Risc de rebrot al territori, però concentració de casos greus a l’àrea metropolitana

La velocitat de reproducció del coronavirus i el risc de rebrot a Catalunya han encadenat dos dies consecutius de descensos, confirmant una tendència de certa estabilització de l’epidèmia. Amb tot, continua la crida a mantenir les mesures de seguretat perquè augmenta el nombre de pacients hospitalitzats, que ja és de 720, una vintena més que ahir, dels quals 124 requereixen d’atenció a cures intensives.

El risc de rebrot a Catalunya és ara de 185 i la velocitat de propagació, de l’1,01. Aquest valor indica les persones que contagia de mitjana un positiu, de manera que quan el valor està per sota de 1 es considera que l’epidèmia remet i si està per sobre, creix. Pel que fa a la distribució al territori, les comarques amb més risc que es descontroli la situació continuen sent les de Lleida. Per aquest ordre, les Garrigues, la Noguera, el Ripollès, l’Alt Urgell i la Cerdanya són les que presenten pitjors indicadors, seguides d’Osona, el Vallès Oriental, l’Alt Camp i el Segrià. Amb tot, el gruix dels casos greus es continua concentrant a l’entorn metropolità. Els darrers set dies al país s’hi han detectat uns 7.000 casos i 70 morts. D’aquests, 53 (el 75%) corresponen a l’entorn metropolità, incloent-hi el Vallès. A més, hi ha hagut 64 persones que han hagut d’ingressar a l’UCI i el 71% (46) correspon també a la zona metropolitana més ampliada.

En aquesta zona s’estan fent cribratges per treure a la llum nous positius i tallar les cadenes de transmissió i Salut n’ha anunciat de nous per als barris barcelonins del Raval i Trinitat Vella, on la incidència de la malaltia és de les més altes de tota la ciutat: 959 i 1.442 casos per cada 100.000 habitants, respectivament.

També continua activant-se la construcció dels cinc espais hospitalaris satèl·lit que s’aixecaran de manera exprés al costat de centres ja existents. En aquest sentit, el sindicat Infermeres de Catalunya lamenta que Salut tingui “una visió totalment enfocada al tractament de la malaltia”, i no enfoqui la crisi de la Covid-19 des de la prevenció i el foment de la salut comunitària enfortint l’atenció primària. “La solució no depèn d’invertir els diners públics a construir nous espais, sinó a dotar de personal suficient els espais de què disposem i sobretot apostar per la prevenció”, indiquen les infermeres.

D’altra banda, un estudi de un estudi de la Universitat de Vic publicat a la revista Plos One mostra que, com a conseqüència del confinament en el moment més dur de la crisi, la taxa de mortalitat per coronavirus va trigar una mitjana de 18 dies a tenir efecte, mentre que la reducció dels ingressos hospitalaris es va percebre abans, al cap de 14 dies.