L’ocàs de la pesseta, ara sí
A final de desembre acaba la possibilitat de canviar monedes i bitllets vells al Banc d’Espanya
Algun negoci encara n’accepta, com ara Casa Saleta, a Santa Cristina d’Aro
El 31 de desembre acaba el termini que el Banc d’Espanya va fixar per canviar per euros les darreres pessetes oblidades a les llars. Fons de calaixos, butxaques d’abrics, carteres o bosses velles i bitllets com a punts de llibre, a banda d’algun petit tresor amagat sota algun rajol o les col·leccions numismàtiques han estat el darrer reducte de la vella moneda, substituïda per l’euro a partir de l’1 de gener del 2002, i que va deixar de ser de curs legal a finals de març d’aquell any.
Durant aquests 19 anys encara es podia canviar pel seu valor facial, a les oficines del Banc d’Espanya. Ara bé, des del tancament de la delegació de Girona, a l’avinguda Jaume I, el recurs del canvi es va complicar per als particulars, i alguns petits comerços han acabat assumint el rol de mitjancers, sovint com a via de complement de les vendes en euros.
L’experiència ha estat positiva per als pocs que han perseverat, encara que, com en pràcticament tots els àmbits, la Covid-19 ha alterat plans: el funcionament de la sucursal del Banc d’Espanya a Barcelona ara només admet el públic amb cita prèvia. I a la botiga de llenceria Rosa, a l’Eixample de Girona, la seva propietària, Rosa Maria Torrent, va deixar d’acceptar pessetes a principis d’estiu. “Al final de l’estat d’alarma ho vam deixar córrer per la por que no ens poguéssim desplaçar a Barcelona”, explica.
A Casa Saleta, encara
A Santa Cristina d’Aro, en canvi, encara és possible pagar en pessetes fins al mes vinent. Montse Sala, de la històrica Casa Saleta –on “des del 1870 acceptem pessetes”–, resisteix tot i les reticències de la seva germana i de les allargues del sistema per demanar cita prèvia per bescanviar moneda al Banc d’Espanya. La setmana passada, explica, la hi van concedir, amb un protocol de mesures sanitàries endurit. I la botiguera avança que n’acceptarà fins entrat el mes de novembre: “No m’arrisco a fer tard i enganxar-me els dits”, afirma, ja que si no li concedissin una altra tanda seria com haver regalat centenars d’euros en gènere.
Sala va tornar a cobrar compres en pessetes el 2009, arran d’una reeixida campanya del comerç cristinenc en què van aflorar més de dos milions de l’antiga divisa. Des d’aleshores, han continuat acceptant bitllets emesos a partir del 1936 –els del període de la Guerra Civil, fins al 1939, són sotmesos a una anàlisi per part d’experts– i només les monedes en circulació a principis del 2002 –els models començats a encunyar a finals de la dècada dels 80 i durant els anys 90.
1.600 milions als llimbs
Malgrat que el Banc d’Espanya calcula que en aquests anys s’han canviat el 97% dels 48.750 milions d’euros que circulaven com a pessetes en efectiu el 2002, encara resten per aflorar 260.000 milions de les antigues pessetes (uns 1.600 milions d’euros)que es guarden, sovint, en col·leccions o com a record a les cases de ciutadans d’aquí o de l’estranger.
LA XIFRA
LA DATA
La Fundació Maragall també en vol
En vista de les dificultats per bescanviar pessetes, ja que a moltes persones no els surt a compte desplaçar-se a Barcelona per a petits imports, nombroses ONG s’han llançat a recaptar monedes i bitllets que perdran valor d’aquí a tres mesos. A Catalunya, la iniciativa més destacada és la de la Fundació Pasqual Maragall, que amb el lema L’última missió de la pesseta, ha distribuït guardioles en alguns comerços per facilitar les donacions i destinar la recaptació a la lluita i la recerca científica contra l’Alzheimer.
El director de la fundació, el doctor Arcadi Navarro, traçava un paral·lelisme entre l’“oblit” de les antigues monedes i bitllets que encara es guarden en moltes llars i la possibilitat que serveixin per combatre l’altre oblit que la malaltia provoca en les persones que la pateixen. Pel que fa al nombre de punts de recollida a les comarques gironines, però, és discret. Per ara, només n’hi ha dos, a les botigues de Yoigo a Platja d’Aro i Lloret, però altres negocis interessats a col·laborar s’hi podrien adherir.