Ventilació a la ratlla dels zero graus

La convivència d’alumnes i mestres i professors amb algunes de les mesures anti-Covid és complicada i fins i tot dura. Per als primers, perquè han d’incorporar una sèrie d’hàbits als que apliquen habitualment i, per als segons, perquè és una feina afegida a la que els pertoca com a professionals del ram. Mantenir una bona ventilació de les aules és una d’aquestes mesures, que, a les escoles i instituts de la zona pirinenca del país, es complica per la meteorologia hivernal.

Alumnes i professionals de l’ensenyament d’aquesta zona coincideixen en el fet que hi estan adaptats. La directora de l’escola pública Els Pinets de Sant Pau de Segúries, Sandra Ramisa, remarca que, tot i els 5 graus de diferència que hi sol haver entre Olot, on viu, i el poble ripollès –hi ha poc més de 400 metres d’altitud de diferència–, els seus alumnes estan molt més ben adaptats a les baixes temperatures. Això, és clar, facilita les recomanacions de ventilació de les aules, però matisa que han d’adaptar-les.

La directora explica que l’edifici de l’escola té tota la façana que dona al pati amb portes corredisses i finestres, cosa que facilita una bona ventilació. Detalla que les mantenen obertes més estona amb els grups d’alumnes més grans. A aquesta escola, no han notat, ara pera ara, un increment de la factura de la calefacció i sí que han hagut de fer classe amb abric puntualment. A part, disposen d’un purificador d’aire, cedit per l’empresa Sodeca, que comparteixen els quatre grups estables que tenen.

Encara ha d’arribar el fred més viu. Segurament, a Els Pinets, igual que a la resta de centres docents pirinencs, hauran d’optar per alguna altra estratègia de ventilació. La directora ho té clar: “Ja ens adaptarem.” De fet, és el que han fet tots els centres del país en tots els àmbits fins ara, adaptar-se a una situació canviant.