Amb el perill latent
Tot i les advertències, desenes de persones travessen diàriament les vies a l'estació de Tarragona per zones on està prohibit el pas
«Em sap greu dir-ho, però la gent és molt imprudent.» Sense apartar la vista de les andanes, així ho denunciava ahir un vigilant de seguretat de l'estació de Tarragona, que afegia que, diàriament, crida l'atenció a més d'una desena de persones perquè travessen les vies del tren per punts on està prohibit fer-ho. «Periòdicament, quedem de pedra en observar com creuen pel dret famílies que van amb nens petits o gent gran amb bastó. És un autèntic disbarat! Hi ha usuaris que no volen fer cas i s'ho prenen de broma. No entenen que els alertem pel seu bé. A més, a part del risc que té aquesta pràctica, els pot resultar cara, ja que la multa costa uns 300 euros.» A part d'això, lamenta que en alguns casos aïllats s'han trobat passatgers que «s'han pres tan malament les advertències» que els han agredit: «Només fa falta estar 24 hores a la terminal per presenciar aquesta situació. Tot i el greu accident de Castelldefels, no s'han eradicat aquests mals costums.» Mentre explica la seva experiència, assenyala uns cartells per evidenciar, «de forma objectiva», que tot plegat no només queda en paraules, sinó que la prohibició també està per escrit: «Cada 4 o 5 metres, hi ha un cartell on es llegeix ‘No travesseu les vies'. Als panells, també hi apareix una recomanació similar i s'anuncia per megafonia.»
Només per al personal
Un dels punts on és freqüent veure-hi aquesta infracció està situat entre l'estació i el pas a nivell de la plaça dels Carros. Davant del pàrquing de l'Autoritat Portuària hi ha uns metres on no hi ha cap tanca i per on entren alguns passatgers que vénen del port esportiu o de la platja del Miracle i que, per evitar fer la volta a la plaça dels Carros, passen per aquest punt per escurçar el camí a la terminal –en aquest espai, hi transcorria una antiga via del port que està en desús, si bé encara es fa servir com a línia d'emergència–. Aquesta entrada només és per al personal de l'estació, si bé molts usuaris l'han fet seva. Un maquinista que la trepitja cada dia reconeix que el seu ús és perillós, ja que per anar d'aquesta obertura a les andanes s'ha de travessar pel mig de les vies. «Tant els vigilants com la policia estan molt pendents i fins i tot ens criden l'atenció a nosaltres. Faria falta un altre pas subterrani. Tot i això, aquí hi ha més visibilitat que a Castelldefels i els combois que s'han d'aturar a l'estació tan sols poden circular a 60 km/h.»
Per la seva banda, un empleat de Renfe comenta que les infraestructures no estan ben adequades per a persones que van amb cadira de rodes: «Per anar d'una andana a l'altra, els ajudem, però no tenim més remei que passar per una plataforma de ferro que hi ha a sobre de les vies, i el servei de circulació ens diu el temps que tenim per travessar.» Més optimista és una veïna que viu davant de l'estació i que confessa que sempre travessa per una passarel·la de fusta que hi ha al final de les andanes i per on també està prohibit passar: «Fa molts anys que l'utilitzo per anar d'un costat a l'altre. Quan vaig de l'estació cap a la platja, primer passo per aquí i després salto un petit mur perquè no hi ha cap sortida que doni al port esportiu. Abans, però, miro si estan abaixades les barreres del pas a nivell, perquè, en definitiva, es tracta de la meva responsabilitat.»
Una combinació arriscada
quim torrentL'escena que dimecres va acabar amb tragèdia a Castelldefels es pot veure gairebé cada dia a la majoria de les 33 estacions de la línia R2 de rodalies, i per extensió, a totes les del corredor mediterrani. Hi hagi pas subterrani o no, molts passatgers opten per travessar les vies sense una visió adequada per fer-ho amb seguretat. I en aquesta línia implica un alt risc, per la coincidència dels trens de rodalies i els de mitjana o llarga distància, com ara els Euromed, que circulen a molta més velocitat. A Castelldefels, es van combinar dos factors que van desembocar en tragèdia. La coincidència del pas d'un tren a 139 km/h amb l'aturada d'un rodalies amb centenars de persones a bord. En aquesta estació, hi paren cada dia 84 trens de rodalies, però hi circulen sense aturar-se uns quaranta combois més, molts dels quals a la velocitat que va passar l'Alaris que havia sortit d'Alacant i anava a Barcelona. Tot i que són trens preparats per arribar als 220 km/h, els de llarga distància que cobreixen el corredor del Mediterrani tenen una limitació de 150 km/h precisament en trams com aquest. La limitació de velocitat depèn de factors físics de la via, com ara el pendent i el radi de corba, i de factors externs, com ara la presència d'estacions, passos a nivell i zones de pas de vianants. Precisament més al sud, als passos urbans de Salou i Cambrils, la velocitat dels Alaris i els Euromed està limitada a 50 i a 80 kms/h. Ahir també es discutia si el pas subterrani tenia les dimensions adequades. Com la resta d'estacions de la xarxa que han estat remodelades fa poc, la de la platja de Castelldefels està dimensionada segons el nombre d'usuaris diaris, i compleix absolutament la normativa ferroviària.
