La secundària alerta de la pèrdua de qualitat educativa
La reorganització en grups estables fa que hi hagi menys especialistes a l’aula i que aquests donin més matèries
Alguns instituts i pedagogs veuen l’oportunitat d’un ensenyament més globalitzat
L’organització de l’ensenyament en grups estables és aplicable també a secundària. Però tant l’ESO com l’FP i el batxillerat parteixen d’unes ràtios més altes –30 i 35 per a batxillerat– i un sistema d’ensenyament basat en docents especialitzats en una matèria. Això fa que hi hagi més entrades i sortides de professors en una aula, i més mobilitat de l’alumnat per les diferents optatives. Un sistema que obliga a una profunda reorganització per limitar la mobilitat i que, segons alerten instituts i sindicats, anirà en detriment de la qualitat educativa.
David Rabadà, cap de premsa del Sindicat Professors de Secundària, vaticina que la majoria d’instituts “hauran de reduir currículum per baixar ràtio”. “Bargalló no vol especialistes sinó professors que facin de tot, i amb la pandèmia ho està aprofitant”, diu. Ramon Font, portaveu d’Ustec-STEs, creu que “el grup bombolla és una entelèquia i s’està renunciant a optatives i diferents recursos”.
L’INS Badia del Vallès s’ha organitzat per fer grups d’uns 20 alumnes jugant amb les hores disponibles. “Abans dedicàvem un nombre d’hores a fer coordinació i projectes. Aquest curs hem de dedicar totes aquestes hores a fer classe i els projectes educatius no es podran dur a terme”, explica el director, Julián del Amo. L’institut ha optat perquè un nombre mínim de docents entri a les classes. Un grup estable tindrà tres professors diferents, cosa que els obligarà a impartir matèries de les quals no són especialistes. Al batxillerat sí que cadascú farà la seva especialitat.
A l’INS Pablo Ruiz Picasso, de Nou Barris, han reduït la ràtio convertint tres grups en quatre. “Això suposa 30 hores més de classe a la setmana, però no tenim més professorat”, explica el director, Marc Hortal. L’institut ha suprimit desdoblaments i optatives. El grup estable haurà de fer la mateixa optativa, que canviarà cada trimestre, però el centre ha optat per no tocar gaire les especialitats. “No ens queden hores per fer projectes ni coordinació, ara tot va a les classes”, diu, i lamenta: “Les instruccions del departament són contradictòries i arriben tard. Ens hem sentit molt sols.”
Ensenyament globalitzat
En canvi, el cap d’estudis de l’INS Costa Llobera, a Sarrià, veu l’obligada reorganització com una oportunitat per fer un ensenyament més globalitzat. Josep Anton Garcia explica que el centre ha passat de dues a tres línies per abaixar la ràtio a 20 o 21 alumnes, que ocuparan aules com la de música. S’han hagut de redefinir els itineraris de les optatives i treure’n algunes. “Sap greu, però tenim un disseny que ens permet fer tres projectes globalitzats a cada curs i ara tenim l’oportunitat de consolidar el procés globalitzat que vam començar fa tres anys” a primer, segon i tercer d’ESO.
Victòria Gómez, vicepresidenta del Col·legi de Pedagogs de Catalunya, defensa que es busqui “noves metodologies que personalitzin l’aprenentatge” i un sistema més basat en àmbits que en assignatures. Francina Martí, presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, coincideix que “la secundària parteix de coneixements molt compartimentats, i potser es podria fer un treball més globalitzat”. Creu que la pèrdua d’especialitats no deteriora la qualitat de l’ensenyament i que “la prioritat és el màxim de presencialitat” per lluitar contra l’abandonament escolar. Una opinió similar expressa Pilar Gargallo, presidenta de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica: “Els especialistes podran treballar de forma més transversal i competencial, cosa que és un avenç, perquè a secundària es treballa d’una forma molt parcel·lada.”
FP: més alumnes matriculats i la mateixa ràtio
Rosa M. BravoLa matrícula del curs 2020/21 ha registrat un augment de 2.420 alumnes a la formació professional, fet que ha estat rebut amb satisfacció pel Departament d’Educació. CCOO, però, alerta que l’increment d’alumnat no durà aparellat una millora del sistema, sinó al contrari. “La formació professional està pitjor que la primària. No s’ha previst reducció de ràtios, que en algunes aules arriba a 37 alumnes, i s’està reduint el nombre de docents”, alerta Rodrigo Plaza, responsable d’FP de CCOO. Plaza, que qualifica l’FP com “la germana pobra de l’educació”, hi afegeix que a més hi ha centres que estan començant a aplicar la controvertida reforma de l’FP sense que s’hagi aprovat encara la nova normativa. El responsable sindical explica que les classes teòriques continuen agrupant 30 alumnes i que les pràctiques es redueixen però no es dota de forma proporcional el professorat necessari. Per poder fer la docència “s’esgarrapen hores d’aquí i d’allà, fent 20 hores lectives en comptes de 19, a costa de l’esforç del professorat”, afirma.
Plaza assegura també que estan arribant queixes d’alumnes que no reben prou material de protecció a les empreses on fan les pràctiques, “i això suposa una vulneració dels drets laborals dels alumnes i dels treballadors de les empreses”. També afirma que ens alguns centres educatius no es respecten les distàncies de seguretat a les aules.
