, avui o demà, aprovarà un decret que prohibirà que es pugui accedir a un espai municipal amb el rostre cobert. Amb vel integral, casc, passamuntanyes o qualsevol altra peça de roba que oculti el rostre. Així ho va recalcar ahir Hereu en la justificació de la mesura, obviant altres arguments recurrents en aquest debat com ara la defensa de la dignitat de les dones: «En el nostre concepte de ciutat, és important que ens puguem veure la cara, que ens puguem identificar, ja que si no no hi ha interacció social.» O sigui, per «seguretat», un concepte que l'alcalde va repetir ahir més d'una vegada. També va reconèixer que la qüestió no és un problema de primer ordre ara per ara a la ciutat. «Ho fem [aprovar la mesura] de manera absolutament preventiva, ja que a Barcelona hem d'establir principis de manera clara», va manifestar. L'informe jurídic també estableix que el decret, en si mateix, no tindria efecte limitador, sinó que és una ordre genèrica que ara s'haurà d'anar desenvolupant. En la pràctica això vol dir que caldrà modificar les normatives d'ús de centres cívics, escoles bressol, mercats, biblioteques o oficines d'atenció ciutadana (OAC) per reglar aquesta prohibició d'accés. Uns tràmits que, en aquest cas, sí que hauran de ser aprovats pel ple municipal. De manera paral·lela, l'Ajuntament durà a terme un «procés de pedagogia» per incentivar que les dones que fan servir el vel integral desisteixin de fer-ho. La prohibició dictada pel consistori ha comptat amb un ampli suport polític, ja que grups com ara CiU han avalat la decisió. «És important que les administracions actuïn de manera proactiva i no reactiva», va exposar ahir la regidora convergent Mercè Homs, que tot i això va apuntar la conveniència «d'anar més enllà» i estendre la limitació «a carrers i places». ERC, per la seva banda, ha volgut introduir-hi matisos, com ara la manera com s'ha regulat la matèria: «No es pot governar aquesta ciutat a cop de decret», va assenyalar ahir el líder de la formació, Jordi Portabella. La discrepància més sonada ha estat la d'ICV-EUiA, sòcia del PSC al consistori, la qual ha adoptat el mateix discurs que en altres poblacions catalanes. «És un error polític de fons i de forma», va apuntar el regidor ecosocialista Ricard Gomà, que considera que la decisió d'Hereu suposa «caure en el parany de situar-nos en l'agenda de la dreta, que no té complexos a l'hora de recórrer a actituds xenòfobes». Finalment, el PP, que anteriorment ja havia portat sense èxit la discussió sobre el burca al ple, va considerar que cal prohibir el vel integral en tots els espais públics. «El decret queda a mitges, i aquestes qüestions s'han d'afrontar amb fermesa», va apuntar el president del grup popular, Alberto Fernández Díaz. En el ple de divendres, el PP forçarà aquest debat probablement en forma de moció.