Un mirador sobre Barcelona

Al peu del Tibidabo, al Pla de les Maduixeres, s'inicia la carretera de les Aigües (de manera oficial passeig de les Aigües, tot i que tothom la coneix pel nom tradicional de carretera). Al llarg d'uns deu quilòmetres, el clàssic camí discorre pel vessant de la serra de Collserola que mira cap a Barcelona, des del barri de Penitents fins a Pedralbes i Esplugues de Llobregat.

També el podem iniciar i acabar a l'altre extrem, a la plaça Mireia, a la localitat d'Esplugues, però en aquest cas cal saber que hi ha una forta pujada fins a arribar al mirador dels Xiprers. Un cop allà, però, les vistes ens fan oblidar l'esforç.

La carretera de les Aigües ha estat un dels elements més coneguts i visitats del vessant barceloní del parc de Collserola. El seu recorregut serpentejant la converteix en un mirador privilegiat de Barcelona. A la ciutat, abocada a la Mediterrània, li cal el parc de Collserola, estès sempre a la seva esquena, perquè és el gran pulmó que l'oxigena.

L'origen de la carretera de les Aigües rau en el recorregut d'una antiga conducció de distribució d'aigua, motiu del seu traçat totalment pla i també del seu nom. El camí envolta el nord de la ciutat per Collserola i ens regala una vista esplèndida sobre Barcelona. Al llarg de tota la ruta podrem gaudir de vistes al mar i a la Ciutat Comtal. Els caps de setmana és habitual veure-hi molta gent que passeja, corre o va en bicicleta. Fins i tot, de vegades, es pot fer algun paral·lelisme amb la Rambla, pel flux que hi ha en determinats trams. Però entre setmana o fora d'hores és una ruta especialment popular entre els ciclistes i els corredors de fons que la utilitzen per als seus entrenaments, aprofitant-ne el perfil totalment pla i la facilitat d'accés que suposa el funicular de Vallvidrera, que hi té una parada.

És una pista que combina trams de terra amb pedres petites i trams asfaltats. Passa pel barri de la Font del Món, sota el barri de Vallvidrera, molt a prop de la torre de comunicacions de Collserola i l'església del Tibidabo, i hi ha petites zones per descansar.

Una opció interessant és recórrer el camí de nit, quan Barcelona ofereix la seva millor cara (obligat dur llanterna). No és possible perdre's. Només una bifurcació a mà dreta, que ens du al Tibidabo, ens podria desviar del camí.

El camí de les Aigües continua endavant, tot seguint el perfil de la muntanya amb les seves balconades naturals, des de les quals s'observa de prop la zona alta, la Bonanova, Sarrià i Pedralbes, i al fons l'skyline barceloní, modificat fa uns anys per la Torre Agbar i les construccions del Fòrum. Ja a Esplugues de Llobregat, el mirador dels Xiprers marca el final del passeig de les Aigües.

A mig camí, un pont inaugurat fa un parell d'anys fa possible creuar la carretera de Vallvidrera amb seguretat. Des d'aquí fins al mirador dels Xiprers tindrem bones vistes a la Diagonal i al Camp Nou.