Reivindicació de les víctimes
El Ministeri de l’Interior ha reconegut 116 víctimes dels atemptats islamistes a Alcanar, Barcelona i Cambrils, i ha abonat 6 milions a afectats
Entitats lamenten que el fet de no acusar d’assassinat pot afectar indemnitzacions
El tercer aniversari en record i homenatge a les 16 víctimes mortals i més de 150 ferits dels atemptats terroristes a Alcanar, Barcelona i Cambrils se celebra avui, a les 10 del matí, de manera solemne i breu, com l’any passat, i complint les mesures sanitàries. S’ha programat una ofrena floral al pla de l’Ós de la Rambla per part d’autoritats i familiars de víctimes i afectats. No hi haurà parlaments polítics. Tres anys després, algunes víctimes i associacions comparteixen un sentiment de decepció, tot i que no defalleixen en reclamar els seus drets.
Mig centenar de víctimes i familiars han confirmat que assistiran a l’acte, segons Robert Manrique, assessor de la Unitat d’Atenció i Valoració a Afectats pel Terrorisme (Uavat) i víctima d’Hipercor. Un any més, Manrique fa una dura crítica al Ministeri de l’Interior per la “seva manca d’empatia” amb els afectats pels atemptats del 2017, en considerar que es repeteixen les mateixes mancances dels anys noranta amb ETA, per la no cerca activa de víctimes, i ara amb la denegació d’indemnitzacions. “És normal que s’hagi d’acreditar haver estat al lloc dels atemptats, però ara els afectats reben desestimacions dient-los que no estan en la llista de la Generalitat, que no sabem quina és; que no estava en la trajectòria de la furgoneta, tot i auxiliar ferits, o que ha fet un tractament de medicina alternativa i no convencional”, sosté Manrique, que recorda que la popular “Esperanza Aguirre va ser acceptada com a víctima a Bombai tot i estar refugiada en un hotel”.
El Ministeri de l’Interior informa que ha reconegut com a víctimes dels atemptats del 2017 un total de 116 persones i té 65 pendents de resoldre. Hi afegeix que han abonat 6.159.128 euros en concepte d’indemnitzacions per danys personals i ajudes. Manrique destaca la “desconnexió” entre ministeris de l’Estat, ja que Interior ha refusat víctimes que han estat admeses per l’Audiencia Nacional, on el judici determinarà les indemnitzacions. La Uavat i l’Associació 11-M porten la representació de 73 víctimes, 40 de les quals tenen danys psicològics, el que més refusa Interior. Les associacions lamenten que la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona no acusin els tres processats d’assassinat (el govern sosté que es planteja canviar-ho al final del judici) com va limitar el jutge. En no haver-hi autors materials dels crims, l’Estat no està obligat a abonar indemnitzacions si ho ha descartat per la via administrativa.
L’Ivan ja no és una víctima?
El cas de l’Ivan, que ara té 13 anys, i la seva família de Campdevànol és el paradigma del sentiment d’impotència i injustícia que tenen víctimes de terrorisme per les traves de l’administració perquè se les reconegui. L’any passat, la Direcció General de Suport a les Víctimes, amb la validació de l’INSS, va acceptar concedir a l’Ivan, la seva mare, Iolanda Ortiz, i la seva àvia Carmen, una indemnització per l’estrès posttraumàtic que pateixen en salvar-se de l’atemptat de la Rambla, quan Iolanda el va estirar de la samarreta en passar-los arran la furgoneta assassina. La seva germana Daniela (a la foto) tenia 4 anys i, per sort, no en recorda res. Aquest juliol, quan s’obren ferides en apropar-se la data fatídica, Iolanda va rebre una trucada d’una subdirectora general que li comunicava que, al final, se’ls retirava el reconeixement. El ministeri li ha remès una resolució amb una argumentació sinuosa. Primer afirma que no estan en la llista de víctimes de la Generalitat, després se li admeten altres proves que ho corroboren, però indica que s’ha esgotat el termini de resolució i que, a més, l’assessoria mèdica del ministeri sosté que “ja no tenen lesions”, malgrat que els informes del forense del jutjat de Ripoll són contundents i tots tres segueixen en tractament. Tot i ser refusats, Iolanda ha rebut fa poc la trucada d’una tècnica del ministeri per oferir-li tractament psicològic i reiniciar tota la paperassa. Mentrestant, l’Audiencia Nacional sí que els ha acceptat com a víctimes en el judici.
La imatge de l’Ivan es va fer viral quan la seva mare buscava a Facebook els dos agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona, el sergent Iban (a la foto) i Carlos, els swat a qui ella, en estat de xoc, va fotografiar amb el seu fill en rescatar-lo d’una botiga. Dies després dels atemptats, el nen va deixar de parlar i només volia veure els swat, que han estat en contacte constant amb ell. Viure prop de Ripoll tampoc ha ajudat. Anna Teixidor , però, en el seu llibre parla de l’Ivan i la seva lliçó de vida en compartir institut amb un germà del conductor assassí. La família lamenta el nul suport dels polítics de Ripoll, agraeix la tasca dels professionals de la Uavat i altres víctimes, units en un procés de resiliència ple de dignitat.
