Cues i més cues hi hagi vaga o no

“Vaga? Ah, doncs ni me n’he adonat. Jo tenia hora des de feia moltes setmanes i el metge m’ha visitat normalment. M’han atès molt bé i no m’he hagut d’esperar gens”, deia la Rosa Maria, que va sortir de l’oculista del CAP de Lloreda, a Badalona, a quarts d’onze del matí sabent que té “un principi de cataractes” i que d’aquí a sis mesos el metge la tornarà a visitar. A fora, unes 25 persones es feien un embolic amb una cua anàrquica que es dividia en dos i ningú sabia ben bé com donar la tanda. “Això és així cada dia: és horrorós, si vols demanar hora ni que sigui per receptes has de venir en persona perquè no t’agafen el telèfon”, deia una senyora que dubtava entre posar-se a la cua de la dreta o a la de l’esquerra. “Si truques i no te l’agafen, el contestador diu que ja et trucaran, però res: ningú truca”, deia una altra senyora que, amb crosses, tenia l’esperança que la cua de la dreta, en què estava, fos la bona.

Al CAP Lloreda el personal d’atenció al públic atenia com cada dia i els metges la majoria van treballar. Igual que al CAP Dr. Robert, també de Badalona, que és al costat de la concorregudíssima farmàcia oberta les 24 hores. “Aquí tot és normal, amb cua, però això ja és així des de fa molts dies”, deia un senyor que, pel que a ell li tocava, tampoc s’havia assabentat que hi havia vaga de metges d’atenció primària. Al CAP de Montgat una mare va dur el seu bebè perquè li posessin la vacuna (demanada feia un mes i mig) i una parella gran va sortir després de ser visitada pel metge. La cua en aquest centre era mínima, de dues persones la majoria de vegades, i a l’aparcament, normalment ple, hi havia forats de sobra. “Aquí ja no visiten, només t’atenen per telèfon”, deia una usuària del CAP Tiana, que hi anava a buscar receptes. “És normal que la gent no sàpiga si hi ha vaga o no, perquè des de fa mesos que no es fan visites presencials”, explicava.