Un nou fàrmac per a la leucèmia mieloide aguda mostra resultats positius en el primer assaig clínic en humans
L’estudi, liderat per Vall d’Hebron, obre la porta a una alternativa terapèutica per als pacients amb la malaltia
Un nou fàrmac per a la leucèmia mieloide aguda (LMA) mostra resultats positius en el primer assaig clínic en humans. Aquest fàrmac, iadademstat, és un potent i selectiu inhibidor de la molècula LSD1, amb activitat antileucèmica.
L’assaig ha mostrat un perfil de seguretat i tolerabilitat satisfactori del compost com a teràpia en pacients amb LMA refractària o resistent al tractament en primera línia amb quimioteràpia.
Es tracta d’un assaig en què ha tingut un paper destacat el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i els seus resultats posen les bases per desenvolupar noves estratègies terapèutiques per a aquesta malaltia, que té un mal pronòstic per a molts pacients.
Els resultats de la fase I de l’assaig clínic obert ORY-1001 obren la porta a un possible nou tractament per als pacients amb leucèmia mieloide aguda, un tipus de càncer de la medul·la òssia. És la leucèmia aguda més freqüent en adults.
Els resultats d’aquest estudi han estat publicats fa poc a la revista Journal of Clinical Oncology, que pertany a la Societat Americana d’Oncologia Clínica.
La mitjana d’edat dels pacients amb LMA és de 70 anys. És una malaltia que presenta molt mal pronòstic per a la majoria dels pacients, sobretot aquells que no poden rebre tractaments de poliquimioteràpia intensius i trasplantament de medul·la òssia.
Per a aquests pacients, el tractament en els últims anys es basa en l’ús d’hipometilants en monoteràpia, amb una taxa de respostes inferior al 20% i de durada molt limitada.
La primera autora d’aquest estudi és la doctora Olga Salamero, hematòloga a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigadora del Grup d’Hematologia Experimental del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO).
“L’impacte d’aquest estudi és que mostra que iadademstat és un nou compost, amb un mecanisme d’acció diferent dels citostàtics, que mostra un perfil de seguretat acceptable. Per tant, suposa una alternativa terapèutica potencial en el tractament combinat amb altres fàrmacs per al tractament de pacients amb LMA”, destaca.
En l’estudi han participat 41 pacients amb LMA refractària o recaiguda per avaluar la seguretat, la tolerabilitat, l’eficàcia i l’activitat antileucèmica preliminar del iadademstat.
També han participat en l’estudi la doctora Cecilia Carpio, de la unitat d’assajos clínics del grup de recerca, i el doctor Francesc Bosch, cap del Servei d’Hematologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i del mateix grup de recerca.
“Com és d’esperar en els tractaments d’aquesta malaltia, tots els pacients van presentar algun efecte advers en el curs de l’estudi, tot i que la majoria no es van relacionar amb el fàrmac i no es va observar toxicitat extrahematològica destacable.
Això suposa que el fàrmac podria ser un bon candidat per combinar amb altres fàrmacs actius en LMA que recentment estan sortint”, indica la doctora Salamero.
Un tractament eficaç i específic
Iadademstat, igual que han mostrat altres inhibidors d’LSD1 en estudis preclínics, intervé de mansera específica i potent sobre l’acetilació de l’ADN i és capaç d’induir la diferenciació de les cèl·lules tumorals. En aquest estudi es van confirmar aquestes mateixes troballes per primera vegada en pacients afectats d’LMA.
Un dels pacients participants a l’estudi va aconseguir la remissió completa. Controlar la malaltia amb monoteràpia en situació de recaiguda i refractarietat no és un fet esperable, posen en valor els responsables de l’estudi.
I el que és molt rellevant en l’estudi és que s’ha demostrar una potent capacitat d’inhibir l’acetilació de l’ADN i la inducció de diferenciació en la majoria dels pacients, fins i tot amb dosis inferiors a les fixades.
“Això permet confirmar que el iadademstat podria tenir un paper important, un cop fixada la dosi segura i eficaç, en el tractament de l’LMA en combinació amb altres fàrmacs, fins i tot en primera línia”, recalca la primera autora de l’estudi, que afegeix: “És un fàrmac molt prometedor i ja ha començat un assaig clínic en fase II. Els resultats preliminars són esperançadors”.
