“El meu somni és torejar a la Monumental”

Al Principat de Catalunya no hi ha toros, però entre els seus joves n’hi ha que encara volen ser toreros, pocs i decidits i, almenys un d’ells, amb dots per a l’art de la lídia i una determinació i perseverança dignes de la millor història de superació personal. L’afició de Cristian Alfaro pel món dels toros ve de quan era molt petit i el seu avi, Rafael, organitzava cada any un espectacle taurí al barri de la Collada-els Sis Camins de Vilanova i la Geltrú, en una plaça feta de llauna al seu propi taller de manyà. “Jo era molt petit i recordo que m’il·lusionava veure els toreros vestits abans de sortir a la plaça per fer l’entrada en comitiva”, explica aquest jove de 17 anys.

I va ser així com un dia, amb només set anys, el net del Rafael va demanar al seu avi si hi podia saltar per posar-se davant una vaqueta. L’home va assentir i des d’aquell dia el Cristian només pensa a acabar amb èxit la seva carrera de torero, prendre l’alternativa i un dia arribar a torejar a la Monumental de Barcelona. “Aquest és el meu somni”, assegura.

L’objectiu d’Alfaro és difícil, no perquè ell no pugui arribar a ser professional del toreig, sinó perquè la Monumental sembla una plaça morta per sempre més. Però aquest jove sap que les coses no són fàcils i ja ho va comprovar quan va començar a anar a l’única escola de toreig de Catalunya, amb seu al Prat de Llobregat. “De ben petit, cada dia pujava al tren a Vilanova, baixava a Bellvitge i, des d’allà, a peu, acompanyat del meu avi, anava fins al Prat”, recorda l’aprenent de torero. “Sortíem de casa a les quatre i tornàvem quan ja era fosc, a les deu de la nit”, hi afegeix.

Els que hi entenen diuen que Alfaro és, d’entre el grapat de joves que hi ha a l’Escola de Tauromàquia de Catalunya, el que té més projecció. El camí, però, és llarg i en el seu origen hi ha la desil·lusió que va viure el dia que van fer desmuntar la plaça de toros de l’avi Rafael. Han passat anys i ha progressat, i ara es troba en el segon esglaó dels quatre que ha de pujar abans d’esdevenir torero. “Ara estic en la categoria de noveller sense cavalls, després passes a noveller amb cavalls i, després de 45 curses, sumant un nivell i l’altre, ja estàs en disposició de prendre l’alternativa”, detalla.

Cristian parla amb aquest diari mentre viatja a bord d’un cotxe que se l’emporta un dissabte cap a França a participar en un corral de prova, on es toreja per fer una prova de selecció genètica d’una ramaderia. Un dia cap al nord, un altre cap a l’oest, la carrera d’Alfaro avança de mica en mica, posant-hi moltes hores i molts quilòmetres, sempre lluny de casa, sempre lluny del barri de la Collada.