La prohibició del burca a Lleida acaba als jutjats i la Paeria confia que superarà el tràngol
L'entitat que presenta el recurs també critica la inacció de les associacions islàmiques
L'associació Watani ha presentat el recurs contra la prohibició del burca amb els mateixos arguments que van esgrimir els grups polítics que la van aprovar: la defensa dels drets fonamentals i les llibertats públiques, especialment de les dones musulmanes. L'entitat creu que la prohibició del burca als espais municipals no prevé contra el maltractament de les dones sinó que fins i tot el podria afavorir, i lamenta en un comunicat que el Ministeri d'Igualtat hagi estat absent durant els darrers dos mesos mentre ajuntaments, diputacions i el Senat aprovaven mocions que prohibeixen el vel integral.
L'associació aprofita per carregar també contra les associacions religioses, a les quals acusa d'estar absents «en el moment que les dones musulmanes més necessitaven la defensa dels seus drets», i reclama als musulmans que en prenguin bona nota.
El recurs davant el jutjat de Lleida posarà a prova l'armadura jurídica de la prohibició del burca a Lleida, punt d'origen de les desenes de mocions similars que s'han estès durant les darreres setmanes pels municipis catalans. Segons la regidora Rosa Ball, la prohibició, que jurídicament ha pres la forma d'un nou article en l'ordenança de civisme de Lleida i només afecta pel que fa a l'accés als edificis municipals, amb sancions de 30 a 600 euros, ha estat prou treballada des dels serveis legals de l'Ajuntament per superar sense problemes el seu trànsit pels jutjats. Si és que el recurs és admès a tràmit.
Per evitar mals majors, això sí, la regidora s'ha afanyat a demanar que abans d'arribar als jutjats s'esgoti la via administrativa. Les entitats tenen trenta dies per presentar al·legacions davant la mateixa Paeria a partir de la publicació al Butlletí Oficial de la Província del canvi de l'ordenança, aprovat divendres passat. Això sí, les al·legacions difícilment faran enrere la Paeria, decidida a tirar endavant aquesta polèmica decisió.
Moció en un poble sense estrangers
L'onada antiburca arriba avui a Tarrés, un petit poble de les Garrigues de 108 habitants i cap d'ells estranger, segons les dades d'Idescat. El ple del seu ajuntament discutirà aquest vespre una moció presentada per l'únic regidor del Partit per Catalunya (PxCat), una escissió lleidatana de la Plataforma per Catalunya (PxC) formada amb els edils que PxC havia aconseguit a les terres de Ponent. El cas de Tarrés, però, és molt particular: PxC s'hi presentava amb una candidatura fantasma feta per persones que no eren del poble ni se'ls coneixia. Van aconseguir el vot de tres veïns i, per tant, cap regidor. Però a mig mandat va marxar un regidor i la junta electoral va nomenar regidor el de la candidatura següent: la de PxCat. És ell qui presenta la moció.
