La normalització del català en l’àmbit digital pren cos
El projecte Aina enllesteix el corpus lingüístic per preparar la intel·ligència artificial que faran servir els assistents de veu
El Barcelona Supercomputing Center participa en el disseny científic i el càlcul
L’estratègia de la Generalitat de garantir la supervivència i competitivitat del català en un entorn cada cop més globalitzat i digital comença a prendre forma. El conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, en va oferir ahir els primers resultats en la presentació del projecte Aina, un programa amb un pressupost de 13,5 milions d’euros per a quatre anys que vol dotar la llengua pròpia del país dels recursos digitals i lingüístics per tal que les empreses que creen aplicacions basades en intel·ligència artificial, com ara assistents de veu i traductors automàtics, puguin fer-ho fàcilment en català.
El Barcelona Supercomputing Center (BSC) serà un agent cabdal en aquesta adaptació a l’entorn virtual, ja que hi aporta el coneixement científic i la capacitat de càlcul per aixecar el projecte. De moment, ja s’ha elaborat el corpus lingüístic textual, el més gran que s’ha fet mai de la llengua catalana, consistent en 1.770 milions de paraules reunides en 95 milions de frases. Per construir-lo s’han descarregat i processat textos del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i els seus webs, l’Agència Catalana de Notícies, els 500 dominis .cat amb més trànsit, la Viquipèdia i altres corpus i bases de dades ja existents.
Tot plegat va generar un volum d’informació que el superordinador MareNostrum va polir i netejar de duplicats amb 2.000 hores de processadors. Ara es crearan nous corpus per incorporar les diferents variants dialectals del català, diferents registres lingüístics (col·loquial, literari, administratiu, etc.) i arxius de veu i imatge, que es nodriran del repositori documental de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Amb tota aquesta informació, el següent pas serà entrenar xarxes neuronals multicapa perquè “aprenguin el català” i generin models de la llengua, models de la parla i models per a la traducció. Es tracta d’eines molt costoses de crear, perquè necessiten gran capacitat de càlcul, però que es posaran a disposició dels desenvolupadors per crear assistents de veu, predictors i correctors lingüístics, xatbots, aplicacions de resum automàtic, cerques intel·ligents, aplicacions per a l’anàlisi de sentiments o motors de traducció i subtitulació automàtica, entre altres.
Batejat en honor d’Aina Moll, filòloga menorquina que des de la direcció general de Política Lingüística de la Generalitat va ser figura central de la normalització del català, aquest projecte arrenca amb una inversió inicial de 250.000 euros del govern al BSC i espera rebre finançament dels fons europeus NextGenerationEU.
