La tramitació per declarar els bous element festiu patrimonial d'interès nacional va començar l'estiu passat, arran de les peticions dels ajuntaments de Deltebre, l'Aldea, Amposta, la Ràpita, Sant Jaume d'Enveja i Santa Bàrbara trameses als serveis territorials de Cultura, que les va remetre, a la seva vegada, al Centre de Promoció de la Cultura Tradicional Catalana. I la declaració s'ha aconseguit en poc menys d'un any, tot i la polèmica que envolta aquesta festa, molt qüestionada per les entitats que defensen els drets dels animals. El director dels serveis territorials de Cultura i Mitjans de Comunicació a l'Ebre, Xavier Vega, va argumentar ahir que aquesta rapidesa en la tramitació s'explica per la important tasca de la Delegació del Govern a l'hora d'establir un manual de bones pràctiques taurines, i per les aportacions d'experts i investigadors que han avalat l'arrelament històric i cultural d'aquestes pràctiques al territori. La data més antiga que es coneix és el 1585, quan es van fer tres dies de festes amb bous arran de la visita de Felip II a Tortosa.

Per a Vega, el Centre de Promoció de la Cultura Tradicional Catalana ha sabut discernir entre els bous de les Terres de l'Ebre, una activitat festiva que considera pròpia, i els bous de plaça, que es van implantar a Catalunya posteriorment i per «imposició política».

Segons el delegat del govern a l'Ebre, Lluís Salvadó, aquesta declaració representa una «fita simbòlica» i «incorpora les festes de les Terres de l'Ebre al grup de la primera divisió, el de les festes d'interès nacional». També el president de l'Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l'Ebre, Miquel Ferré, va agrair el suport del govern remarcant «els sentiments i les passions» que desperten al territori.