Un grup nombrós d’escolars

La imatge d’un institut d’un suburbi d’Atlanta (Geòrgia) ple d’estudiants aglomerats als passadissos la primera setmana d’agost va ser la primera imatge del retorn a l’escola als EUA, i no va ser el millor auguri. Una setmana després, sis estudiants i tres mestres van donar positiu en Covid i les classes presencials es van suspendre de manera temporal. A la resta d’estats que també han començat les classes el panorama era semblant: desenes de contagis, marxes enrere cap a la virtualitat, i quarantenes obligatòries per a estudiants, claustre de professors i treballadors dels centres.

Les mínimes recomanacions del govern federal han deixat en mans dels estats i els districtes escolars què cal fer amb els alumnes i el retorn a classe. Mentre que alguns, com Geòrgia, s’han trobat brots que han obligat al tancament temporal, altres, com Rhode Island, han decidit retardar la data d’inici per preparar millor les aules i garantir totes les mesures sanitàries que possibilitin l’educació presencial. Més d’una quarta part dels districtes escolars més grans del país han decidit ajornar ni que sigui una setmana l’inici del curs.

Els mestres no confien gens ni mica que, donada la situació de descontrol de la pandèmia als EUA, hi hagi garanties suficients. Sindicats de professors han demandat alguns governadors, com el de Florida, pel fet d’obligar-los a tornar a classe sense prou garanties sanitàries, i altres, com el de la ciutat de Nova York, han amenaçat de fer vaga si no s’ajorna la data d’inici i es passa a un sistema totalment virtual, rebutjant la idea de l’alcalde de buscar alternatives com ara fer classe en patis o parcs, a l’aire lliure.

La realitat ha colpejat l’administració de Trump, que havia polititzat el tema i que ja accepta de mala gana que la seva estratègia de fer com si res i pressionar per al retorn a les aules potser no té gaire recorregut. La secretària d’Educació, la polèmica Betsy DeVos, ha suavitzat la ferma posició del govern nord-americà. “Va haver-hi un petit malentès sobre que el retorn a l’escola significava que el 100% dels alumnes haguessin de fer-ho presencialment al 100%”, va dir, contradient el que defensava l’administració de Trump i la pressa per tornar a la normalitat. “L’expectativa és que hi hagi ensenyament al 100% de la manera que funcioni millor”, va aclarir.

Més contundents han estat els sistemes universitaris, amb gairebé totes les grans institucions inclinant-se per fer com a mínim el primer semestre virtual i, en alguns casos, descartant les classes presencials per a tot aquest curs.

Les escoles i els instituts dels Països Baixos van començar a rebre tots els alumnes a jornada completa, sense màscares ni distanciament a classe, en ple repunt de la Covid-19 i enmig d’una forta polèmica sobre el perill de la precària ventilació a les aules. El govern holandès no ha pres cap mesura radical per al començament de curs i ha instat totes les escoles a consultar a experts externs si cal ventilació addicional. Mentrestant, els centres han de mantenir les portes i finestres obertes perquè circuli l’aire i han d’evitar, així, els ventiladors i aires condicionats portàtils perquè no refreden l’aire sinó que el distribueixen. Algunes escoles ja han tingut complicacions per reobrir les seves aules, sense saber ben bé quines mesures han d’aplicar, la qual cosa els ha portat a cancel·lar el primer dia de classe.

Els experts han recordat els problemes de ventilació dels edificis escolars i han remarcat que la qualitat de l’aire està per sota de la mitjana a causa de sistemes de ventilació obsolets, la qual cosa pot ser problemàtic si el coronavirus es transmet a través d’aerosols, petites gotes que romanen en l’aire.

Pel que fa a altres mesures, els alumnes de primària no han de mantenir una distància de seguretat entre ells, ni tampoc amb els professors, una mesura que regeix des del 8 de juny passat, quan els més petits van tornar a fer classe a jornada completa. L’única mesura per evitar contagis que s’aplica als menors de dotze anys és extremar la higiene: l’escola ha de garantir que els nens es rentin les mans en arribar al col·legi i que no vagin a classe si es tenen símptomes de Covid-19.

Els estudiants de secundària han tornat a seure tots junts a la mateixa aula i ja no han d’anar a classe en grups reduïts ni mantenir el metre i mig de distància.

Els estats del Pròxim Orient es plantegen el retorn a l’escola amb la lliçó del cas israelià present. El 17 de maig passat, després de dos mesos de confinament i amb els casos de contagi reduïts a unes desenes per dia, les autoritats israelianes van reobrir els centres educatius empeses per una falsa sensació de control. Poques setmanes després, alguna d’aquestes escoles va esdevenir clau en el sorgiment de rebrots i es van tancar de nou després que 2.000 professors i estudiants contraguessin la Covid-19.

Les mesures que almenys sobre el paper es van aplicar llavors –finestres obertes, mascaretes, rentat de mans freqüent i distància social quan fos possible– són similars a les que podrien plantejar-se ara, però no van ser prou. El ministre d’Educació iranià, Mohsen Haji Mirzaee, ha anunciat la intenció de reobrir les escoles el 5 de setembre, dividint les classes en dos grups a les zones on hi hagi una concentració de població elevada: un hi anirà els dies parells i l’altre els senars.

El Líban, per la seva banda, porta dies aplicant un toc de queda a partir de les sis de la tarda i estudia la mateixa estratègia, oferint la meitat del temps lectiu en línia. “No crec que pugui implementar-se, la Covid-19 puja massa”, diu la professora Nathalie. “Fer sis classes diàries en línia és una bogeria i al Líban no tenim la infraestructura necessària per garantir una bona educació en línia”, hi afegeix la professora. La pandèmia se suma a les dificultats provocades per l’explosió del port de Beirut. El govern calcula que 165 escoles estan malmeses, fet que podria privar uns 85.000 estudiants –libanesos i estrangers– del dret a l’educació. La Unesco ha anunciat que liderarà els esforços per rehabilitar escoles.

Els estats africans, bona part dels quals tenen importants bosses de pobresa en la seva població, s’enfronten al dilema d’obrir les escoles en unes condicions en les quals no sempre es poden garantir les mesures de protecció com la mascareta, la higiene i la distància.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha remarcat la necessitat que es prenguin totes les mesures necessàries per prevenir l’expansió del virus, i la directora de l’OMS a l’Àfrica, Matshidiso Moeti, va demanar que es prenguin mesures per al retorn a les escoles amb la mateixa urgència amb què es van prendre per reobrir els negocis. Moeti es va referir, de manera específica, a la presa de mesures per garantir “la distància física” i al fet que els estudiants tinguin accés a aigua per rentar-se les mans i a mascaretes si les condicions de l’expansió del virus fan recomanable portar-ne.

La màxima responsable de l’OMS al continent va recordar que “els nens són el nostre futur” i que “l’educació és un camí per sortir de la pobresa i anar cap a la prosperitat i cap a una millor salut per al continent africà”. Moeti va recordar que, com més temps estiguin tancades les escoles, més alt és el risc que molts alumnes ja no hi tornin. “El tancament de les escoles té el potencial d’augmentar el nombre d’embarassos d’adolescents, la violència contra els nens, l’abús en el consum de substàncies, l’ansietat, la solitud i l’aïllament”, va advertir. Moeti va subratllar el fet que prop de divuit milions d’infants de l’Àfrica subsahariana depenen dels àpats escolars per sobreviure i va alertar dels riscos de deixar-los sense aquests beneficis. El coronavirus a l’Àfrica es concentra molt més en les ciutats sobrepoblades que en les zones rurals.

Uns 154 milions de nens i nenes de l’Amèrica Llatinada hauran d’esperar per tornar a les aules. Si a principis de maig els experts calculaven un retorn entre el setembre i l’octubre, la virulència del brot de Covid-19 a la regió ha demorat els plans. El 95% dels nens i nenes matriculats s’han quedat sense classes, segons la Unicef, que es basa en dades de la Unesco. L’única excepció és l’Uruguai, que amb la pandèmia sota control va tornar a les classes al juliol sota estrictes protocols. La resta manté l’educació a distància, una estratègia que ha aguditzat les desigualtats cròniques a la regió.

L’Uruguai va reobrir les escoles el 29 de juliol, de manera voluntària, amb mesures de distanciament i classes alternades per reduir l’aglomeració d’alumnes. La resta de països de la regió es divideixen entre els que mantenen classes virtuals per al 100% dels seus alumnes i els que han permès reobertures en zones menys contaminades. És el cas de l’Argentina, on van tornar a les classes a San Juan, Catamarca i Formosa, províncies poc poblades i sense transmissió comunitària del virus. Els districtes més grans, com Buenos Aires i Córdoba, hauran d’esperar, si es compleixen les previsions, fins l’any que ve.

Al Brasil, el país americà amb més contagis (3,6 milions) després dels Estats Units (5,7 milions), els alumnes han tornat a les aules a Manaos, al nord, un estat que va entrar en col·lapse sanitari i ara està aconseguint un aplanament de la corba. São Paulo i Río de Janeiro debaten aquests dies com recuperar la normalitat educativa, però sense resultats. Altres països, com l’Equador, el Perú, Xile i Bolívia, mantenen les escoles tancades, mentre posen les energies en evitar un col·lapse dels hospitals davant l’onada de malalts de Covid-19.

A tots els països l’ensenyament presencial va ser substituït per les classes a distància, una estratègia que va ampliar més la bretxa entre aquells amb accés a internet o els que encara depenen de sistemes analògics. Mèxic, per exemple, va iniciar el dilluns 24 d’agost el cicle lectiu amb classes per televisió, en un intent de trampejar les desigualtats tecnològiques.

El continent asiàtic va ser el primer que va resultar afectat pel coronavirus i també el primer a aplicar mesures a les escoles. La Xina, en primer lloc, va confinar els estudiants fent classes en línia poques setmanes després de l’aparició del virus i, en un primer moment, no va obrir les escoles fins ben entrat el mes d’abril, de manera progressiva. Pel que fa a la situació després de la pausa estival, l’obertura de les escoles varia molt en funció de la província i de la situació a la regió, si hi ha hagut rebrots o no. Les mesures que es van prendre aleshores i continuen vigents són la presa de temperatura a l’entrada dels centres escolars i l’obligatorietat de dur mascareta.

A Pequín, alguns centres de primària han reprès ja les classes, procés que en aquest tram de l’ensenyament s’allargarà fins al 7 de setembre. Els més menuts tornaran a les aules entre el 8 i l’11 de setembre i els més veterans ho faran a partir del 15. Tot i això, encara hi ha escoles que segueixen fent classes en línia.

Pel que fa al Japó, la majoria de les escoles van obrir el dia 17 passat per recuperar els dies de classe perduts durant el tancament que hi va haver la primavera passada, ja que la represa del curs s’acostuma a fer a principis de setembre. Les escoles no només han de gestionar el compliment de les estrictes mesures per prevenir la malaltia, sinó que també han de prendre mesures contra la calor, que en alguns indrets ha arribat a acostar-se als 40 graus. Així doncs, els estudiants hauran d’anar amb mascareta obligatòria en unes aules on l’aire condicionat funcionarà a ple rendiment i els pupitres estaran envoltats de pantalles de plàstic per aïllar al màxim els alumnes. Davant l’extrema calor d’aquests primers dies de curs, els professors recomanaven als alumnes de treure’s la mascareta només quan puguin mantenir la distància de seguretat.

A Corea del Sud, les escoles van tornar a obrir a mitjan maig, quan els casos van caure a un per milió d’habitants. Però dimarts passat, el govern sud-coreà va ordenar tornar a tancar totes les escoles i llars d’infants a Seül per un rebrot. Uns dos-cents mestres i estudiants s’han contagiat en les dues últimes setmanes. Les classes a distància es mantindran almenys fins a l’11 de setembre, segons va dir el Ministeri de Sanitat.

A Itàlia les escoles tornaran a obrir el 14 de setembre i des del dia 1 ja hi aniran els alumnes de recuperació. “No hi ha cap risc, obriran amb el màxim nivell de seguretat possible”, diu Domenico Arcuri, el comissari extraordinari per l’emergència de la Covid-19, per intentar tranquil·litzar els ànims. I ho explica d’una manera grandiloqüent: “Preparem-nos per a un primer gran moment col·lectiu de retorn a la normalitat.”

Les normes definitives de la reobertura es donaran a conèixer avui, 31 d’agost, coincidint amb la conferència de l’OMS sobre el tema. Amb tot, el comitè tècnico-científic italià que s’ocupa de la tornada a l’escola ha explicat en els darrers dies els punts sobre els quals ja hi ha acord. Les classes seran presencials, amb distància d’un metre entre els alumnes, mascaretes obligatòries per als majors de 6 anys i mans netes. Els alumnes podran abaixar-se la mascareta dins l’aula si estan a un metre de distància de la resta. Al gimnàs, la distància mínima serà de dos metres.

Es voldria que cada alumne tingués una taula i una cadira separades de la resta, però com que no hi ha prou material disponible –és a dir, pupitres individuals–, es prioritzaran els centres que presentin més dificultats. Si es decretés un altre aïllament, s’hauran de garantir entre 10 i 15 hores de classe a distància a les escoles i 20 als instituts.

I què es farà si hi ha un positiu a l’aula? Es desinfectarà l’aula i els alumnes faran durant 14 dies classes a distància. Es valorarà cas per cas si aïllar només la classe o tot el centre. Algunes mesures, com la de no mesurar la febre a l’escola sinó a casa, han estat rebutjades per algunes regions, com la de la Campània.

La ministra d’Educació, la grillina Lucia Azzolina, és una de les més impopulars del govern. Té molt mala relació amb els sindicats educatius. Fa poc, la ministra va acusar els sindicats de “boicotejar el retorn a les aules”, fet que va causar una gran indignació. “Un clàssic italià: cridar que hi ha un complot per amagar les pròpies ineficiències”, va respondre-li Pino Turi, del sindicat UIL. Els sindicats són molt crítics amb la manera com s’ha gestionat la reobertura: consideren que s’hauria d’haver preparat amb més temps i més recursos i estan preocupats per la situació precària amb què s’haurà d’afrontar el nou curs.