El foc respecta els boscos catalans aquest estiu

La superfície cremada durant la campanya forestal d’aquest estiu ha estat la més baixa de la dècada. Entre el 15 de juny i el 15 de setembre, segons les dades provisionals elaborades pels Agents Rurals, es van registrar un total de 149 incendis forestals a Catalunya, que van cremar 90,11 hectàrees, de les quals 49,24 corresponen a terreny forestal i 40,86 hectàrees, a zones no forestals. La major part dels incendis forestals de l’estiu han estat de petites dimensions. Dels 149 focs registrats, 126 (un 84,6% del total) han cremat menys d’una hectàrea abans de ser extingits.

Les bones condicions climàtiques han estat clau per mantenir el risc d’incendi forestal com un dels més baixos dels darrers anys. A l’inici de la campanya, la pluviometria mitjana acumulada durant els darrers sis mesos era superior a la mitjana, amb precipitacions molt ben distribuïdes arreu del país. Aquesta abundància pluviomètrica ha estat un dels factors principals que han rebaixat el risc d’incendi, fent que la humitat de la vegetació es mantingués alta i el nivell de sequera de les zones forestals fos força baix.

El fet que les setmanes de campanya de la sega del cereal fossin plujoses també va contribuir a minimitzar el risc de focs per guspires provocades durant la realització d’aquestes tasques. Tot i això, en els darrers anys ja s’havia fet una tasca preventiva per minimitzar els riscos en aquest àmbit que ha aconseguit reduir en un 80% els focs. S’ha passat de 34 incendis provocats per la sega el 2012 a només 6 el 2019. Durant els mesos de juliol i agost, el registre de precipitacions també va ser superior a la mitjana i no va ser fins a mitjans de juliol que les temperatures altes pròpies de l’època i les precipitacions de caràcter més irregular van fer augmentar el risc d’incendi, sobretot al terç sud del país i a la zona de ponent.

Campanya inusual

L’increment de l’afluència de visitants al medi natural a conseqüència de la crisi sanitària ha contribuït que aquesta hagi estat una campanya inusual. L’activitat humana, conjuntament amb els episodis de vent (mestral a les Terres de l’Ebre; ponent a la Noguera, Anoia i Bages; tramuntana a l’Alt Empordà) i els episodis de calor amb humitats relatives baixes han protagonitzat els principals episodis de risc d’incendi, compresos entre el 27 de juliol i el 2 d’agost; del 7 al 10 d’agost i del 20 al 23 d’agost. Tot i així, no ha estat necessària l’activació del Pla Alfa 3 en cap moment, fet que no ha comportat el tancament de massissos ni d’espais naturals. El Pla Alfa 2 s’ha activat un total de 33 dies (un 35% dels dies de la campanya) i les zones més afectades han estat les de ponent, del terç sud del país i la comarca de l’Alt Empordà

L’incendi amb més magnitud es va produir el 19 d’agost al paratge del Bosc d’en Perpinyà, a Caldes de Malavella (Selva), on van cremar un total d’11,77 hectàrees. Aquest ha estat l’únic incendi que ha superat les 10 hectàrees, seguit pels focs de Belianes (Urgell) del 25 d’agost, que va cremar 7,53 hectàrees, i el de Gavet de la Conca (Pallars Jussà) del 24 de juny, de7 hectàrees. En tots dos casos van ser majoritàriament terrenys agrícoles.

El 59% dels incendis forestals durant la campanya 2020 han estat provocats per causes antròpiques. En concret, un 23% els han causat accidents; un 21%, negligències, i un 15% han estat intencionats. Un 11% dels incendis han estat per causes naturals atribuïdes a llamps, sobretot arran de tempestes seques que han predominat a la zona de les Terres de l’Ebre. Gairebé un terç dels incendis registrats, 45 focs forestals, continuen encara en investigació i la causa és desconeguda.

Lleida ha estat l’àrea més afectada pels focs aquest estiu i hi han cremat 35,56 hectàrees. En canvi, Barcelona és on es s’han concentrat la major part dels incendis, tot i que de petites dimensions; 46 focs declarats només van afectar 5,06 hectàrees en total. Des del Departament d’Agricultura posen en relleu les tasques de prevenció i de conscienciació per tal de reduir les conductes de risc com dues de les raons per les quals la major part dels focs han estat de dimensions reduïdes.