La formació en treball social

La Universitat de Girona inicia el curs vinent els estudis de grau en treball social i en pedagogia. És una ampliació coherent de l'oferta formativa, ja que són professions singularment importants per la seva història, però també per les seves perspectives de futur. És una gran aposta, perquè es formaran professionals de la intervenció social, un sector que creix paral·lelament a la importància que prenen les polítiques socials pròpies de l'estat de benestar.

Els estudis de treball social donen resposta a la necessitat de professionals d'institucions i entitats, que tenen dificultats per trobar candidats quan volen cobrir les places que ofereixen. Aquest dèficit pren més rellevància si tenim en compte que aquests professionals són una figura clau del sistema de benestar del nostre país, ateses les funcions que té encomanades. La seva acció respon a dues grans idees: que l'entorn social de les persones és un dels aspectes que expliquen els problemes que viuen, per la qual cosa implicar les persones pròximes i la ciutadania en la resolució d'aquests problemes i és un recurs necessari per trobar-hi solucions. En segon lloc, que els recursos del sistema de benestar són instruments importants per salvar obstacles que impedeixin gaudir de la plena ciutadania. Una funció important encomanada a les treballadores i treballadors socials és precisament gestionar l'accés a les atencions, serveis i prestacions del sistema de benestar.

Les primeres escoles de treball social van sorgir a finals del XIX i a principi del segle XX a les grans ciutats, perquè els problemes i drames socials relacionats amb els processos d'intensa industrialització i urbanització necessitaven una resposta diferent de la de l'acció de caritat i beneficència tradicional. Es requerien persones especialitzades i orientades per coneixements cientificotècnics.

La primera escola a Catalunya es creà a Barcelona el 1932. La Escuela de Asistencia Social para la Mujer era la primera escola de la península i, des de llavors, el treball social català ha tingut un lideratge indiscutible dins l'Estat espanyol. En el context polític del moment, el concepte assistència social tenia connotacions molt progressistes, ja que proclamava el dret a rebre assistència per part de les persones amb necessitat i el deure social/públic de donar-la. La derrota de la República i de les classes populars va suposar un enorme trasbals d'aquest vincle originari entre l'assistència social i les obligacions públiques: la dictadura i el nacionalcatolicisme provocaran el retorn a les formes d'abordatge tradicional dels problemes socials. Els anys 1940 i 1950 el primer a caure va ser el mateix concepte d'assistència social. La dictadura no considerava l'assistència social com un deure públic i, per tant, deixà a les mans de l'Església i la Sección Femenina una acció social molt marginal.

En la dècada dels seixanta, la superació de l'autarquia, la recuperació econòmica i una certa obertura del règim dictatorial permeten un cert enlairament de l'assistència social. Es multiplica el nombre de centres de formació i apareixen les primeres lleis i mesures relacionades amb un incipient sistema de benestar.

Als setanta s'estableixen les bases per al treball social en democràcia. Sorgeix un important moviment de renovació dins l'assistència social. La influència de la reconceptualització del treball social llatinoamericà, de Paulo Freire, el Maig del 68 i el marxisme van ser decisius en la incorporació de treballadors socials en l'acció contra el franquisme des del treball de barri, els centres socials, i des de l'associacionisme d'afectats per discapacitats. Però el potencial de la professió es posà de manifest en la generació d'una proposta tecnicopolítica del sistema de serveis socials que és l'entorn institucional i normatiu en el qual encara avui s'exerceix majoritàriament el treball social.

Com és que a Girona no s'ha creat cap ensenyament de treball social fins al 2010? El treball social ha nascut i s'ha desenvolupat estretament vinculat als fenòmens d'intensa industrialització i urbanització i, paral·lelament al desenvolupament de l'estat social. Girona, en els anys que es generen els projectes de formació de treballadors socials, no era una demarcació d'intensa industrialització.

La creació el 2010 dels estudis de treball social a la UdG és una decisió inseparable dels canvis en la mateixa comprensió de les polítiques socials que ara s'universalitzen i es converteixen en drets de tots els ciutadans. En aquest sentit, la creació dels serveis socials durant els anys 1980 i ara la llei d'autonomia personal (la coneguda com a llei de dependència) són passes importants en aquesta extensió de drets. No podem oblidar, però, que el projecte emergeix en un context socioeconòmic en què els patiments s'han incrementat. Eliminar obstacles que impedeixen gaudir dels drets socials i afrontar el patiment són tasques que les treballadores i els treballadors socials tenen encomanades.