la contra
Beneficis del «sungazing»
Un dels indrets que ha visitat de la demarcació el mestre hindú Hira Ratan Manek ha estat Rocafort de Queralt, i ho ha fet per difondre els beneficis de la pràctica ancestral de mirar el sol
Com si carreguéssim les piles; així ens hem sentit moltes vegades en un assolellat dia de tardor –no cal dir a la primavera– quan mirant el sol tanquem els ulls. Ningú ha pogut evitar el plaer momentani que proporciona aquesta pràctica inconscient que també busquen animals de sang freda, com ara els llangardaixos, per rebre l'energia solar necessària per sobreviure.
Un especialista en sungazing, en Hira Ratan Manek (Bodhavad, 1937), que difon arreu del món la pràctica ancestral de mirar el sol directament, ha visitat fa una setmana Tarragona, en l'aturada que ha fet a les quatre capitals de comarca catalanes, en la seva la gira per Europa i que ha inclòs la visita a altres ciutats, entre les quals Madrid, Bilbao i València.
Al municipi de Rocafort de Queralt, convidat pel centre Caminem, va impartir-hi un curs que van seguir més d'un centenar de persones a la sala del centre cultural d'aquest petit municipi de la Conca de Barberà, on prèviament a la conferència de Hira Ratan Manek hi va haver una audició de bols de quars, que el mateix defensor de la teràpia de mirar el sol va seguir de prop, assegut entre el públic, per entrar al cap d'uns minuts en matèria. La Mercè Laseca, responsable del centre rocafortí on ofereix formació terapèutica, ha dut a terme la iniciativa de portar el mestre hindú amb un gran èxit. Com a professional de la infermeria, creu que en matèria de salut, «per la seva conservació i recuperació, cal potenciar les respostes que en aquest sentit realitza el propi cos». Considera que «no ens podem limitar a deixar en mans dels metges la nostra salut, hem d'involucrar-nos en el procés de curació». Ella i el seu home fa un any que practiquen el sungazing i diu que personalment ha trobat tranquil·litat i pau mental.
Aquesta teràpia –estesa arreu del món i que practiquen des de fa molts anys els indis americans, els maies de Mèxic i en països com ara l'Índia o el Perú–, s'ha de realitzar en hores «segures», és a dir, de radiació solar baixa. Aquesta recomanació seria per a la franja compresa des de la sortida del sol fins –una hora després i una hora abans de l'ocàs– al moment just que es pon. El mestre hindú la recomana perquè, a més de ser una pràctica senzilla i gratuïta, que pot realitzar qualsevol persona –a partir dels 12 anys i que no tingui problemes de visió–, aporta uns beneficis que es manifesten tant a nivell mental com físic i que s'assoleixen de manera progressiva en tres períodes. En el primer cas, bastaria amb només 15 minuts d'exposició solar (assolit en increments de 10 minuts diaris) per aconseguir equilibri mental, amb un manteniment de 5 minuts diaris l'any. De 10 segons en 10 segons es pot arribar als 30 minuts, que garanteix l'estat de salut física. L'energia del sol estimula la hifòtesis, glàndula del cervell que rep les radiacions a través de la vista, i tot el sistema endocrí, que té una intervenció fonamental en el funcionament de l'organisme. Per arribar a un nivell més profund, el període de temps és de 45 minuts.
Hira Ratan Manek s'ha ofert diverses vegades per a comprovacions científiques que constaten que ingereix únicament aigua. El període més llarg en observació ha estat de 411 dies. Però per aconseguir els efectes terapèutics que prodiga el mestre hindú cal seguir unes senzilles pautes, tal com va explicar a Rocafort, que són útils per «carregar les piles» i complementàries a la pràctica del sungazing, com ara omplir d'aigua una galleda i mirar el líquid irradiat pel sol del migdia, o bé consumir una aigua que prèviament ha estat exposada al sol en una ampolla de vidre. No en va formem part d'un sistema en què l'astre rei és el sol, al qual les cultures primitives ja rendien culte.