Els caça-Covid
Patrulles de sanitaris, administratius i voluntaris fan més de 8.000 cribratges en pavellons, biblioteques i espais municipals
Cues inevitables per a una prova ràpida de 20 segons
A Rubí s’atenen unes 1.500 persones diàries
La biblioteca Mestre Martí i Taule és l’espai escollit al municipi de Rubí, al Vallès Occidental, per portar a terme un dels molts cribratges en poblacions que el Departament de Salut ha organitzat per detectar casos positius de la Covid-19 i tallar com més ràpidament millor els contagis, sobretot entre els ciutadans que són asimptomàtics. Es tracta d’atacar el virus abans que es pugui expandir de nou i provoqui una tercera onada o fer més difícil la flexibilització de les restriccions amb vista a les festes nadalenques.
La població respon a la cita, que arriba via missatgeria, pel boca-orella o bé per la curiositat que provoca veure llargues cues de gent esperant per entrar en una biblioteca. Ahir a les deu del matí la cua a Rubí era d’una mitja hora, avisaven els voluntaris a peu de carrer. És el primer personal entre molts d’altres que durant la prova atenen el ciutadà que accedeix a participar en el cribratge voluntari. Tant si s’hi va a l’hora prèvia fixada com si t’hi deixes caure, s’atén tothom sempre que visqui al municipi. Tot i que es tracta d’una hora laboral, les franges d’edat dels ciutadans que fan cua és molt heterogènia.
Després de la mitja hora clavada que ens havien anunciat, arribem a les portes de l’equipament i, abans d’entrar-hi, un segon control reparteix gel desinfectant a les mans dels participants i ens lliura una mascareta quirúrgica que ens hem de posar damunt de la vella. Una primera ullada a l’interior de la sala ens descobreix una munió de gent amb armilla vermella i mascaretes, i altres persones que van amunt i avall vestides amb bates de paper entre un munt de taules arrenglerades i amb un número assignat ben visible. N’hi ha deu, travesso el llindar de la porta principal i, abans de seure, tercer control. Un altre voluntari demana aquesta vegada que tinguem a mà la targeta sanitària o el document d’identitat o, en cas contrari, una altra documentació que ens identifiqui. Des d’aquest racó de la sala, ens assignen una de les taules a mesura que es van buidant. Taula 10. Ja hem arribat, busco els bastonets, els tubs del mostreig, però res. És la taula burocràtica i des de l’altra punta de la taula ens demanen la targeta sanitària, a canvi obtenim el nostre codi de barres per lliurar a la infermera, que, ens diuen, és en una altra sala. Amb la mirada m’assenyala una altra cua. En aquesta no som gaires, però en un moment puntual de concentració cal posar ordre i entrem per tanda. Ara sí, una desena de sanitaris amb equips de protecció, mascaretes, viseres i ulleres ens esperen en taules individuals també amb número assignat i plenes de bastonets, tubs, mascaretes, paper i dipòsits de rebuig. Taula 3. La sanitària em mostra el bastonet, és llarg, però em diu que només fa pessigolles i que, en cas d’esternut, em giri cap a la banda contrària on és ella. És una neteja de deu segons a cada fossa nasal, em diu. Em baixo la mascareta i ella es posa a comptar el temps en veu alta mentre comença a fer cercles amb el bastonet per l’interior de cada fossa. Si arribes amb picor, el bastonet te la treu, està clar. És una sensació completament nova però ni molesta ni provoca cap esternut. Són, però, 20 segons, provin a comptar-los mentre s’imaginen que els estan furgant. Prova feta i resultats entre 24 i 48 hores al web personal sanitari. A fora, la cua ja és més llarga que abans, a dins els caça-Covid continuen treballant.