Blocs de formigó per tancar els passos fronterers gironins
França prohibeix el pas a cinc carreteres
No s’argumenta amb la pandèmia sinó pel perill del terrorisme
Els alcaldes lamenten la falta d’informació
Tancat fins a nova ordre. Des d’aquest dilluns passat la Prefectura de Perpinyà ha ordenat el tancament de cinc vies secundàries frontereres entre les comarques de Girona i la Catalunya del Nord: al coll de Banyuls, que comunica Espolla amb Banyuls de la Marenda; al coll de Manrella, entre la Vajol i Morellàs i les Illes; al pont del riu Major entre Maçanet de Cabrenys i Costoja, i en dues vies de la Cerdanya que comuniquen Àger i Puigcerdà amb l’Alta Cerdanya. En alguns casos com en el coll de Banyuls i el pont del riu Major, l’administració francesa ha col·locat aquesta setmana blocs de formigó al mig de les vies per impedir el pas. Les alternatives són els passos fronterers principals de Portbou, el Pertús, el coll d’Ares i Puigcerdà.
Sense informació al sud
El text del prefecte Étienne Stoskopf –que també prohibeix el pas de vianants– no fa cap referència a restriccions per la pandèmia. S’argumenta el tancament per l’amenaça terrorista, el control de la immigració i l’ordre públic en relació amb l’ús d’aquestes vies per a tràfics de drogues o contraban, i la voluntat del president francès, Emanuel Macron, de reforçar els controls fronterers. Tot i que en el mateix decret s’admet que l’impacte pel tancament d’aquestes vies serà “limitat en la fluïdesa de la circulació transfronterera”, sí que agreuja l’aïllament dels pobles d’aquestes àrees.
La primera reacció compartida pels alcaldes gironins afectats és la sorpresa ja que ningú (ni les autoritats franceses ni les espanyoles) els ha informat d’aquesta nova prohibició. “És molt injust; si fos una mesura per prevenir la pandèmia ho entendríem, però l’argument del terrorisme no s’explica; els terroristes si volen passar ho seguiran fent. En canvi, a un petit poble ens tallen les relacions de veïnatge i amistat entre els dos costats del coll”, diu Joaquim Morillo, alcalde de la Vajol. A Espolla, l’alcalde, Carles Lagresa, tot i matisar que el trànsit amb el Rosselló s’ha reduït amb les restriccions que s’han imposat a cada costat de la frontera per la pandèmia, admet que la prohibició els perjudica. En especial pel que fa a l’activitat de la cooperativa, comerços i restaurants, no només del seu municipi sinó dels pobles del voltant i la comarca.
Afectació al petit comerç
L’afectació també és evident per als comerços locals (carnisseria, fleca, serveis com la perruqueria i restaurants) de Maçanet de Cabrenys, on s’anaven a proveir els veïns del Vallespir. A més, els habitants de pobles com Costoja i Sant Llorenç de Cerdans –que no disposen sempre de tots els serveis bàsics– hi anaven per adquirir productes de primera necessitat. A Maçanet, però, l’alcaldessa, Mercè Bosch, hi veu un problema afegit: “Com va passar en el primer confinament, tancant la carretera els possibles tràfics es traslladen a pistes de muntanya com ara per la collada dels Pous, amb cotxes per camins a gran velocitat que generen més inseguretat al municipi.”
Mateixa sorpresa també per al director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, Josep Puigbert, que es va assabentar de la prohibició per la premsa. “El control de la frontera és evidentment competència dels estats; però tot i respectar les polítiques i decisions que es puguin prendre en l’àmbit de la lluita contra el terrorisme, sorprèn que es tallin de cop i volta cinc petites carreteres quan precisament es treballa per promoure la mobilitat a Europa i superar les fronteres interiors. Entre les comarques de Girona i la Catalunya del Nord, les vies de comunicació són poques i envellides; és una zona fronterera deficitària pel que fa a la mobilitat si ho comparem amb la frontera entre França i Alemanya o Suïssa, i malgrat això sorgeixen nous entrebancs”, lamenta Puigbert.
LES FRASES
Condicionants polítics
El novembre passat el president francès, Emmanuel Macron, va fer una visita llampec al Pertús per llançar un missatge de política interior i europea: va defensar la necessitat de redefinir l’espai Schengen i va anunciar el reforç dels controls a la frontera en el marc de la lluita contra la immigració clandestina i el terrorisme. A la pràctica, això es va traduir bàsicament en un augment d’efectius policials a la frontera del Pertús. Ara, però, el coll de Banyuls, el coll de Manrella o el pont del riu Major sembla que s’han convertit en el laboratori de proves per al projecte del president Macron de “refundar l’espai Schengen”.
A la Catalunya del Nord els alcaldes ho veuen bé
E.C
A diferència dels alcaldes de l’Alt Empordà que lamenten la prohibició de circular per aquestes petites vies frontereres, els edils de la banda nord de l’Albera veuen bé la decisió del prefecte. La crisi –sanitària i econòmica– afecta tot Europa, però en àrees amb més dificultats econòmiques com la Catalunya del Nord (que manté rècords d’atur a l’Estat francès), el replegament interior i la culpabilització a l’altre costat de la frontera sempre és un recurs temptador. En declaracions recollides pel diari local L’Indépendant aquesta setmana passada, Michel Anrigo, alcalde de Costoja, minimitza l’impacte del tancament de la carretera que uneix el seu poble amb Maçanet de Cabrenys, al·legant que el trànsit s’ha reduït molt per les restriccions de la pandèmia, però considera que el tancament farà treballar més els comerços locals. Al municipi veí de Sant Llorenç de Cerdans, l’alcalde, Louis Caseilles, es declara “molt content” per la decisió del prefecte i troba que han tardat massa a fer-ho. Ho justifica per preservar la seguretat de la població de la Catalunya del Nord i per la “recrudescència de la Covid a la Catalunya del Sud” (tot i que el text de la prefectura en cap moment fa referència a la pandèmia). A Morellàs, l’alcalde, Jean Vila, lamenta que la prohibició perjudica sobretot els habitants del veïnat de les Illes (més propers a la Vajol), però diu que entén la decisió del prefecte. A Banyuls de la Marenda (veïns de la Vajol), Jean-Michel Solé, alcalde, també remarca que ja no es podia passar la frontera per la pandèmia, i hi afegeix que la prohibició permetrà lluitar contra els vehicles que aprofitaven la carretera per fer tràfic.
L’única veu discordant és la d’un electe de l’Alta Cerdanya, Georges Armengol. “La Cerdanya és una plana tallada pel mig per una frontera que no existeix realment. Encara que tanquin dues carreteres queden molts llocs per passar. El que demanàvem no era que tanquessin carreteres, sinó més gendarmes”, diu Armengol.
