“La qualitat de les operacions també consisteix en tenir a tothom tranquil”

Volíem que els nens no patissin tant amb les intervencions, perquè cada cop que els separem dels seus pares tot són plors i patiment. Hi ha hospitals que els posen en un cotxe de joguina, o que tenen els Pallapupes per distreure’ls. Nosaltres vam pensar que deixar entrar el pare o la mare fins que s’adormin al quiròfan mateix seria una bona opció per fer passar millor el tràngol.

Sí, ja ho estem aplicant i veiem que genera molta tranquil·litat a la família, augmenta la seguretat del procés, crea més confiança en l’equip, més transparència en el que fem i, de retruc, també més tranquil·litat per a nosaltres.

A les visites prèvies a la intervenció ja se’ls comenta que tenen aquesta possibilitat, que hauran de dur una protecció especial, seguir les indicacions de l’anestesiòleg i sortir una vegada el pacient ja està adormit. Després nosaltres realitzem la intervenció i l’acompanyant rep un avís al mòbil quan pot tornar a entrar perquè ja està a punt de despertar-se. Així el pacient no se sent sol en cap moment del procés quirúrgic.

Fins ara el 100% dels nens han anat acompanyats i no hi ha hagut cap problema. En general, els pares col·laboren perquè els nens s’adormin tranquils i fins i tot ajuden els anestesiòlegs. Està sent un projecte molt interessant que augmenta la sensació de seguretat i la tranquil·litat dels pares.

Normalment eren els pares, però els nens ho passaven molt malament. Ara, però, ja no sentim plors, tret d’algun cas quan es desperten i estan desorientats. Hem notat un augment de la qualitat molt important.

Sí, és clar. Casos d’haver d’arrencar els nens dels braços de la mare. I llavors se n’anaven plorant el nen i la família. No sabies què fer, perquè més medicació no es podia donar i no hi havia manera de fer-ho. I la sensació que tenia la mare és que ploraria eternament i no s’adormiria. En canvi ara veu que es queda tranquil a la taula d’operacions, confiant en un equip especialitzat en pediatria, amb música infantil... Se senten acollits i de veritat que ha generat un augment de la qualitat espectacular. Estem molt contents.

Fa un mes que hem començat i els anestesiòlegs ja estan estudiant quina necessitat tenim de donar la preanestèsia que es dona una estona abans per treure el neguit del pacient abans de la intervenció. És clar que la sedació és necessària i és la que és, però aquesta preanestèsia potser es podria reduir i seria un altre benefici per al nen, un fàrmac menys que els donem.

Ja fa temps que tenim un programa que envia missatges al mòbil del familiar acompanyant informant de quin és l’estat del procés. A més, si és una intervenció d’urgències, es truca a la família cada dues hores per explicar com va. Al bloc quirúrgic tenim assumit que les esperes interminables sense que la família sàpiga res s’han acabat, no poden ser. La qualitat del procés quirúrgic també consisteix en tenir els familiars informats i tranquils.

Molt agraït. Fins fa poc tot ha estat un malson. Els quiròfans ho hem passat molt malament. Ens vam convertir en UCI, i només reomplir-los amb l’equipament habitual i reprendre l’activitat quirúrgica ja ha permès que molt personal es refaci, perquè estàvem trencats. Molta gent no té ni idea del que ha passat.

És el pitjor que he passat a la meva vida, i porto 35 anys treballant a la casa. La mirada de por dels malalts quan entraven no me la trauré mai del cap. Una mirada d’angoixa i por que deia “Salva’m, que m’ofegaré”, això ho tenim gravat tots.