Banys als gorgs restringits
La massificació creixent i el risc de contagis de Covid-19 han obligat a limitar o a prohibir l’accés als espais de bany d’alguns rius catalans per protegir l’ecosistema i garantir la salut
-
Una usuària contempla el salt de la gorga de Santa Margarida, a les Planes d’Hostoles, el cap de setmana passat MANEL LLADÓ. -
Banyistes a la gorga de Can Poetí, a les Planes d’Hostoles MANEL LLADÓ. -
Cotxes mal aparcats a la zona de bany de les Planes d’Hostoles MANEL LLADÓ. -
Una informadora de la zona de bany de les Planes d’Hostoles dona indicacions a uns usuaris MANEL LLADÓ.
La pandèmia de Covid-19 ha incrementat aquest estiu el turisme intern i, en conseqüència, la visita de les gorgues i els espais de bany dels rius catalans. La necessitat d’evitar aglomeracions per preservar la biodiversitat i els ecosistemes d’aquests entorns vulnerables ha fet més necessària que mai la regulació dels seus accessos. Els ajuntaments amb els espais més massificats han hagut de decidir si hi prohibien el bany i hi limitaven l’accés, i s’han vist obligats a destinar recursos per fer complir la regulació.
Les mesures de restricció s’han pres atenent, també, les recomanacions de seguretat emeses per les autoritats sanitàries a causa de la pandèmia. Evitar l’aglomeració en espais petits com els gorgs i respectar-hi la distància de seguretat és clau per contenir la propagació de la Covid-19. I encara més si es té en compte que el virus té més capacitat de supervivència en l’aigua dolça no tractada dels rius que en l’aigua clorada de les piscines i l’aigua salada del mar.
Ripollès
A Campdevànol, l’Ajuntament ha prohibit l’accés al Torrent de la Cabana, una de les zones d’esbarjo i bany fluvial més populars del Ripollès, a tota persona que no pernocti al municipi. Els turistes que s’hi allotgen disposen d’un document de pas en els establiments turístics que els garanteix l’accés al gorg, però han de pagar una ecotaxa, mesura que ja es va implantar fa tres estius. El bany hi està prohibit.
Al municipi veí de Gombrèn, el consistori va publicar el 2 d’agost un decret d’alcaldia que prohibeix el bany en els seus gorgs, com ara al dels Banyuts, durant tot el 2020. L’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses també va prohibir el 7 d’agost l’accés al gorg de Malatosca a causa de l’augment de visitants. “S’ha decidit tancar l’accés al bany de forma indefinida fins que la situació sigui favorable a la seva reobertura o fins que es dissenyi un dispositiu que permeti el control d’accés”, explica el consistori.
Osona
A Sant Sadurní d’Osormort, la massificació de les seves gorgues ha comportat l’increment dels actes incívics de persones que hi munten festes o no recullen les deixalles. L’Ajuntament, que té pocs recursos perquè és un municipi petit, ha sol·licitat ajut a altres administracions per regular-hi l’accés.
Berguedà
La riera Merlès és una de les zones de bany més massificades del país. Els nou ajuntaments per on transcorre la riera (Borredà, La Quar, Puig-reig, Sagàs, Sant Jaume de Frontanyà, Santa Maria de Merlès, Gaià, Les Llosses i Lluçà) van prendre la decisió de prohibir-hi el bany en tot el seu curs i limitar la zona d’aparcaments, entre d’altres mesures. Un servei de vigilància rural vetlla per fer complir la normativa. Les sancions per vulnerar-la van de 750 a 3.000 euros.
El paratge dels Empedrats, a Bagà, ha patit aquest agost una alta afluència de visitants. Per aquest motiu, el Grup de Defensa de la Natura del Berguedà ha exigit a les administracions, a través d’un comunicat, mesures per regular l’accés a la zona, que es troba inclosa dins els límits del Parc Natural del Cadí-Moixeró.
Anoia
L’Ajuntament d’Orpí, on hi ha els gorgs de Santa Càndia, va decidir el mes de juny prohibir el bany en totes les “gorgues i rieres” del municipi “fins un altre avís.” També va contractar un agent cívic per informar els visitants.
Pla de l’Estany
L’accés a la gorga Blava de Corts, a Cornellà del Terri, ja es va tancar el mes de maig a causa dels comportaments incívics d’alguns dels usuaris, que hi organitzaven trobades per beure alcohol i no recollien les deixalles. L’Ajuntament va acabar prohibint el bany “o el contacte corporal” en qualsevol dels cursos fluvials del municipi. A Banyoles s’ha limitat la capacitat en les tres zones de bany de l’estany (Caseta de Fusta, Banys Vells i CN Banyoles) i s’ha incrementat la vigilància per sancionar les actituds incíviques.
Gironès
Canet d’Adri va tancar l’accés a les seves gorgues el 4 d’agost a causa de les aglomeracions. L’Ajuntament va contractar agents cívics per informar els visitants que no poden banyar-s’hi, però alguns usuaris trenquen la normativa i fins i tot s’han encarat amb els agents.
També hi hagut conflictes a Sant Martí de Llémena, en aquest cas perquè alguns usuaris de les gorgues del pla de Sant Joan aparquen als camps i dificulten la feina dels pagesos. L’Ajuntament no hi ha prohibit el bany, però ha penjat uns cartells en què informa que no es fa responsable de l’accés i el bany a les gorgues.
Vallès Oriental
L’Ajuntament de Bigues i Riells va tancar el 7 d’agost els accessos a l’espai fluvial del riu Tenes com a mesura de prevenció del virus. També s’ha prohibit el bany a la riera i els gorgs de Rellinars.
Garrotxa
A Santa Pau s’ha limitat l’afluència al gorg de Can Batlle a causa de la massificació de visitants i recomana no banyar-s’hi. Dos agents cívics vetllen perquè se segueixin les restriccions, com ara la prohibició d’acampar a la zona o l’accés amb vehicles motoritzats.
Un projecte pioner per regular l’accés a les gorgues de les Planes
La pandèmia de Covid-19 ha accelerat les mesures de control a les gorgues de les Planes d’Hostoles, que visitaven entre 20.000 i 25.000 persones l’any abans de prendre cap mesura. El 2018 es va iniciar la regulació dels espais de bany d’aquest municipi de la Garrotxa amb un aparcament de pagament i un servei de vigilància i informació gestionat per la Fundació Emys. “Els usos i els accessos eren totalment inadequats, venia gent amb neveres a fer dinar, encenien focs, s’instal·laven amb taules i cadires... Calia modificar aquesta actitud i regular l’espai perquè els seus valors ambientals són molt alts”, explica Marc Vilahur, director de la Fundació Emys. Aquest any s’ha fet una passa endavant en la regulació dels accessos als quatre gorgs del municipi (gorg de la Plana, gorg del Molí dels Murris, gorg de Can Poetí o gorga de Santa Margarida) i s’ha contractat un equip de cinc informadors (un a cada gorg i un al centre d’informació) i dos vigilants que vetllen per protegir l’espai. A més, per accedir a la zona cal fer una reserva en línia i pagar un tiquet de tres euros. Només hi poden accedir 200 persones per dia (50 per a cada gorg) per garantir l’ecosistema de l’espai reduir l’impacte sobre el medi. “Hem omplert cada dia des del 10 de juliol i hem fet fora el 75%de la gent que venia. És a dir, entre 800 i 1000 persones per dia”, explica Vilahur, que assegura que a principis de juliol l’afluència era equivalent al mes d’agost d’altres temporades. “Gràcies a aquesta regulació, no ha estat un desastre ni des del punt de vista de contagis ni des del punt de vista ambiental”, subratlla. Els equips de control han tingut problemes amb alguns usuaris –en algun cas ha estat necessària la intervenció dels Mossos d’Esquadra–, però la majoria de visitants veuen la regulació com un “factor positiu”. Segons Vilahur, aquest és un projecte pioner a Catalunya que ja ha atret l’atenció d’altres municipis.
