Un 15% dels casos greus de covid s’expliquen per factors genètics o per anticossos que boicotegen el sistema immunitari

Hi ha persones que tenen símptomes lleus de la Covid-19 i altres que pateixen la malaltia de forma greu; algunes d’elles són joves sense cap patologia prèvia. Per què aquesta diferència? Dos estudis internacionals amb participació de centres catalans, publicats a la revista ‘Science’, aporten llum a un dels grans interrogants del coronavirus.

Els dos treballs convergeixen en el mateix lloc: alteracions en la via de l’interferó –la cadena de proteïnes davant d’un virus, és a dir, la primera barrera– poden explicar el 15% dels casos greus.

Segons un dels estudis, en més del 10% de casos, els anticossos boicotegen el sistema immunitari; l’altre treball descobreix mutacions genètiques implicades en més del 3% dels casos severs de persones joves.

El consorci internacional COVID Human Genetic Effort, liderat per la Universitat de Rockefeller de Nova York i l’INSERM francès, ha publicat aquest dijous a la prestigiosa revista ‘Science’ dos estudis que podrien tenir implicacions directes en la prevenció i el tractament de la Covid-19. Per això, però, cal una mica més de temps, més recerca i assajos clínics. De moment, aporten un coneixement cabdal per identificar persones amb més risc de patir la malaltia de forma greu, en una pandèmia en què l’evidència científica s’ha de construir.

El consorci reuneix centres d’arreu del món i els estudis són fruit de la col·laboració entre centenars d’hospitals que van estar recollint mostres en els moments més difícils de la primera onada de la pandèmia i d’investigadors que han seqüenciat i analitzat les dades. Entre aquests, l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i l’Hospital Universitari de Bellvitge; el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i l’Hospital Universitari Vall d’Hebron; el Campus Can Ruti, amb l’Hospital Germans Trias i Pujol i IrsiCaixa; l’Hospital Universitari MútuaTerrassa i la Fundació Docència i Recerca MútuaTerrassa i el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG-CRG).

També formen part del consorci la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA); l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona-CSIC; l’Hospital del Mar i la Universitat de Vic. De l’estat espanyol, hi ha tingut un paper molt destacat l’Hospital Universitari de Gran Canària Dr. Negrín, que de fet forma part del comitè director del consorci. Els investigadors participants recalquen que aquest consorci és un gran exemple del que és capaç el treball en xarxa amb un objectiu comú, dissenyar tractaments més dirigits i més eficaços davant de la Covid-19.

Els dos estudis identifiquen alteracions de l’interferó com a marcadors que poden predir la severitat de la Covid-19. Deficiències en el seu funcionament que impedeixen una resposta adequada contra el virus, siguin genètiques o immunològiques, estarien darrere d’almenys un 15% dels casos greus. “Els dos estudis han acabat convergint en el mateix resultat, que la via de l’interferó és de cabdal importància per aturar el virus. Per això és una hipòtesi molt robusta”, assenyala la doctora Aurora Pujol, genetista i professora ICREA a l’IDIBELL.