“Covid és caos i mort”
Els brots de contagis tornen a posar les residències en el punt de mira i els professionals reclamen prevenció i formació per evitar que el virus hi entri
Viuen amb angoixa que els aïllin i enyoren les visites dels familiars per sortir a fer un volt
La Generalitat defensa que els plans de contingència protegeixen els més vulnerables en la segona onada
Els rebrots de contagis a les residències tornen a fer saltar les alarmes després del que van viure en la primera onada. “La Covid, quan entra a les residències, és el caos i la mort”, assenyala la directora de la residència Sant Josep de Mataró, Carmen Ruiz, que en plena pandèmia es va traslladar al capdavant de la residència Ca n’Amell de Premià de Mar, una de les primeres intervingudes per Salut, després que hi morissin una trentena d’avis, i que va passar a assumir el Consorci Sanitari del Maresme. “Allà vaig aprendre què és el virus i tot el que representa”, recorda aquesta infermera, que es va encarregar de fer la sectorització i els circuits per controlar-hi la infecció. A hores d’ara, veu impossible reviure la situació de “col·lapse”, quan no es podien traslladar els malalts als hospitals, saturats, i sense tenir els mitjans als geriàtrics per atendre’ls. Per la directora de la residència Sant Josep, la coordinació “fluida” que manté amb els equips d’atenció primària permet fer els cribratges als treballadors i residents per detectar a temps el temut virus abans no hi entri i sigui massa tard. L’últim cop, els va sortir un cas positiu, d’un avi que s’ha traslladat fora del centre, on ara conviuen 57 residents. L’organització interna s’ha adaptat tancant un espai per fer els aïllaments i formant grups reduïts i estables de convivència per fer les activitats. A l’hora dels àpats, al menjador han passat de quatre a dos comensals per taula. “Estan més tristos i apàtics, i molts perden la gana”, reconeix la directora, que assenyala el problema “psicosocial i d’aïllament” que pateixen arran de la pandèmia.
La Montserrat surt al pati cada tarda, havent dinat, a saludar el fill, que l’espera a l’altre costat de la reixa mentre no s’aixequin les restriccions als familiars. “El que més enyoro és sortir a fer un volt i passejar pels carrers del centre”, diu, nerviosa, perquè sap que l’endemà, tot i que no la portaran a fer un volt, podrà estar amb el seu marit una estona en la visita que li fa cada setmana. En un racó del pati, una taula amb un dispensador de gel hidroalcohòlic deixa clar quin és el lloc reservat a les famílies. “Ara ens toca ballar aquesta música, i no ens podem queixar”, diu l’àvia, resignada, i també agraïda que el virus no els hagi afectat.
Els professionals insisteixen que cal més prevenció i formació per detectar possibles símptomes entre els avis, molts dels quals són asimptomàtics. “Sense eines ni formació, no podem lluitar contra un virus estacional que, amb més o menys virulència, ha vingut per quedar-se”, diu Ruiz. Els departaments de Salut i Afers Socials, que comparteixen la gestió dels centres, asseguren que els plans de contingència adoptats són la millor garantia per protegir la gent gran. Segons les directrius, els centres funcionen amb grups estables i disposen del reforç de l’atenció primària, material de protecció per a quatre setmanes i circuits per sectoritzar i aïllar els positius, així com l’activació d’una borsa de personal. A la pràctica, però, les associacions de directors de centres i professionals, com Ascad, i patronals com ara ACRA i Upimir, insisteixen que falta prevenció i, sobretot, recursos i més personal per fer una bona prevenció del virus. Reclamen a l’administració que assumeixi els tests ràpids d’antígens per detectar abans possibles positius. El president d’Upimir, Vicente Botella, denuncia les dificultats que tenen per cobrir les baixes de treballadors positius. “Si no es fa més prevenció, tenim por dels contagis i de com trobarem els hospitals si els nostres malalts empitjoren”, avisa aquest metge, que reclama “unitat de criteris” i que es facin més tests.
Les darreres dades de Salut sobre l’afectació a les residències geriàtriques evidencien que cada cop n’hi ha menys de verdes, color assignat a les que estan lliures de Covid-19. A finals d’octubre, de les 1.047 residències que hi ha a Catalunya, n’hi havia 243 de verdes, i fa uns dies n’eren185. En canvi, el nombre de residències classificades com a vermelles, on hi ha brots actius i dificultats per aïllar els infectats, passava de 10 a 51. Segons les mateixes dades, des de l’inici de la pandèmia han mort 4.245 residents, el 29% del total de les defuncions a Catalunya.