LLUÍS FATJÓ-VILAS
DIRECTOR DEL BANC DELS ALIMENTS
“La solidaritat es rebaixa però les demandes hi són”
“Ni en la crisi del 2008 havíem arribat mai a aquestes xifres de 160.000 persones ateses i prop de 9 tones de menjar el primer semestre”
“Ens ha sorprès que després del confinament les necessitats no hagin afluixat, i continuen creixent”
“S’ha gastat gràcies a les donacions, però ara demanem ajudes a l’administració per arribar al setembre”
Retorn a la societat
Nascut a Vic el 1940 i llicenciat en econòmiques i ciències polítiques, va ocupar càrrecs directius en multinacionals. Quan li tocava jubilar-se es va oferir de voluntari al Banc dels Aliments, on assegura que la “pressió de les necessitats” és tant o més forta que la que tenia al capdavant de l’empresa privada. “Gestionar el banc és un plaer per poder retornar un treball solidari a la societat”, diu , satisfet, després d’aterrar-hi per portar les regnes de l’ONG el febrer del 2017.
Són ells, els usuaris per menjar, més de 60.000 persones nouvingudes en plena crisi
Xifres de rècord per una situació d’emergència excepcional. El Banc dels Aliments ha repartit en tres mesos fins a 5 milions de quilos d’aliments i el nombre d’usuaris que demanen ajuda per menjar creix un 40%.
Han superat en pocs mesos el nombre de persones que atenien en un any.
Ni en la crisi del 2008 havíem arribat mai a aquestes xifres de 160.000 persones ateses i prop de 9 tones de menjar el primer semestre. Són molta gent a qui entreguem aliments i tenim clar que són una ajuda, però tampoc és un menjar complet, ni tot el que necessiten.
L’emergència els va portar també a cuinar àpats.
S’han repartit fins a finals de juny 217.000 àpats a la ciutat de Barcelona i municipis dels voltants com Santa Coloma, Badalona i Terrassa. El gruix més important ha estat a Barcelona ciutat, on l’emergència va esclatar amb més duresa.
Una pobresa invisible que aflora amb la pandèmia. Detecten nous perfils?
Han aflorat col·lectius que no estaven en els circuits de serveis socials o de les entitats i amb necessitats per menjar. Hi ha nous perfils dels qui anaven tenint ingressos amb l’economia submergida i es troben de cop aturats. Parlem dels manters, però també d’autònoms i persones amb contractes precaris que tenen sous de subsistència. Tota aquesta gent es veu obligada a buscar menjar.
Són col·lectius ben diferents i de totes les edats?
La precarització afecta gent jove i forta preparada per treballar, però que no té suport o coixí familiar i també ens ha demanat ajuda. Les persones que viuen de relloguers s’han vist desprotegits i d’un dia per l’altre s’han trobat al carrer. Són tots ells, els usuaris per menjar, d’aquestes més de 60.000 persones nouvingudes en plena crisi. A les entitats també els arriba molta més gent.
S’han trobat a primera línia més desbordades i coordinades que mai?
Sí, perquè la demanda va ser progressiva durant el confinament. Esperàvem que aquesta necessitat tan espontània seria més latent i soterrada a través dels serveis socials. Ens ha sorprès que després del confinament les necessitats no hagin afluixat, i continuen creixent. Estem fent una tasca amb les entitats, que tenen molta voluntat, però no totes tenen les condicions per repartir aliments. Volem ajudar per canalitzar les necessitats a través dels serveis socials i les entitats socials.
Gestionar aliments enmig d’una crisi sanitària fa por?
Era un dels reptes des de l’inici. Vam apartar els voluntaris que podien fer teletreball i vam reforçar l’equip de magatzem per si calia fer aïllament davant un contagi. S’ha sobredimensionat la plantilla tant per atendre l’increment de la demanda com per tenir capacitat de reacció i estar al peu del canó.
Van renovar el voluntariat amb gent més jove. Van respondre?
Al principi vam tenir un altre problema, sense prou material de protecció i amb voluntaris entrant amb comptagotes. Necessitàvem quinze voluntaris diaris per carregar mercaderies i hi han passat fins a 150 persones per substituir el voluntariat tradicional del banc. Amb la confiança i solidaritat de la ciutadania, per part de particulars i empreses, també hem pogut aconseguir molts aliments.
Han triplicat les compres de menjar. Si la situació es complica com s’ho faran?
Ja hem gastat més de dos milions d’euros, quan l’any passat van ser 600.000 euros. S’ha gastat gràcies a les donacions, però ara demanem ajudes a l’administració pública perquè aquesta demana sobrevinguda no es pot mantenir de cara al setembre. També ens trobem serveis socials que no tenen capacitat d’atendre i sense cap alternativa a donar.
Com més necessitats hi ha, més es dona?
El problema és que quan l’emergència social acaba la solidaritat es rebaixa, però les demandes hi són i es preveuen a llarg termini. No arribem a totes les demandes perquè serien massa pocs quilos a repartir. Ara abastim 378 entitats, unes 60 més que abans de la crisi, i estem veient que no podem i que pel setembre s’ha d’anar frenant. S’ha demanat a la Generalitat rebre alguna ajuda addicional que ens permeti prolongar la situació.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.