Ensopegar amb la memòria històrica

Entrebancar-se, aturar-se i reflexionar sobre el que van significar els camps de concentració nazis i el que hi va passar, a la vegada que es fa un homenatge a totes aquelles persones que hi van ser deportades i assassinades. Aquesta és la voluntat del projecte internacional que l’artista alemany Gunter Demnig va començar a desenvolupar el 1996 amb el nom de Stolperstein, que traduït significa “pedres que ens fan ensopegar”, i que s’ha estès a una vintena de països arreu del món. Es tracta de llambordes de ciment de deu per deu centímetres que porten una placa de llautó al damunt amb el nom de la víctima i altres dades personals que es col·loquen el més a prop possible de la darrera adreça coneguda on la persona deportada va residir lliurement. Totes fetes a mà de manera individual com a símbol també de respecte en contraposició a l’extermini en massa perpetrat pel nazisme.

A Catalunya va ser l’entitat Memorial Democràtic de la Generalitat qui va liderar el 2017 l’adhesió a aquest projecte internacional d’homenatge artístic personalitzat, auster i reflexiu i va coordinar la col·locació de 184 llambordes als 29 municipis que ho van sol·licitar gràcies a la documentació que també es va anar recollint de col·lectius, entitats i grups de treball. Però les primeres quatre llambordes es van col·locar el 9 d’abril del 2015 a la plaça de l’Ajuntament de Navàs en record dels deportats Ramon Sala, Esteve Flotats, Antoni Barberà, Jaume Obradors i Josep Soler, aquest darrer de Palà de Torroella. Des d’aleshores aquest memorial s’ha anat expandint arreu del territori català amb la col·locació per part del mateix artista de llambordes a Albatàrrec (1), Castellar del Vallès (5), Cervera (3), Cubelles (1), els Guiamets (1), Girona (16), Gironella (7), Granollers (7), Granyena de Segarra (1), Igualada (10), Lleida (11), Manresa (24), Navàs (6), Olesa de Montserrat (10), les Oluges (1), la Prenyanosa (1), el Pont de Vilomara i Rocafort (1), Prats de Lluçanès (2), Puig-reig (4), Sant Antolí i Vilanova (1), Sant Vicenç de Castellet (1), Sanaüja (1), Talavera (1), Torà (1), Tarroja de Segarra (1), Vallfogona de Riucorb (1), Pontils (1), Santa Coloma de Queralt (3) i Sabadell (61).

En aquest projecte viu i dinàmic està previst que a la tardor comenci la instal·lació d’un centenar més de llambordes a tretze municipis. Les nou primeres peces es col·locaran el 15 de setembre a Vilafranca del Penedès i, al cap de quatre dies, se’n posaran 15 més a Mataró. La resta, a Rubí (11) el 21 de setembre; a Cardona (3), el 25 de setembre; a Vilanova i la Geltrú (17), el 3 d’octubre; a Esparraguera (7), el 8 d’octubre; a Santa Perpètua de Mogoda (1), el 9 d’octubre, a Vallbona d’Anoia (1), el 15 d’octubre, i a Súria (14), el 17 d’octubre. Les onze que s’han de col·locar a Figueres, les sis de Sant Cugat del Vallès, les quatre de Ripollet i les tres de Montornès del Vallès encara estan pendents de decidir una data.

El projecte també té un costat pedagògic, perquè moltes escoles aprofiten la presència de les llambordes als seus municipis per treballar aspectes històrics relacionats amb la memòria de la deportació republicana. El Memorial Democràtic també preveu que el projecte Stolpersteine permeti d’ampliar les bases de dades personals dels deportats. L’entitat, en col·laboració amb l’Amical de Mauthausen i la Universitat Pompeu Fabra, va donar a conèixer el maig passat el cens més complet de presos de l’Estat espanyol deportats als camps de concentració nazis durant la Segona Guerra Mundial a Alemanya, Polònia, la República Txeca, Àustria, Noruega i França. La base de dades porta per títol Deportats catalans i espanyols als camps de concentració nazis i recull informació de vora 2.000 catalans d’entre un total de més de 9.000 presoners que hi figuren, amb dades biogràfiques i d’entrada i sortida dels camps d’extermini.

El projecte de Demnig ha comportat fins ara que s’hagin col·locat més de 75.000 llambordes a més d’una vintena de països, com ara França, Finlàndia, Lituània i Argentina.