Maria, amb mascareta
Només 3 dels 48 pessebres vivents federats que aquest any s’havien de fer mantindran l’edició presencial, amb els figurants protegits i limitacions d’aforament
Quatre entitats organitzadores fa setmanes que graven escenes per editar-les en vídeo
Fa mesos que es preparen moltes més alternatives per mantenir viva la tradició
-
Escenes dels pessebres vivents de Vilavenut, Fontcoberta i Breda, que aquest any s’han gravat per fer-ne un vídeo MARIA GRAU / LLUÍS POU / EVA MOYA. -
Escenes dels pessebres vivents de Vilavenut, Fontcoberta i Breda, que aquest any s’han gravat per fer-ne un vídeo MARIA GRAU / LLUÍS POU / EVA MOYA. -
Escenes dels pessebres vivents de Vilavenut, Fontcoberta i Breda, que aquest any s’han gravat per fer-ne un vídeo MARIA GRAU / LLUÍS POU / EVA MOYA.
El vestuari serà d’època però portaran la peça de roba de moda d’aquest any: la mascareta. La Verge Maria, sant Josep i la resta de personatges del pessebre vivent de Sant Feliu de Llobregat han decidit que el coronavirus no canviarà els seus plans, tot i que s’adaptaran als nous temps no només amb la mascareta corporativa que els estan preparant, sinó també amb un canvi d’ubicació –es farà al pati parroquial– i una reducció del nombre d’escenes, que passaran de 12 a 9 o 10. Com totes les activitats nadalenques que aquests dies s’estan acabant de perfilar, tot dependrà de l’evolució de la pandèmia i del criteri del Procicat, però la intenció dels seus organitzadors, com explica Joan Lorenzo, és que es tiri endavant. “La gent gran és de risc però no vol quedar-se a casa; estem ara pendents de la decisió dels pares, ja que molts figurants són nens i si hi participen o no dependrà de cada família.” El de Sant Feliu de Llobregat és un dels tres muntatges de la Federació de Pessebres Vivents de Catalunya que aquest any es faran de manera presencial. Els 45 pessebres vivents restants que havien de fer aquest Nadal els associats estan cancel·lats, entre ells els més antics de Catalunya, el de Castell d’Aro (és del 1959), el de Sant Martí de Llémena o el de Sant Fost de Campsentelles. Tots han buscat alternatives per mantenir viva la tradició, i fins i tot en el cas de Breda, Brunyola i Foncoberta i Vilavenut (que han unit esforços) han anat més enllà i fa setmanes que estan gravant totes les escenes per tenir aquesta edició en format de vídeo.
Els pessebres vivents són espectacles efímers que es veuen durant unes hores o uns quants dies, però es fan gràcies a milers de voluntaris que hi dediquen moltes hores mesos abans de Nadal, pensant escenes, fent decorats o cosint el vestuari. Es financen amb les entrades o les aportacions voluntàries dels visitants, que l’any passat van ser més de 130.000. Amb les estrictes mesures de distanciament de seguretat i limitacions d’aforament, els números no surten.
Minimitzar riscos
“Vam fer una enquesta entre els nostres associats i alguns ens comentaven que no el farien perquè no podien cobrir els costos, tot i que el principal motiu era salvaguardar la salut de les persones, tant la dels figurants com la del públic”, explica la presidenta de la Federació de Pessebres Vivents de Catalunya, Àngels Serentill. Com recorda, entre els actors hi ha des de nadons que interpreten el nen Jesús fins a avis i àvies de més de 80 anys. També hi ha hagut moltes converses sobre els accessoris que els figurants havien de portar si el pessebre era presencial: la Verge Maria amb mascareta desvirtua la tradició o simplement permet que s’adapti als nous temps? És un tema que han debatut intensament totes les colles.
Fa mesos que es donen voltes a totes aquestes qüestions i, malgrat que la immensa majoria de pessebres vivents han decidit cancel·lar les sessions presencials, tots han planejat alternatives per mantenir@ viva la tradició, com ara pessebres estàtics amb maniquís i altres figures en llocs emblemàtics del poble, diorames, pancartes amb escenes del pessebre penjats als fanals o exposicions de fotografies d’edicions passades.
Aquest any tan atípic també s’ha fet una aposta per les noves tecnologies. La federació ha creat el canal Pessebres Vivents TV, on cada associat farà aportacions amb material audiovisual propi. Hi ha quatre pessebres vivents que han anat més enllà i fins i tot han decidit gravar els seus muntatges per editar-los en vídeo. És el cas del de Breda, que arriba a la novena edició en format virtual. Com explica Susanna Vila, presidenta de Dones de Breda, fa setmanes que un equip que mou més de 150 persones va començar a gravar les escenes. “Menys en el moment de la gravació, anem sempre amb mascareta i intentem que els figurants que estan més a prop siguin de la mateixa bombolla familiar, però, tot i les limitacions i el misteri de com quedarà, l’hem volgut fer perquè per a la gent del poble té molt significat i això ens fa sentir més units.”