La segona onada atrapa Itàlia
El país, amb més d’un milió de casos de la Covid-19, es pregunta per què la situació sanitària ha empitjorat de manera tan ràpida
El govern descentralitza la gestió de la crisi i provoca picabaralles amb les regions
Itàlia va superar la setmana passada el llindar del milió de casos de coronavirus. La xifra, tan simbòlica i gruixuda, ha sorprès el país, que es pregunta per què s’ha empitjorat tant i de manera tan ràpida els darrers dos mesos i mig.
A principi de setembre, el nombre de contagis diagnosticats des de l’inici de la pandèmia era de poc més de 270.000. Mentre mitjans d’arreu del món lloaven les xifres contingudes de l’estiu italià i en deduïen que es devien a una gestió modèlica de la pandèmia, el país s’encaminava a un empitjorament a marxes forçades. I sense que es produís cap canvi significatiu en la gestió de la crisi.
La segona onada ha arribat més tard, a Itàlia, però ho ha fet amb força. I l’executiu de Giuseppe Conte ha decidit afrontar-la de manera diferent que la primera. Es farà de manera individualitzada a cada regió, i això ha fet despertar reticències i picabaralles entre governs regionals, i entre regions i govern central.
El 6 de novembre es va encetar la nova manera de classificar les regions en funció del risc de contagi: hi ha les zones roges, que tenen més restriccions; les zones taronges, de risc intermedi, i les zones grogues, les més afortunades, amb restriccions més laxes. Cada setmana un comitè tècnic i científic, vinculat al Ministeri de Sanitat, avalua la situació i decideix quines regions poden canviar de color, cap a millor o cap a pitjor. Els criteris que es fan servir valoren, entre altres indicadors, el nivell de saturació dels hospitals, la capacitat efectiva de rastreig i la circulació del coronavirus a cada territori.
Més zones roges
La Llombardia, la regió més castigada per la Covid-19 des de l’inici de la pandèmia, va ser considerada zona roja de manera immediata. Els mitjans i la gent al carrer n’hi diuen confinament light: els habitants d’aquestes zones –Milà, per exemple– haurien de sortir de casa només per anar a treballar, en cas d’urgències justificades i per dur les criatures a escola.
Són zona roja també –és a dir, amb el sistema sanitari col·lapsat o a punt de fer-ho– el Piemont, la Vall d’Aosta, la Calàbria i Bozen. I des d’ahir, diumenge, s’hi ha afegit la Toscana i la Campània. Fa pocs dies es va fer viral el vídeo d’un senyor gran malalt de la Covid-19 trobat mort en un lavabo d’un hospital de Nàpols, així com les imatges de pacients rebent oxigen dins dels cotxes particulars perquè el centre sanitari estava ple a vessar. Tot això va passar quan la Campània no era considerada encara zona roja.
El Laci, en canvi, per ara continua sent zona groga, juntament amb Sardenya, el Vèneto, el Molise i la província autònoma de Trento. A Roma, per exemple, hi ha toc de queda de les deu de la nit a les cinc de la matinada, es fa ensenyament a distància als instituts i el transport públic en teoria hauria d’anar ple només fins a la meitat de la capacitat. Els bars i restaurants estan oberts fins a les sis de la tarda i els caps de setmana els centres comercials estan tancats. De dia, però, no s’han notat gaires diferències pel que a fa a l’afluència als parcs –força plens– i als carrers comercials, que ja llueixen aparadors nadalencs.
A les zones taronges, a més de les restriccions de les zones grogues, hi ha prohibició de sortir del municipi de residència sense causa justificada, i els bars i restaurants estan tancats. Es considera que són zones amb una transmissió del virus elevada però que el seu sistema sanitari té capacitat de resistir en un mitjà termini. Són la Pulla, Sicília, l’Emilia-Romanya, el Friül-Venècia Júlia, la Basilicata, els Abruços, l’Úmbria i la Ligúria. Una diferència important de la segona onada és que s’ha estès fora de les regions del nord industrial que havien concentrat la majoria de casos en la primera.
Es dobla la pressió
L’Associació Nacional d’Anestesistes avisa que la previsió és que el nombre de pacients que necessiten ser ingressats a la unitat de cures intensives aquesta setmana dobli el de l’anterior. I el nombre del morts per la Covid-19 ha arribat a superar els 600 diaris, una xifra que no es veia des del fatídic mes d’abril.
LES FRASES
Els metges demanen confinament
Els metges italians no han compartit mai l’optimisme amb què es mirava el país des de fora. Que la segona onada arribaria i no estaven preparats ho donaven per fet. La federació nacional de metges demana un confinament total al govern, reticent a més restriccions. “Si la tendència no canvia, d’aquí a un mes hi haurà una situació dramàtica, un nombre enorme de morts, perquè el sistema sanitari no suportarà la pressió”, afirma el seu president, Filippo Anelli. “Quan ho vam tancar tot al març estàvem millor que ara. Haurem de tornar a la medecina de guerra, a decidir qui salvar i qui no”, avisa Carlo Palermo, president del sindicat de metges d’hospital. Mentrestant, com més avança el virus menys lloc queda per als pacients que necessiten altres cures. Els metges denuncien que milers de pacients s’estan quedant sense assistència. S’han tancat molts ambulatoris, s’han desprogramat operacions i s’han suspès quimioteràpies. Víctimes secundàries de la Covid-19.