L’Argentina obre una porta a l’avortament al continent
El Senat aprova una llei que legalitza la interrupció de l’embaràs fins a la setmana 14 de gestació
La norma pot ser tendència a l’Amèrica Llatina, una de les regions més conservadores del planeta
L’Argentina ha convertit en llei l’avortament fins a la setmana 14 de gestació. El Senat ha aprovat per 38 vots a favor i 29 en contra una norma que aquests mateixos legisladors havien refusat fa dos anys.
Des d’aleshores, la pressió de la “marea verda”, com s’anomenen els grups que defensen la interrupció legal de l’avortament, no ha parat. Ni tan sols amb la pandèmia, quan l’agenda política va volar pels aires per les urgències sanitàries. El govern del peronista Alberto Fernández va impulsar la llei en el tancament de l’any, i va aconseguir imposar primer la seva majoria en diputats i després al Senat, on va sumar diversos vots de l’oposició.
Solament un grapat de països llatinoamericans (l’Uruguai, Cuba, Guyana i la Guaiana Francesa) garantien fins ara el dret de les dones a decidir si volen ser mares. L’Argentina és des d’ara el primer país gran que ho fa, i els col·lectius feministes confien que la llei activi l’agenda sobre l’avortament en una de les regions més conservadores del planeta. L’Amèrica Llatina té països que prohibeixen i penen amb presó l’avortament sota qualsevol circumstància, com ara el Salvador, Hondures, Nicaragua i la República Dominicana. D’altres, com ara el Brasil, la Xina i fins dimarts l’Argentina, ho acceptaven en cas de risc vital per a la mare, embarassos producte d’una violació o malformacions. En països com ara el Paraguai, la dona sols pot avortar si demostra que pot morir durant la gestió. La pressió de l’Església al continent amb més catòlics del món és enorme i posar fi a la inèrcia conservadora no és fàcil. La llei argentina és un glop d’aire fresc.
La sessió al Senat, celebrada dues setmanes després que els diputats donessin mitja sanció al projecte enviat per l’executiu, va ser una festa pels carrers de Buenos Aires. Desenes de milers de joves amb mocadors verds van esclatar d’alegria quan, a les quatre de la matinada de dimecres, el comptador del recinte va donar per guanyador el sí. A metres d’allí, separats per una tanca, els grups “blaus”, carregats de crucifixos, rosaris i fetus gegants de cartó ensangonats, es van sumir en el silenci. L’avortament era llei i enterrava així una norma molt restrictiva de 1921. “Ho hem conquerit. És llei!”, es llegia a les pantalles gegants instal·lades al costat verd de la plaça davant del Congrés. Va ser clau per a l’èxit el canvi de posició de senadors que havien votat blau el 2018 i que ara van decidir donar suport al verd.
A mitja tarda, a més, cinc indecisos havien anticipat el suport. N’hi va haver prou amb esperar els discursos, que es van estendre durant 12 hores, per confirmar el resultat. Des d’ara, les dones que vulguin avortar a l’Argentina ho podran fer de manera gratuïta, en el sistema públic, fins a la setmana 14 de gestació després de firmar un consentiment per escrit.
La llei estableix, a més, un termini màxim de 10 dies entre la comanda de la dona i el final de l’embaràs, per evitar mesures dilatòries de metges i jutjats. “El 2018 no van aconseguir la llei, però sí conscienciar la població sobre un problema: avui hi ha dones que estan avortant en condicions de precarietat i insalubritat”, va dir Mariángeles Guerrero, de la campanya que promou l’avortament legal. Aquell any, 38 dones van morir a l’Argentina per complicacions derivades d’avortaments insegurs i 39.000 van acabar hospitalitzades.