Depana capta imatges insòlites de l'ós bru del Pirineu

L'associació ecologista Depana ha seguit durant la darrera setmana de maig i les tres primeres de juny dos óssos pirinencs a la Val d'Aran.

L'expert en ós bru Marc Alonso i el fotògraf professional Oriol Alamany han obtingut imatges de gran qualitat, que permeten contemplar els exemplars d'ós bru en el seu hàbitat natural.

Són dos óssos joves, un ros i un altre marró-grisenc, de sexe encara no determinat. Probablement es tracti dels óssos Nhèu (“neu” en aranès) i Noisette (“avellana” en francès).

Nhèu va ser el nom proposat per l'escola de Vielha en el marc de la campanya d'educació ambiental Pirineu Viu de Depana. El nom de Noisette va ser proposat per les escoles del Pirineu francès.

Aquests óssos van néixer a les muntanyes de Bossòst (Val d'Aran) el gener de 2009 i, com és normal en l'espècie, aquesta primavera s'han emancipat de la seva mare, una vegada aquesta va entrar en zel al mes de maig. Els dos germans romandran junts un any més aproximadament, fins a la seva separació definitiva.

La confirmació definitiva de la identitat dels óssos es coneixerà quan es tinguin els resultats de l'ADN dels rastres recollits pels guardes del Conselh Generau d'Aran, a qui Depana ha mantingut informats en tot moment dels moviments dels óssos.

Les imatges s'han captat a prop d'una zona de forta afluència turística a la Val d'Aran i, per evitar interferir en una època sensible del seu cicle vital (moment d'independitzar-se de la mare), no s'han fet públiques fins que els óssos han abandonat el paratge. Actualment hi ha molt poques imatges d'aquests animals captades en llibertat als Pirineus, i d'aquí la seva importància.

Depana ha volgut destacar la total normalitat i pacífica coexistència entre óssos i persones. Segons expliquen, els óssos han mantingut la distància i discreció davant la presència humana, com ara, per exemple, quan un matí es van concentrar uns cinquanta turistes a la zona mentre un ós pasturava tranquil·lament a uns 500 metres per sobre d'ells. També els ramats han pujats a pasturar als prats aquestes setmanes sense incidències.

Durant aquest temps els óssos han estat menjant herba i plantes tendres com és habitual en aquesta estació. Cal recordar que el 75% de la seva dieta és d'origen vegetal. També s'ha observat els óssos esporàdicament fent forats buscant insectes, bàsicament formigues, per alimentar-se.

El seguiment s'ha fet a una distància suficient amb prismàtics i telescopis, i les imatges han estat obtingudes amb un potent teleobjectiu amb la finalitat de no molestar el més mínim els animals, segons expliquen els responsables. Aquests s'han mogut entre els 1600 i els 2000 metres d'alçada en un zona que alterna prats i boscos.

L'aspecte dels óssos s'ha verificat com a molt bo i saludable, demostrant la bona qualitat de l'hàbitat pirinenc i la viabilitat de l'espècie en aquesta serralada. L'ós es va reintroduir al Pirineu per reforçar la llavors feble població autòctona (amb només cinc exemplars en aquell moment, dels quals encara en sobreviuen dos o tres).

Depana considera que el pitjor enemic de l'ós és el seu desconeixement i, per això, una de les seves tasques prioritàries és la difusió d'informació sobre els plantígrads.